Concentració contra la sentència per la violació en grup a Girona: “No estàs sola!”

Més de 200 persones donen suport a la denunciant i clamen contra una "justícia patriarcal que privilegia els homes"

Concentració de suport a la noia que va denunciar la violació en grup a Girona. ACN

Més de 200 persones s’han concentrat davant els Jutjats de Girona per protestar contra la sentència que absol els dos joves acusats de violar en grup una noia. “No estàs sola! Nosaltres et creiem! No és no!”, han cridat els concentrats, donant suport a la denunciant. Membres de la Plataforma Feminista Gironina han llegit un manifest que clama contra “una justícia patriarcal que privilegia els homes”.

Critiquen que l’Audiència arriba a reconèixer que “el relat de la víctima no és fals” però que tot i això absol els encausats perquè “no hi ha proves” que forcessin la noia. “No volem més manades impunes”, diu l’escrit. Una amiga de la denunciant ha llegit un escrit on la noia agraeix el suport, dient que és “la força” que l’empeny a continuar.

‘Contra la justícia patriarcal. No estàs sola’, ‘Contra l’absolució de la manada gironina’. Són els lemes de les dues pancartes que membres de la Plataforma Feminista Gironina han desplegat davant els jutjats, en protesta per la sentència de l’Audiència que absol els dos joves acusats de violar en grup una noia a la ciutat el gener del 2017. S’enfrontaven a penes de fins a 46 anys de presó.

Més de 200 persones han respost a la crida de la plataforma per mostrar “la indignació” i un “rebuig contundent” a la resolució del tribunal. Per donar suport a la denunciant, han cridat consignes com: “No estàs sola! Nosaltres et creiem”, “Només sí és sí, sinó és violació!” o “Sola, borratxa, vull tornar a casa!”.

Membres de la plataforma han llegit un manifest criticant que la sentència, tot i reconèixer “que el relat de la víctima no és fals”, acaba absolent els joves perquè “no hi ha proves” que la relació no fos consentida. “Si li haguessin robat la bossa de mà ningú hauria dubtat de la seva declaració… Però l’han agredida sexualment, i el biaix patriarcal porta els jutges a plantejar-se si existeix o no intimidació i si ella va consentir o no que tres joves desconeguts l’agredissin i violessin”, recull l’escrit.

“No és fàcil”

Durant la concentració, una amiga de la noia ha llegit un escrit on la jove critica la sentència. “No és fàcil anar sola pel carrer amb por, pensant que el perill pot ser a cada cantonada; no és fàcil ser jutjada com a botxí i no com a víctima, que et diguin que t’estàs inventant una cosa tan horrible”, diu la denunciant.

I interpel·la directament els magistrats: “Digui’m senyors, com es demostra un no si les proves es desestimen? Si els jutges et diuen que et contradius perquè no recordes detalls roïns i morbosos ja que la ment es bloqueja?”. A l’escrit, la jove lamenta que li hagin dit “una vegada i una altra” que la culpa és seva, quan els únics que aquella matinada hi havia en un carreró eren “els violadors, el terror i jo”.

La noia agraeix les mostres de suport, com la concentració d’aquest vespre, i diu que precisament és el que li dona “força” per continuar endavant. “No vull veure com això es repeteix mentre la justícia mira cap a una altra banda; vosaltres sou les meves ales, els hi agradi o no tots som una”, conclou la denunciant.

Justícia patriarcal

Una de les portaveus de la Plataforma Feminista Gironina, Belén López, critica que la sentència subratlli les “incoherències” en què va incórrer la denunciant quan, precisament, se la va fer declarar fins a set vegades abans del judici. “La ment intenta eliminar allò que produeix trauma i estrès; no es pot absoldre quan hi ha proves físiques, com ara l’ADN, i a més la sentència diu que el relat és verídic”, critica López.

“Per què la justícia s’ha de creure abans els homes que les dones? Perquè aquesta és una justícia patriarcal, que manté els estereotips i pensa que si les dones no lluiten fins la mort, vol dir que han consentit”, subratlla. Una altra de les portaveus, Maria Monge, ha subratllat que “No és no” i ha reclamat un canvi legislatiu per protegir les dones. “Ara és el moment de dir que si una dona no diu clarament Sí, no accepta una relació expressament”, ha afirmat.