3 anys i mig de presó per fer servir targetes d’una veïna a Girona

L'Audiència li imposa 3 anys i mig de presó per un delicte continuat d'estafa agreujat per l'abús de relacions personals

L’Audiència de Girona ha condemnat a 3 anys i mig de presó i multa de 2.160 euros la cuidadora que va utilitzar dues targetes de la veïna de la ciutat que l’havia contractat per fer “nombrosíssimes” trucades a telèfons del tarot entre el juliol del 2018 i el gener del 2019.
El tribunal la condemna per un delicte continuat d’estafa agreujada per l’abús de relacions personals i apunta que es va aprofitar de la confiança que li tenia la víctima, amb qui havia travat un vincle “de familiaritat”. Segons la sentència, el frau puja a 2.522,88 euros, lluny dels 14.579,31 de què l’acusaven. L’advocat de la defensa, Yago Aubanell, ha anunciat que recorrerà la sentència i sosté que els informes aportats a la causa estan “plagats d’errors”.
La fiscalia l’acusava d’un delicte continuat d’estafa agreujada i demanava 4 anys de presó i multa de 3.000 euros. L’acusació particular sol·licitava 9 anys de presó i multa de 12 mesos per estafa i per un delicte d’usurpació d’estat civil. També volien que la cuidadora indemnitzés la víctima amb 14.579,31 euros, la quantitat que sostenien que li va estafar.

La sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, conclou que l’acusada va començar a treballar per la víctima l’any 2015. Poc temps després de començar la relació laboral, va passar a treballar com a interna per ocupar-se de les tasques domèstiques i, sobretot, per tenir cura de la filla de la víctima que era dependent.

El tribunal sosté que tres anys després d’haver-la contractat, la processada es va “aprofitar” de la confiança que li tenia la víctima perquè “pel temps transcorregut i per ser convivents a la casa s’havia travat una relació personal forta de familiaritat”. En aquest context, diu la sentència, la processada va decidir utilitzar les dades de dues targetes bancàries de la víctima per fer “contractacions telefòniques”.

L’Audiència situa el frau entre el juliol del 2018 i el gener del 2019 i conclou que l’acusada va fer servir les targetes per fer “nombrosíssimes” trucades a telèfons del tarot i per fer dues contractacions de serveis telefònics. En total, el tribunal situat l’estafa en 2.522,88 euros, lluny dels 14.579,31 de què l’acusaven i on també hi havia incloses compres per internet, rebuts del telèfon o del gas i la retirada, en efectiu, de més de 10.000 euros de caixers.

L’Audiència dona la raó a la defensa i determina que aquestes operacions no s’han pogut acreditar tot i avalar el relat de la víctima: “La sala està mancada de motius, ja ho diem d’entrada, per dubtar de la versió de la víctima. Es tracta d’una persona molt gran, de quasi 90 anys, desacostumada a usar les targetes de crèdit o de dèbit en determinats menesters de la contractació bancària o telefònica”. Així, el tribunal resol que existeix “una forta presumpció” que les operacions “han pogut ser realitzades per una persona propera, que s’ha aprofitat d’una certa capacitat de disposició de les dades de les targetes”.

Tot i això, l’Audiència també apunta que el fet d’arribar a aquesta conclusió no permet declarat que “totes les operacions fraudulentes han estat fetes per l’acusada”. I aquí és on la sala detalla que només hi ha proves per atribuir a la cuidadora el frau relacionat amb les trucades al tarot i dues contractacions telefòniques.

El motiu, essencialment, és perquè es van fer des del telèfon de la processada. El tribunal no es creu la versió exculpatòria de l’acusada que va dir que feia les consultes de bonaventura seguint les ordes de la víctima, que no les volia fer ella mateixa “per vergonya”: “L’excusa no ens sembla de rebut”. L’Audiència recorda que a la causa hi ha aportades gravacions de les trucades on se sent la veu de la processada i dona com a dada la seva data de naixement. “L’ocultació per vergonya que s’esperava suposadament mitjançant aquest artifici era irreal perquè el mecanisme més evident de transparència és el càrrec al compta bancari”, argumenta el tribunal.

Al judici, la defensa encapçalada pel lletrat Yago Aubanell, va demanar l’absolució. A l’informe, va argumentar que no s’havia enervat la presumpció d’innocència de la processada i que els informes aportats a la causa estaven “plagats d’errors” perquè, per exemple, hi havia càrrecs a una targeta en dies que no consta acreditada cap trucada telefònica al telèfon del tarot.

El tribunal critica, al seu torn, la manca de prova que acrediti l’autoria de “l’altra modalitat de defraudació”. “I la gravetat deriva del fet que existia una clara expectativa que aquesta prova pogués haver estat aconseguida sense especial dificultat”, lamenta la sala que afegeix que, durant la investigació, només es va contactar amb sis entitats a través de les quals van estafar diners a la víctima i no es va fer amb unes altres 20.

L’Audiència absol l’acusada del delicte d’usurpació de l’estat civil del qual l’acusava l’acusació particular i la condemna per un delicte continuat d’estafa agreujat per l’abús de relacions personals. Li imposa 3 anys i mig de presó i multa de 2.160 euros. En concepte de responsabilitat civil, la cuidadora haurà d’indemnitzar la víctima amb 2.522,88 euros.

El tribunal desestima la petició de la fiscalia de substituir la pena de presó per l’expulsió del país, amb la prohibició de tornar durant 10 anys, perquè la considera “desproporcionada” tenint en compte l’arrelament que té al país.

La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs al TSJC. La defensa ja ha anunciat que ho farà.