Girona llança una eina que mostra en 3D l’evolució urbanística del darrer mig segle

El recurs permet sobreposar les fotografies aèries de l’època amb les actuals

L’Ajuntament de Girona ha llançat una nova eina digital que permet comparar sobre un mapa 3D els canvis urbanístics esdevinguts a la ciutat en el darrer mig segle, del 1970 al 2020. El recurs ofereix la possibilitat de sobreposar les fotografies aèries de l’època amb les actuals, i comprovar així com ha canviat la trama urbana. L’objectiu principal és oferir a la ciutadania una visió de l’evolució urbanística del municipi, centrada principalment en els anys de la democràcia, i veure com es va intensificant l’ocupació de l’espai al mateix temps que se n’allibera d’altre per oxigenar, amb parcs i jardins, aquest conglomerat humà.

Les tecnologies actuals ens permeten treballar amb nous recursos en molts àmbits diferents, i en aquest cas el que hem fet és posar-ho al servei de l’evolució urbana de Girona durant els últims 50 anys. Així podem comprovar com ha canviat la ciutat, recordar com era abans, i també reflexionar sobre els creixements que hi ha hagut. I ho fem també a partir d’espais molt concrets, que il·lustren les principals zones de transformació. Aquesta eina també serà útil per a tothom que vulgui aprofundir en l’estudi de l’urbanisme de Girona durant aquest mig segle”, afirma l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

La navegació, tant en 2D com en 3D, permet moure’s lliurement per la ciutat i veure com era el 1970, quan comptava amb 50.338 habitants, i el 2020, amb més del doble de població, 103.369 habitants, per separat o simultàniament, i des de diferents angles. Addicionalment, s’han seleccionat alguns espais, per considerar-los d’interès urbanístic, als quals s’accedeix directament. Aquests són la plaça de braus, els dipòsits de l’empresa Campsa al barri de Sant Narcís, les casernes, la plaça de la Independència i la plaça de l’U d’octubre de 2017.

La transformació d’alguns indrets ha estat notòria, no només en els barris de creació recent, sinó també en zones properes al centre de la ciutat. És el cas, per exemple, de l’espai que ocupaven les antigues casernes, on avui s’ubica el parc del Migdia, que ha esdevingut una de les àrees verdes més freqüentades de la ciutat. També destaca el sector al voltant del carrer del Riu Güell i les places de Prudenci Bertrana i de Miquel de Palol, que als anys setanta estaven formades per hortes i que actualment són una zona residencial propera al centre.

Altres espais s’han transformat amb l’enderrocament d’edificis obsolets, com la plaça de Braus o la fàbrica Els Químics; i altres per la construcció de noves infraestructures com el tren d’alta velocitat, i les vies de comunicació com el passeig d’Olot, l’avinguda de Josep Tarradellas i Joan o la frontissa del Güell.

El recurs parteix del fons fotogràfic cadastral del 1970 que es conserva en el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) i que compta amb un total de 293 fotografies aèries que ofereixen una visió molt detallada de l’estructura urbanística d’aquell moment. La importància d’aquesta documentació permetia, no només fer difusió de les imatges, sinó també explotar tota la informació cartogràfica que conté.

La Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT) del consistori ha treballat en la georeferenciació de les imatges, la reconstrucció tridimensional de les edificacions a partir de la fotointerpretació, el tractament cartogràfic per a la comparació de la cartografia actual amb la cadastral del 1970  i la creació d’una aplicació 3D per a la seva consulta. El resultat és una representació cartogràfica del cens que permet sobreposar les fotografies aèries de l’època amb les actuals. La visió volumètrica dels elements permet també una recreació més realista i efectista.

Com a complement al recurs cartogràfic, s’han publicat 8 audiovisuals realitzats a partir dels fons fímics i de vídeo que es conserven al CRDI, els quals permeten una visualització de l’evolució de determinats espais: Els Químicsla plaça de l’U d’octubre de 2017la plaça d’Europael sector Güellles antigues casernesel Palau Firal i l’Auditoriel nus de la Devesa i l’avinguda de Ramon Folch i l’estadi i el campus de Montilivi.