Girona ha detectat 41 comerços que no fan servir el català com pertoca i n'ha acabat denunciant tres a Consum per incomplir la normativa de manera "flagrant". Són una botiga d'alimentació, un bar restaurant i un local de xixa a qui l'ajuntament ja va demanar que corregissin la situació, però que s'han fet el sord. La denúncia és, de fet, l'última via que activa el consistori, perquè la majoria dels casos -on el català no apareix als rètols o cartells- es resolen amb mediació. "Molts comerços es mostren disposats a fer el canvi i rectifiquen", diu la regidora de Llengua Catalana, Núria Riquelme. Per conscienciar els negocis sobre la normativa lingüística, voluntaris de Plataforma per la Llengua han començat a fer rondes a diferents barris.
Es reparteixen en grups de dues o tres persones a banda i banda del carrer Migdia, a l'Eixample de Girona. Amb l'ajuda d'una aplicació mòbil, que els indica en què han de fixar-se, comencen a recórrer els diferents comerços i negocis que hi ha a peu de vorera.
Entre d'altres, miren si el català apareix als rètols i cartells dels aparadors (horaris d'obertura, anuncis, promocions...) i després entren a dins. Parlen amb el personal per veure en quina llengua els atén i, en el cas de les botigues, es fixen en les etiquetes i també demanen que se'ls imprimeixi un tiquet de compra.
Són voluntaris de la Plataforma per la Llengua que faran rondes a diferents barris de la ciutat per conscienciar els comerços sobre la normativa lingüística. Les visites s'emmarquen dins la campanya 'Bon dia!', que l'entitat porta a terme per vetllar per l'ús del català en aquest sector. Però també formen part del conveni que, ara fa poc, la Plataforma va signar amb l'Ajuntament de Girona; precisament, per avançar en aquesta línia.
Al carrer Migdia, en poca estona, els voluntaris entren en una immobiliària i a quatre botigues: una de mòbils, una d'esports, una d'electrodomèstics i una cadena de roba. Totes compleixen la normativa exceptuant aquesta última (perquè té els horaris i les etiquetes únicament en castellà).
"Moltes vegades, això passa per pur desconeixement", explica la responsable de Relacions amb l'Administració Pública de l'entitat, Clara Tur. Per això, durant les visites als comerços, els voluntaris de la Plataforma per la Llengua també els entreguen informació sobre què recull la normativa i quins recursos tenen a disposició (per exemple, serveis de traducció).
"És una feina molt coral i de carrera de fons, perquè en el cas del comerç, el paisatge lingüístic continua essent una assignatura pendent", concreta Tur. "A més, ciutats com Girona tenen una rotació alta de negocis, amb botigues que tanquen i d'altres que s'obren al cap de poc en aquell lloc", precisa.
Cartes i visites presencials
Les rondes que els voluntaris portaran a terme a diferents barris de la ciutat s'afegeixen a la feina que ja porta fent l'Ajuntament de Girona per garantir que als establiments s'hi escrigui i s'hi parli en català. Durant el darrer any i mig, el consistori ha enviat més de 560 cartes a negocis de nova obertura informant-los sobre la normativa (117 de les quals, aquest 2026) i ha fet un centenar de visites presencials a comerços.
Ara, arran del conveni amb la Plataforma per la Llengua, aquesta tasca es reforçarà. Perquè els voluntaris també seran els ulls del consistori, i cada vegada que detectin que algun establiment no fa servir el català com pertoca, ho faran saber a l'ajuntament perquè demani que ho corregeixin.
La regidora de Llengua Catalana, Núria Riquelme, explica que la mediació és el camí que s'ha demostrat més efectiu. "Donem un temps als comerços perquè puguin rectificar i adequar-se a la normativa; la gran majoria hi estan disposats i acaben fent el canvi", subratlla.
A Girona, sobretot, els incompliments fan referència a retolació i cartelleria. Per exemple, menús de bars i restaurants que no estan escrits en català (però sí en castellà i altres idiomes).
Tres denúncies per casos "flagrants"
L'any passat, el consistori va detectar 35 establiments de la ciutat que no s'adequaven a la normativa lingüística, als quals en el que portem de 2026 se n'hi han sumat sis més. Es troben repartits arreu de la ciutat i són de diferents sectors (restauració, alimentació, botigues de roba, gimnasos, llocs de tatuatges, centres d'estètica, perruqueries, etc.).
De tots aquests, però, tan sols n'hi ha hagut tres que han acabat davant Consum. L'Ajuntament els ha denunciat ara fa poques setmanes perquè, com concreta Riquelme, es tractava de casos "flagrants". Eren negocis a qui ja se'ls havia advertit prèviament, però que se n'han desentès del tot i no s'han adequat a la normativa.
En concret, són una botiga d'alimentació, un bar restaurant i un local de xixa. Tots ells únicament feien servir el castellà. La botiga, per als cartells dels productes; el bar restaurant, per als menús, i el local de xixa, per als horaris d'obertura.
Bústia ciutadana
Dins les accions per fomentar l'ús de la llengua, a mitjans de l'any passat l'Ajuntament de Girona va crear la 'Bústia pel català'. A través d'ella, i de manera telemàtica, la ciutadania pot fer arribar al consistori aquelles queixes i situacions en què consideri que ha vist vulnerats els seus drets lingüístics (per exemple, amb l'atenció oral).
L'any passat, a través de la bústia, l'ajuntament va rebre 18 queixes. I aquest 2026, n'han entrades 7 més. Totes aquestes s'afegeixen a les altres 20 que han arribat al consistori per altres vies (registre d'entrada, correu electrònic, xarxes socials...). En aquest cas, les queixes fan referència no tan sols a comerços, sinó també a serveis municipals o externalitzats de l'Ajuntament de Girona i a altres administracions.