L’ajuntament de Figueres i la consellera de justícia Lourdes Ciuró han presentat l’acte per la instal·lació d’una llombarda Stolpersteine en record al figuerenc deportat als camps d’extermini Enric Moner.
El 16 de desembre de 1992, DemningGunter va col·locar el primer llambordí davant de l’ajuntament de Colònia com a homenatge als gitanos deportats als camps d’extermini nazis. L’any 1993 va iniciar un projecte adreçat a fomentar la memòria de víctimes del nazisme arreu del món. Els Stolpersteine, fets de formigó de 10 cm per 10 cm i coberts d’una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona que va ser víctima del nazisme. El seu objectiu és aturar al vianant i fer-lo pensar en la persona empresonada, desapareguda, assassinada, torturada.
L’octubre de 2020, es varen instal·lar un total de 10 Stolpersteine a Figueres en record als deportats figuerencs i figuerenques als camps d’extermini.
La llombarda dedicada a Enric Moner s’ha instal·lat més tard arrel d’un estudi de l’investigador Unai EguiaBizkarralegorra. Recentment s’han pogut localitzar les cendres d’Enric Moner, també a partir d’un estudi en el qual Unai Eguia estava involucrat.
Enric Moner va néixer el 18 d’agost de 1900 al Carrer Sant Pau número 88 de Figueres, el 1921 va fugir a França amb la seva família per evitar el servei militar i tornarà en època republicana per tornar-se a exiliar a França el 1938, integrant-se a la Resistència com a passador el novembre de 1942.
Va ser detingut per la Gestapo el 2 d’abril de 1943 a Maureillas-las-Illas (França) i internat al camp de Compiègne el 6 de maig del mateix any. El 19 de gener de 1944 és deportat a Buchenwald amb numero de presoner 40.075, traslladat a Flossenbürg el 23 de febrer de 1944 amb número de presoner 6.448 i afusellat al subcamp de Hradischko (República Txeca) el 8 d’abril de 1945.
L’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, ha destacat “L’ajuntament de Figueres té present ara i sempre les víctimes del règim nazi i del règim franquista. Aquest acte d’avui és un acte de justícia i de reparació democràtica, no podem tancar els ulls al nostre passat”.
