Es podran construir fins a 960 pisos a l’avinguda Costa Brava de Figueres

El sector residencial fa dotze anys que està urbanitzat però els habitatges previstos no s'han fet

El sector de l'avinguda Costa Brava de Figueres on s'han aprovat els canvis urbanístics per facilitar que s'hi construeixin fins a 960 habitatges. CEDIDA

La comissió d’Urbanisme de Girona ha donat llum verda a la modificació del planejament de l’avinguda Costa Brava de Figueres per facilitar que s’hi puguin construir fins a 960 habitatges. Aquest sector residencial fa dotze anys que està urbanitzat, però els pisos que s’hi havien previst fer no van acabar construint-se.

Ara, per resoldre aquest dèficit i acabar amb la zona buida dins la trama urbana, la comissió ha aprovat la modificació urbanística del sector que va tirar endavant l’Ajuntament. Aquests canvis facilitaran que es puguin aixecar cap a un miler d’habitatges, dels quals 620 seran lliures i la resta de protecció (on el lloguer hi tindrà un pes important).

L’avinguda Costa Brava, al nord de la ciutat, està urbanitzada des de fa 12 anys, inclòs el Parc de les Aigües, però els habitatges planificats no s’han arribat a edificar mai. Amb la modificació aprovada avui, que impulsa l’Ajuntament de Figueres, es volen flexibilitzar les condicions que s’imposen a l’hora de construir per estimular l’edificació d’aquests pisos, en un moment de fort dèficit d’oferta d’habitatges d’obra nova al municipi.

Així, s’introdueixen canvis al Pla parcial del sector avinguda Costa Brava per fer possibles diferents objectius. D’entrada, ordenar millor els rengles dels habitatges unifamiliars, admetent un projecte individual per cada parcel·la en comptes d’un projecte per cada 5 o 6.

A més, els canvis també flexibilitzen l’ordenació dels blocs de pisos, assegurant que la major part de l’habitatge protegit que es construeixi sigui de lloguer. El planejament també permet que part de les places d’aparcament d’un edifici es puguin adscriure en un altre, i preveure espai per a vehicles de dues rodes en planta baixa o a les zones lliures privades.

En conjunt, destaca Urbanisme, “es modifiquen aspectes normatius en relació a la implantació de l’edificació, als usos compatibles, paràmetres edificatoris, tipologies o alçades màximes”. La voluntat és facilitar la construcció d’uns 960 habitatges, aproximadament, dels quals uns 620 serien lliures i la resta amb protecció, amb un pes important de l’habitatge protegit de lloguer.