L’exposició ‘(in)visible’ de l’Espai Carmen Thyssen ha estat altament exitosa

S'ha comptat amb la presència de la baronessa a l'última jornada

El  festiu del 15 d’agost va servir per realitzar la cloenda de l’exposició titulada “(in)visible” de l’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, amb gairebé 250 visitants cada nit (era oberta totes les nits durant dues hores). La mostra havia començat el 5 d’agost, i va estar activa fins el dia 15 d’agost.

La baronesa Carmen Thyssen va ser present en la darrera jornada de l’exposició, i en sortir va expressar “l’emoció que havia sentit” veient aquesta exhibició, i es mostrava  “agraïda i molt satisfeta del treball realitzat per tot l’equip”. Tal com expressava la baronessa, “veure un quadre a mi em porta moltes emocions, i puc estar hores contemplant-lo… Doncs imagineu-vos com és d’emocionant veure els quadres projectats amb un cert moviment, amb unes petites animacions que li donen una certa vida, amb elements sonors que els acompanyen -com el so dels arbres, gavines…, és molt emocionant”, va indicar.

La mostra (In)visible ha estat una exhibició digital que feia un recorregut per la trentena d’obres més representatives de la secció de pintura catalana de la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, que formaran part del futur Museu de Sant Feliu de Guíxols. El taller digital creatiu ‘nueveojos’ va ser l’encarregat de portar a la pràctica les indicacions de la comissària Pilar Giró en un joc de projeccions a les dues parets de l’exterior del monestir, les quals es complementaven  amb un sistema de làser que simbolitzava el que serà el nou element icònic del futur museu, “el cub” o l’antic claustre que mai no es va arribar a acabar al monestir guixolenc. El làser dibuixava la silueta  aproximada que tindrà aquest nou element, que han ideat els arquitectes encarregats del Museu Thyssen de Sant Feliu, l’estudi Nieto-Sobejano.

  • Activitat freqüentada

Durant onze nits, visitar aquesta proposta amb entrada lliure ha estat una de les delícies de Sant Feliu de Guíxols ja que en estar oberta a diari de deu a dotze de la nit i essent  una creació audiovisual d’uns 7 minuts de durada (repetida en bucle) permetia que aquests visitants diaris poguessin combinar-se la mostra amb altres activitats que es fessin a la ciutat, com passejades, sopars, o altres. Amb aquesta proposta, que era pensada per tal que fos engrescadora per a tots els públics i de totes les edats, es buscava un element més de promoció de la ciutat, basada novament en la cultura i l’art com a referent.

Per la seva banda des de l’Ajuntament, el primer tinent d’alcalde i regidor encarregat del projecte Thyssen Josep Melcior Muñoz, explica que “el balanç és altament satisfactori, i s’ha pogut realitzar la missió que hi havia, que era un acostament de la col·lecció a la ciutadania, amb tecnologia del segle XXI”

La localització de l’exposició va ser la Plaça Abadia. Mitjançant la projecció de llum banyant l’espai i el làser per a dibuixar-lo, es creava una atmosfera màgica, simulant un museu real. Dins d’aquest “museu de llum”, s’hi creaven les parets virtuals en les quals es projectaven les imatges dels quadres. Es van seleccionar 33 obres representatives del conjunt d’autors que conformen la secció de pintura catalana de la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza. Totes elles, excepte una de Josep Amat, en alguna ocasió ja s’havien pogut veure físicament a l’Espai Carmen Thyssen guixolenc.

Les obres anaven apareixent progressivament, fins a obtenir una visió simultània de màxim tres obres a la vegada. El discurs expositiu es va construir com si el visitant fos a dins del museu, per sales i experiències. El fil conductor era un homenatge a l’art pictòric. La mostra es dividia en tres grans àmbits temàtics: el paisatge i l’espectador, la figura humana com a vincle entre l’escena pintada i l’espectador, i el tercer grup el formaven obres inspirades en imatges de mar, de platja i d’estiu.