Els pescadors d’arts menors aposten per impulsar un segell de qualitat

També reclamen poder capturar tonyina vermella per restar pressió a espècies més explotades com el roger o el llamàntol

Els pescadors d’arts menors catalans aposten per impulsar un segell de qualitat vinculat a indicadors de sostenibilitat que serveixi, també, per donar més valor a les captures artesanals. És una de les conclusions del 1er Congrés de Pesca Sostenible de Catalunya que s’ha fet a Lloret de Mar (Selva) i que ha aplegat pescadors, administració i científics que abordar el futur del sector. L’antropòloga social de la UAB Sílvia Gómez, encarregada de recollir les conclusions, remarca que l’objectiu és “unir forces” perquè la pesca artesanal actuï com a ‘lobby’ i poder “donar valor a un producte que és més sostenible que l’industrial”. Els pescadors també reclamen poder capturar tonyina vermella per restar pressió a espècies més sobreexplotades.
El Congrés ha estat una iniciativa que ha nascut dels mateixos pescadors i que, abans de començar, ha comptat amb un procés participatiu que recopilar les inquietuds i les necessitats dels pescadors artesanals. Aquesta va ser la base per elaborar el programa del Congrés que des de divendres i fins a aquest diumenge han reunit, a Lloret de Mar, pescadors de quinze confraries catalanes, comunitat científica, administracions i entitats ecologistes per fixar els reptes de la pesca artesanal, sobretot focalitzada en l’eco gestió.

L’antropòloga social de la UAB, Sílvia Gómez Mestres, s’ha encarregat de recopilar les conclusions dels tres dies de Congrés. La primera d’elles és la necessitat que els pescadors d’arts menors uneixin forces per poder actuar com a ‘lobby’: “Els pescador artesanal és, al final, un petit productor i ha de fer front a grans productors de la cadena agroalimentària industrial. A més, els tractats de comerç internacional no els afavoreixen i es tracta d’unir forces per afrontar els reptes”.

Per aconseguir que el consumidor distingeixi les captures de proximitat i sostenibles, els pescadors advoquen per impulsar un segell de qualitat per “donar valor al producte”. Segons subratlla Gómez Mestres, aquest segell de qualitat ha de servir per certificar no només la sostenibilitat ambiental, sinó també la social econòmica. “Des del punt de vista ambiental, identificant el producte que redueix l’impacte en l’ecosistema però també certificant que al darrere hi ha unes condicions laborals dignes i un preu just”, exposa l’antropòloga social.

Tot plegat per continuar caminant cap a la sobirania alimentària i vetllant alhora perquè s’eviti la sobreexplotació de caladors d’altres països, afectant a l’economia local d’altres comunitats de pescadors artesanals: “És una baula dins d’una cadena alimentària molt més àmplia i hem d’intentar garantir el comerç just”.

El president del comitè de cogestió sonsera i coorganitzador del Congrés, Javier Pulido, ha desgranat una altra de les conclusions, que és desenvolupar un pla de salvament de la pesca artesanal utilitzant la quota de tonyina vermella. Segons remarca, a diferència del que passava anys enrere, els pescadors d’arts menors no tenen accés a aquestes captures: “Des del 2006 se’ns ha exclòs i només han deixat tres o quatre ‘lobbies’ a Espanya”. Una situació que consideren “il·legal” i per això reclamen al govern espanyol que rectifiqui i els permeti pescar tonyina vermella.

D’aquesta manera, apunta Pulido, els pescadors artesanals podrien “deixar descansar” altres espècies més sobreexplotades com podrien ser el llamàntol, el roger o la sèpia. “El que estem demanant és un repartiment just, equitatiu i socioeconòmicament acceptable”, ha afegit.

El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat, Sergi Tudela, que ha clos el Congrés ha explicitat que recentment van fer aquesta mateixa petició a l’Estat però la resposta va ser “no”. Amb tot, Tudela celebra que els pescadors s’impliquin en la cogestió i els anima a fer-ho a través dels set comitès de cogestió impulsats des del Govern: “Fem que rutllin”.