Després de l’esclat d’actes populars amb què va començar la tarda-vespre de divendres la Festa dels Copatrons de Blanes 2023, la jornada es va tancar a partir de les 10 de la nit amb un trepidant concert. Els encarregats de posar-hi la música va ser el grup Di-Versiones que, com el seu nom ja indica, va filant al llarg de la seva actuació diverses versions de coneguts temes de tots els temps i de l’actualitat.
El Passeig de Mar es va omplir de gom a gom, amb centenars de persones que no van dubtar a moure’s als ritmes per a tots els gustos i edats que van estar sonant al llarg de la nit. I no tan sols es va aprofitar tot l’entorn de l’escenari per seguir-lo: també va haver-hi qui va preferir ballar des de la platja del costat, o bé a les terrasses dels establiments, tot sopant o refrescant-se amb begudes.
L’orquestra Di-Versiones es defineix a ella mateixa com una banda que neix en una terrasseta, a la fresca, en un bar de costa, fent unes canyes i unes tapes, amb un únic i genuí objectiu: passar-s’ho bé dalt de l’escenari i contagiar-ho al seu públic perquè passi una estona divertida. La recepta, doncs, no podia ser més senzilla, però complicada alhora en els temps que corren: música i bon rotllo. També se’ls podria definir com una colla de freaks esbojarrats, una màquina de fer ‘canciones del verano’, però afegint-hi un tot més personal i sense complexos.
Un altre ingredient que va contribuir a aportar a l’actuació encara més animació va ser la contínua participació del públic que reclamaven els músics, sobretot el seu vocalista. D’aquesta manera, van anar encadenant temes que, a banda de ballar, també es taral·lejava a cor que vols.
Al seu repertori hi va haver de tot; himnes que van triomfar a les dècades dels anys 60, 70, 80 i 90 del segle passat, barrejats amb pinzellades de cançons que sonen aquests darrers anys als més variats dispositius del segle XXI. Un espectacle que en definitiva era apte per a tots els públics, fos quina fos la seva edat, perquè ja ho diu l’adagi que per passar-s’ho bé, riure i ballar no cal tenir-ne cap de determinada, només se n’han de tenir ganes.
