L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-CReSA) ha confirmat la presència dels virus del Nil Occidental i d’Usutu en exemplars de mosquits capturats a la zona dels Aiguamolls de l’Empordà, concretament en àrees allunyades dels nuclis urbans.
Segons ha explicat el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, a l’ACN, aquestes deteccions són puntuals i afecten un nombre molt reduït d’insectes.
Els controls rutinaris de vigilància entomològica han permès aquesta identificació, però no s’ha registrat cap cas d’infecció humana relacionada amb aquests virus. Fernández ha destacat que la prevalença d’exemplars infectats és "molt baixa" i que no existeix "cap motiu d’alarma".
Intensificació dels controls entomològics
El secretari ha detallat que, atès el baix nombre de positius detectats fins ara, s’intensificarà les captures per delimitar millor l’abast real de la circulació viral i verificar si es manté restringida als punts on s’ha identificat.
A més, la ubicació geogràfica d’aquests mosquits —en zones humides i poc poblades dins els Aiguamolls— contribueix a minimitzar el risc per a la població local: "El risc és molt baix perquè hi ha pocs mosquits infectats", ha afirmat Fernández.
Característiques dels virus detectats
Els virus del Nil Occidental i d’Usutu són arbovirus que es transmeten principalment entre mosquits, els quals poden adquirir-los després de picar aus infectades. Posteriorment, aquests insectes poden transmetre els virus tant a altres aus com ocasionalment a persones o mamífers.
A Catalunya, aquests virus no són una novetat: el Nil Occidental va ser detectat per primer cop en mosquits el 2021 al Baix Camp, mentre que l’Usutu s’ha documentat en aus salvatges durant els anys 2022, 2024 i 2025 segons dades aportades per l’IRTA-CReSA; aquest últim també havia estat prèviament identificat en mostres entomològiques.
Durant aquest any s’han diagnosticat una desena d'animals —principalment aus salvatges— amb infecció per algun d’aquests dos virus. En paraules de Fernández: “És un indicador que el tenim”, referint-se així a la circulació viral existent. No obstant això, va remarcar que aquesta detecció deriva directament dels programes sistemàtics de vigilància implementats: “Si no els busquéssim, evidentment no els trobaríem i tothom estaria més tranquil, però no hi ha motiu d’alarma”.
No hi ha casos humans reportats
Fins al moment, Salut Pública assegura que no s’ha confirmat cap infecció humana vinculada als virus del Nil Occidental o Usutu. En cas que es produís transmissió a persones, les infeccions solen ser poc freqüents i sovint asimptomàtiques o presenten símptomes lleus com febre moderada, cefalea o malestar general.
Les complicacions neurològiques greus —incloent meningitis, encefalitis o paràlisi flàccida— són excepcionals i afecten preferentment persones grans o amb immunodeficiències prèvies. Fernández va insistir en el fet que actualment el risc per a la població és “molt baix” gràcies tant al limitat nombre d’exemplars infectats com pel fet que aquests es troben fora dels centres urbans.
Més mesures preventives activades
A conseqüència de la detecció viral s'han posat en marxa protocols específics per incrementar les accions vigents. Es reforçarà la vigilància entomològica mitjançant un augment significatiu en les captures per obtenir dades més precises sobre el percentatge d’infecció entre els mosquits i comprendre millor l’àrea afectada.
Fernández va advertir que aquest increment en les captures podria traduir-se en una aparició més gran de positius sense implicar necessàriament un empitjorament del context epidemiològic.
Així mateix es potenciaran les mesures destinades al control vectorial mitjançant tractaments larvicides aplicats als punts habituals de cria. La responsabilitat del seguiment virològic recau sobre l'IRTA-CReSA mentre que el Servei de Control de Mosquits del Baix Ter dirigeix la vigilància entomològica; paral·lelament participen ajuntaments locals així com altres serveis territorials dedicats al control vectorial.
D’altra banda s’ha intensificat també el monitoratge clínic dins la xarxa assistencial perquè els professionals sanitaris considerin aquests virus davant pacients amb quadres compatibles especialment als territoris on se n’ha detectat presència recentment.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat