Segons recull la gravació que el banyolí va fer amb el mòbil, i que ara s’ha fet pública, d’entrada un policia li diu que no l’entén i li proposa trucar un traductor, que trigarà unes dues hores. La conversa s’escolta com si estigués fragmentada, perquè després l’home ja parla amb un policia sobre una denúncia en base a la Llei de Seguretat Ciutadana.
És aquí quan, durant l’estira-i-arronsa, s’escolta com l’agent li diu: “Les ordres d’un policia les has de complir”. I més endavant, se sent com el banyolí comença a dir els números del seu DNI i l’agent amb qui parla li respon en castellà: “No m’entén, jo parlo amb aquest idioma, el de la bandera, ho veu?”. I just després: “Jo parlo aquí, espanyol, s’està parlant en castellà”.
La conversa enregistrada continua amb l’agent retraient-li que no li parli en espanyol. “Miri vostè, tan sols dirigint-nos a vostès en castellà, i vostè en català, això ja no està bé. Això per començar”, li diu el policia al banyolí. Ell li respon, i li pregunta si parlar en català vol dir faltar-los al respecte. Llavors l’agent li respon: “Està faltant al respecte, amb dades inexactes”.
Denuncia a la Subdelegació
La Plataforma per la Llengua critica que l’enregistrament demostra com els agents de la Policia Nacional “van intentar intimidar” el banyolí “perquè renunciés al dret d’expressar-se en la llengua pròpia i oficial del territori”. “Des del primer moment, els agents que el van atendre no van mostrar cap predisposició a entendre’l en català ni garantir-li el dret, legalment reconegut, de ser atès en aquesta llengua”, recull la plataforma en un comunicat.
L’entitat també fa referència al fet que, en un fragment de la conversa, el banyolí va demanar ser atès per un altre policia, que era allà i sí que entendria el català. “Però l’agent amb qui parlava el va ignorar”, diu la Plataforma per la Llengua.
El veí de Banyoles va presentar una queixa davant l’entitat i ara, la Plataforma per la Llengua ha interposat una denúncia administrativa davant la Subdelegació de l’Estat a Girona. A l’escrit, demanen que el subdelegat Albert Bramon comuniqui formalment els fets a l’oficina d’expedició del DNI “perquè es recordi als treballadors l’obligació de respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants”.
A més, la Plataforma per la Llengua també reclama que s’investiguin els fets, s’identifiqui els dos agents o “les persones responsables” i se’ls obri un expedient sancionador “d’acord amb l’Estatut bàsic de l’empleat públic o la Llei del règim disciplinari de la Policia Nacional”. L’entitat, de fet, ja avança que posarà la gravació a disposició de la Subdelegació.
Més casos
La Plataforma per la Llengua diu que el cas de Girona no és aïllat. Recorda que al gener en va passar un de similar. En aquest cas, un home va trucar per telèfon a la comissaria de la Policia Nacional de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i la interlocutora que va atendre la trucada “li va exigir que parlés en castellà”. En aquella ocasió, la Plataforma per la Llengua també va presentar una denúncia a la Subdelegació, però la resposta que es va rebre va ser que no s’havia pogut identificar la interlocutora.
“Aquests darrers anys, la Plataforma per la Llengua ha recollit nombrosos casos de discriminacions lingüístiques als ciutadans catalanoparlants produïts per la Guàrdia Civil i per la Policia Nacional”, diu l’entitat. A l’estudi ‘Comportament lingüístic davant dels cossos policials espanyols’, la plataforma recull dades sobre 68 casos detectats entre el 2007 i el 2019. “En totes les discriminacions hi ha hagut un tracte vexatori i en un 15% s’ha arribat a l’agressió física cap als ciutadans; la majoria de discriminacions no tenen cap conseqüència judicial i només en un 3% dels casos s’acaba condemnant els policies”, diu l’entitat.
