Diversos alcaldes gironins i representants institucionals del territori han qüestionat aquest matí l’alerta generalitzada activada pel Govern davant la previsió de fort vent, i han reclamat que les mesures siguin més ajustades a la realitat de cada municipi. Consideren que l’afectació no ha estat homogènia i que, en alguns punts, les restriccions han estat desproporcionades.
L’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, ha estat un dels més crítics i ha assegurat que l’alerta ha “paralitzat” el país quan, en el cas de la seva ciutat, “no es mou ni una fulla”. Masquef ha defensat que cal tenir en compte les particularitats de cada territori abans d’aplicar restriccions generals que afecten l’activitat econòmica, educativa i social.
En la mateixa línia, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha demanat aquest matí que es rebaixin les mesures i que es facin “més quirúrgiques”, adaptades a les zones realment afectades pel vent. Segons ha explicat, el consistori ha traslladat la petició al Govern i resta a l’espera d’una resposta.
Des de l’Alt Empordà, el president del Consell Comarcal, Agustí Badosa, ha recordat que el territori està acostumat a episodis de tramuntana i ha lamentat que el Govern els hagi posat “al mateix sac” que altres zones amb realitats diferents. Badosa ha insistit que cal una gestió més territorialitzada de les alertes meteorològiques, especialment en comarques habituades a aquests fenòmens.
Davant l’evolució de la situació, alguns ajuntaments ja es preparen per recuperar la normalitat. És el cas de Porqueres i Torroella de Montgrí, que preveuen reobrir aquesta tarda els equipaments municipals si no hi ha canvis en les condicions meteorològiques.
Els representants locals reclamen al Govern que revisi el model d’activació d’alertes per evitar afectacions innecessàries i que aposti per una gestió més flexible i ajustada al territori.
La ventada d’aquesta matinada ha deixat incidències puntuals a Girona, amb la caiguda de dos arbres —un a la passera de Fontajau i un altre a la carretera de Sant Gregori— i un pal de la llum tombat al carrer Guipúscoa, sense afectar el subministrament elèctric. També han caigut algunes tanques del parc de la Devesa. A partir de les dues o tres de la matinada, però, el vent ha anat clarament a la baixa.
Aquest matí, després de reunir el Comitè d’Emergència, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha demanat a la Generalitat poder desescalar l’alerta a la ciutat en constatar que les afectacions han estat “mínimes”. “No haver-nos d’esperar fins a les vuit del vespre i territorialitzar les decisions”, ha concretat. De moment, el consistori no ha rebut resposta.
Salellas ha assegurat que no té “cap crítica” a la decisió inicial de suspendre classes i activitats arreu del país, però ha defensat que, un cop vista l’evolució de l’episodi, cal ser “més quirúrgics” i evitar que tot el territori depengui del que passa a Barcelona. “Respectem les decisions del Govern i no hi anirem en contra de manera unilateral, però fem la petició perquè entenguin que en aquesta part final de l’episodi ja hi pot haver decisions més segmentades”, ha afegit.
Els socis de govern de Guanyem també s’han expressat en la mateixa línia. La vicealcaldessa Gemma Geis (Junts) ha afirmat a X que entén “el malestar dels gironins davant decisions pensades des de Barcelona” i ha reclamat “flexibilitat i sentit de país”. El tinent d’alcaldia Quim Ayats (ERC) ha defensat que “és responsable prevenir, però també adaptar-se a la realitat de cada comarca i moment”.
Crítiques a l’Empordà: “No es mou ni una fulla”
A l’Empordà, les crítiques han estat encara més contundents. L’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, ha retret que “el país estigui governat des de i per a Barcelona” i ha denunciat que s’hagi paralitzat l’activitat quan “no es mou ni una fulla”. Segons Masquef, la suspensió ha generat frustració entre veïns que han vist cancel·lades visites mèdiques o intervencions quirúrgiques per un vent que considera habitual a la comarca.
El president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i alcalde de Sant Pere Pescador, Agustí Badosa, ha qualificat l’alerta de “sobredimensionada” i “un sense sentit”, recordant que les previsions no situaven la comarca en alerta. Badosa ha alertat del risc que la ciutadania perdi confiança en futures alertes: “La gent pot pensar que es va quedar a casa i no va passar res, i la propera vegada no en farà cas”.
En la mateixa línia s’ha expressat l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, que ha considerat “excessiu” l’enviament de l’ES-Alert i l’aturada general d’activitats. “L’Empordà està molt més acostumat a aquestes ratxes de vent”, ha afirmat, anunciant la reobertura de les instal·lacions esportives a l’aire lliure.
També al Baix Empordà, l’alcaldessa de Mont-ras, Vanessa Pairó, ha qualificat de “despropòsit” les mesures i ha criticat que s’hagi inclòs tots els territoris “al mateix nivell d’emergència”. Malgrat això, ha assegurat que mantindrà els equipaments tancats fins que el Govern aixequi formalment la resolució, per evitar conflictes jurídics.
El Pla de l’Estany demana “més criteri”
Al Pla de l’Estany, diversos alcaldes han coincidit a reclamar una aplicació més territorial dels protocols. L’alcalde de Porqueres, Xicu Castañer, considera que l’alarma “ha fallat” i que no es pot “parar tot un país” si el vent no té el mateix impacte arreu. Ha anunciat que el municipi reobrirà equipaments a partir de les cinc de la tarda, dues hores abans del que estableix la resolució de la Generalitat, en considerar el tancament “desmesurat”.
L’alcalde de Cornellà del Terri, Salvador Coll, ha assegurat que el Govern n’ha fet “un gra massa”. Tot i admetre afectacions greus a l’àrea metropolitana, ha subratllat que al municipi no s’ha registrat cap incidència i que l’alerta general ha generat molèsties i problemes de conciliació entre les famílies.
El denominador comú de les crítiques és el temor que un ús indiscriminat de les alertes provoqui l’efecte “que ve el llop” i minvi la credibilitat dels sistemes d’emergència. Els alcaldes reclamen al Govern que revisi els protocols i adapti les restriccions a la realitat de cada territori per preservar la confiança ciutadana en futures situacions de risc.
