Quan els malalts crònics estan descuidats per l’administració pública

Un cas real, on la malaltia, la tristor i la supervivència et faran veure més enllà

Actualment amb la Covid-19, hi ha moltes malalties i malalts crònics que es desatenen o no es diagnostiquen, morts i mala qualitat de vida, tant per ells com pels seus familiars, amics, veïns… Perquè tots podem caure malalts i si no tenim una bona assistència per part de l’administració pública, és molt difícil mirar enrere i no fer-s’hi mal.

 

Avui explicarem el cas d’una dona de Palamós, que ens relata la seva experiència vital des que el 2015 va començar una nova vida a la població costanera. Va començar en un petit estudi, gràcies a una petita ajuda de l’Estat, fent el que més li agradava, era feliç amb el que tenia; la seva feina i la seva filla; però de sobte, li van diagnosticar fibromiàlgia aguda. En aquests moments, tota la seva vida va donar una volta de 360º.

 

Va haver de deixar de treballar, les administracions públiques no la van ajudar econòmicament, va haver d’estar un any sencer sense poder veure a la seva filla, ja que no tenia els mitjans per alimentar-la. Al cap d’un any i mig, un conegut li va oferir un pis, en unes condicions precàries, però un pis. Gràcies a l’ajuda dels veïns va poder tenir aigua potable. 

 

Ara per ara, aquesta persona té una discapacitat física d’un 42%; la fibromiàlgia l’ha dut a haver de portar una pròtesi de maluc, al cap de poc, li van dir que tenia el síndrome del túnel carpià i tot i això, encara segueix amb dolors, medicacions, operacions i sembla que no s’acaba.  Des de les xarxes socials, aquesta dona reclama ajudes socials per tal de fer front a la seva situació; igual que ella, a Espanya hi ha milions de persones diagnosticades que perden la seva vida i no reben cap ajut. I també hem de destacar que hi ha moltíssima gent no diagnosticada i que tenen una malaltia crònica. Jo aposto per una 

administració pública de qualitat, i tu? Ajudem-nos!