Ara que la Diada de Sant Jordi ja la tenim pràcticament al damunt, es multipliquen els actes literaris de cara a la jornada en què, indiscutiblement, els llibres, les publicacions i tot el què està relacionat es multipliquen a tot arreu. Blanes no és pas una excepció, però potser el què és més car d’aconseguir és que la presentació d’un llibre correspongui a un autor o autora blanenca… tot i que tampoc és que sigui una flor d’estiu precisament.
Sigui com sigui, la tarda d’aquest passat divendres la Llibreria Ça Trencada va acollir la presentació del nou llibre de l’autor blanenc Jaume Planas Perxachs: ‘Magawa’. Publicat per l’editorial ‘Lluny del Ramat –d’entrada, tota una declaració d’intencions-, l’acte va fer que l’establiment es quedés aviat petit per l’expectació aixecada i per les nombroses persones que no van voler perdre’s la ocasió de conèixer de primera mà la nova creació.
‘Magawa’, contes corals que transcorren a un imaginari Blanes
Abans d’entrar directament a parlar de la novel·la, es va prendre la paraula qui regenta la llibreria, Xavi Ros, qui va agrair la nombrosa presència de públic que omplia el seu establiment, recordant que, de fet, és el què dona sentit a tot plegat: sense lectors ni els llibres ni les llibreries en tindrien. El va rellevar en els parlaments l’editor de la publicació, Rafel Casas, qui ja va avançar els trets que més l’havien atret de ‘Magawa’.
Rafel Casas va destacar que, des de la primera frase, ja s’havia sentit atret per una narració que va descriure com un entramat de coneixements diversos, que neix de diferents contes independents que l’autor acaba unificant. També va definir el llibre com de magistral, i va recordar que el seu segell cerca precisament això: narrativa impecable escrita per ‘autors kilòmetre zero’, és a dir: que siguin d’aquí.
El va rellevat en els parlaments el filòleg i amic de l’autor, Germán Bartolomé, qui va recordar que ‘Magawa’ és el segon llibre de Jaume Planas després que el primer va ser ‘Aigua Marina’. Va donar la pista que, malgrat en cap moment es diu que la ciutat on transcorre l’acció sigui Blanes, és fàcilment reconeguda, gràcies principalment a un munt de personatges i situacions.
A través de l’animada conversa que van mantenir Jaume Planas i Germán Bartolomé es va anar desgranant un llibre descrit pel mateix autor com un calidoscòpic que retrata un microcosmos de fauna local on conviuen el què defineix com working class heroes, però també éssers marginals.
Conflueixen en una plaça inspirada en un lloc real, la Plaça de la Gent Gran de Blanes –un dels mots amb què se l’anomena popularment, enlloc de dir-li Plaça d’Espanya-, que precisament és molt propera al carrer on hi ha la Llibreria Ça Trencada.
També va desvetllar que ‘Magawa’ és el veritable nom d’una rata heroica –Jaume Planas remarca que els ratolins són importants en la novel·la, ja des del mateix nom del poble: Banyons- que va ser emprada per detectar mines antipersones a Cambodja.
La seva taca va salvar moltes vides, de manera que un animaló que habitualment desperta molta animadversió va arribar a ser condecorat per la seva feina.
Jaume Planas assenyala que la rata és una metàfora aplicable als personatges de l’obra, on la línia que separa herois i heroïnes d’una persona repudiada i rebutjada és molt fina.
Val a dir que certament, per la seva professió, l’autor té l’ocasió de poder ser un bon detectiu d’humanitats des del taulell on treballa, i justament potser per aquest motiu la novel·la ja té un atractiu indiscutible.
Guanyador de tres Premis RECVLL
Aquest inquiet escriptor nascut l’any 1977 a Blanes compta amb una prolífica carrera literària que inclou tres Premis Recvll, una proesa que no tothom pot dir que ha assolit. Dos els ha guanyat en la categoria del Premi de Periodisme Salvador Reynaldos; el primer va ser l’any 2016 amb l’article ‘Notícia d’aparaador’, i el segon tot just l’any passat, amb l’article ‘La Vida als Marges (Inventari de personatges singulars)’.
El tercer guardó dels prestigiosos guardons literaris blanencs el va guanyar en la categoria de Retrat Literari Rafel Cornellà-Joaquim Abril l’any 2020 per ‘Un weekend pro de l’estany’, que retratava la banda de rock català Kitsch, de Banyoles. També ha estat finalista al Premi Vent de Port de Tremp en dues ocasions, així com del Premi Bolleré de Relats Curts.
