El conductor que va matar una ciclista al Gironès podria evitar la presó tot i haver estat condemnat

L'Audiència de Girona imposa una pena per homicidi imprudent, conducció temerària i omissió del deure de socors en un accident amb alcoholèmia positiva

22 de juliol de 2026 a les 21:26h

L'Audiència Provincial de Girona ha dictat sentència contra el conductor responsable d'un fatal accident ocorregut el 30 d'octubre del 2021 a la carretera dels Àngels, a Quart (Gironès). Una ciclista va perdre la vida. La pena fixada és de 2 anys, 10 mesos i 15 dies de presó per un conjunt de delictes que inclouen homicidi per imprudència greu, conducció temerària i omissió agreujada del deure de socors.

El tribunal popular va concloure sense cap dubte la responsabilitat penal del processat en tots els càrrecs formulats: "homicidi per imprudència greu en concurs amb conducció sota els efectes de l'alcohol", "un delicte de conducció temerària" i "un d'omissió agreujada del deure de socors".

Segons la resolució judicial, l'acusat circulava sota els efectes alcohòlics quan va impactar contra la víctima i després es va desplaçar durant uns 2,4 quilòmetres fent una conducció altament perillosa mentre fugia. A més, no només no va aturar-se a prestar auxili sinó que va deixar la dona ferida al lloc dels fets.

Pena aplicada: podria acabar no entrant a la presó?

A partir del veredicte, la secció quarta ha imposat les penes següents: dos anys per l'homicidi imprudent amb l'atenuant parcial corresponent a la reparació del dany; sis mesos per conducció temerària; i quatre mesos i quinze dies pel delicte d'omissió del socors. Aquests càlculs incorporen també l'atenuant derivada de les dilacions indegudes —el procés judicial s'ha allargat quatre anys i vuit mesos sense culpa atribuïble al condemnat— així com l'atenuant d'embriaguesa aplicable al delicte d'omissió.

Tot això fa un total de 2 anys, 10 mesos i 15 dies de presó. I deixa el dubte de si el condemnat podria acabar sense entrar a la presó. Segons la defensa del processat, en aquest cas es compleixen els requisits legals per suspendre l'execució de la condemna. La raó és que cap de les penes dels delictes per separat supera els dos anys, a més, el condemnat no tenia antecedents en el moment del succés.

A banda de la condemna a presó, es prohibeix expressament al condemnat conduir vehicles durant un període totalitzat en tres anys, nou mesos i un dia. En relació amb les indemnitzacions civils derivades dels fets, el tribunal estableix que els 35.000 euros consignats pel processat han d'anar destinats al fill menor de la víctima. També s'obliga l'asseguradora propietària del vehicle —que pertanyia a la mare del condemnat— a abonar els interessos generats pel retard en el pagament.

La sentència rebutja una pena exemplaritzant

El magistrat president, Adolfo García Morales, assenyala en la sentència que el tribunal no pot atendre la “petició natural” dels familiars de la víctima d’imposar els càstigs “més rigorosos possibles”. Segons exposa, fer-ho podria convertir la condemna en “un exercici de venjança social” allunyat dels criteris raonables que han de guiar la individualització de la pena.

“L'exemplaritat que moltes vegades es pretén des del banc acusatori sempre ens ha semblat una de les formes més eloqüents de justificar el que és capritxós i abusiu. El que és exemplar pot causar un cert efecte en la societat, però la pena s'imposa sempre a un individu determinat”, reflexiona el magistrat.

García Morales recorda també que el Codi Penal estableix una pena màxima de quatre anys de presó per un delicte d’homicidi per imprudència greu. Tot i mostrar-se contrari a incrementar les penes arran de casos especialment dolorosos, admet que pot generar sorpresa social que aquesta sigui la sanció màxima prevista davant una mort provocada per una imprudència de gran gravetat.

Cronologia detallada dels fets

L'home tenia vint-i-quatre anys en el moment dels fets i no disposava d'antecedents penals. Segons explica la sentència, aquella matinada havia participat activament a les Fires de Girona on havia consumit "quatre o cinc cubates" abans d'agafar el cotxe cap als Àngels amb un amic per fumar un cigarret i parlar. Davant els magistrats va relatar aquests detalls mentre que les proves van determinar que circulava a una velocitat aproximada de 68 km/h en un tram limitat a 40 km/h quan es va produir el xoc contra la bicicleta que portava totes les mesures necessàries per ser visible.

A propòsit dels successos concrets aquell matí al voltant de les vuit hores, consta provat que el conductor anava intensament afectat pels efectes etílics quan va topar contra darrere la bicicleta. L'impacte va fer projectar violentament la ciclista contra diverses parts frontals del vehicle fins a arribar fora calçada. La víctima tenia trenta-cinc anys; va patir politraumatismes greus especialment al cap, tòrax i abdomen; morint poc després com a conseqüència directa d'aquestes lesions.

Mentre fugia després del sinistre va circular durant diversos quilòmetres sense atendre la dona. L'Audiència ressalta, segons el criteri del jurat popular, que tot indicaria que existien almenys quatre punts segurs on podria haver detingut el vehicle abans d’arribar finalment a estacionar-se en un aparcament pròxim.

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara
Sobre l'autor
Diseño sin título (1)
Laura Castaño Martín
Veure biografia
El més llegit