Coincidint amb la jornada de divendres sant, seguint la tradició de fa molts anys, Blanes va acollir durant la nit la més solemne de les celebracions de la Setmana Santa: la Processó Penitencial del Sant Crist. Tal com marca la tradició, l’acte va recórrer diversos carrers del nucli històric del municipi, tornant a atraure una gran afluència de públic que va seguir el recorregut del ritual processional.
La solemnitat amb què transcorre també fa que se la conegui com la Processó del Silenci, tan sols trencat pel so dels tambors i el picar de les llances a terra que fan els Manaies, així com el cant del Miserere i els temes que interpreta tancant el recorregut els i les membres de la Banda i Cobla del Col·legi Santa Maria. El respecte i la veneració que els i les creients senten per aquesta celebració fa que tot plegat estigui embolcallat per un aire de continguda devoció.
El públic està format per gent de totes les edats, però sobretot per gent gran, que tant s’aplega per contemplar el seu pas, com per seguir alguna de les quatre imatges que composen aquesta processó. La litúrgia s’enceta amb el què s’anomena Anunci de la Processó, que s’encarreguen de fer els i les membres dels Manaies de Blanes-Legió V Macedònica.
Es tracta de fer el recorregut de tota la processó com una avançada, a pas lleuger, de manera que tothom qui els veu passar se n’adona que ja falta poc perquè comenci. Així pregonen de manera prou eloqüent l’inici de tota la litúrgia. La sortida i arribada es fa des de la Plaça de l’Església, on els i les armades van retornar després de fer tot el recorregut.
Joan Surís ha portat la imatge de la Creu, després que ja la va dur al 2013
Quan van tornar de fer l’anunci de la processó, els Manaies van entrar a l’interior del temple, on tot estava a punt de començar, enmig d’un silenci contingut. Van avançar fins situar-se davant de l’altar, on ja reposava feia estona la Creu del Sant Crist. Llavors va arribar el moment més intens dels preàmbuls: el so dels tambors va acompanyar l’esforç que ha de fer el portant de la creu per carregar-se a pols els 90 kg que pesa tota la figura que representa el Sant Crist clavada a la fusta de grans dimensions
Aquest 2024 se n’ha encarregat de dur la Creu del Sant Crist Joan Surís, qui ja la va dur fa 11 anys, al 2013. Li van demanar que repetís l’experiència tot just fa tres dies, després que qui originàriament ho havia de fer va haver de renunciar. El van acompanyar portant les dues forquetes que subjecten els braços de la creu quan és necessari el seu fill, Xavier Surís –situat a la dreta del portant- i Jonatan Escrivano, fill de qui l’havia de portar.
Per indicar l’instant més àlgid, la percussió de la banda dels Manaies de Blanes, amb un so ensordidor que rebotia al temple, va acompanyar el portant quan es va carregar al damunt la imatge, suportant tot el seu pes. L’envoltava un silenci sepulcral del públic que omplia el recinte religiós amb l’alè contingut. Llavors, lentament, va iniciar el seu pas per tot el passadís de l’església.
La imatge de la Creu del Sant Crist, que dóna nom a l’acte processional, és la més antiga i venerada de la Setmana Santa blanenca, i es va estrenar en la processó de l’any 1940. Els noms dels aspirants a dur-la queden anotats en una llibreta que es conserva en secret, i fins a la mateixa nit de Divendres Sant, quan la imatge esdevé el centre de la processó penitencial, no es desvetlla la incògnita sobre qui és aquell any el seu portant.
La processó la completen tres altres passos que també tenen les seves respectives confraries. Són el Natzaret, el Crist Jacent i la Dolorosa. L’any 2016 es van estrenar nous penons, els estendards que els identifiquen. Darrera de cada imatge s’hi congreguen els i les penitents i fidels que segueixen una determinada figura lluint espelmes enceses. En alguns casos, fins i tot afegeixen encara un altre element penitencial: caminen descalces i descalços per complir alguna prometença.
Els Manaies de Blanes i altres components de la processó
Precedint la processó de les quatre imatges, encapçalen la comitiva els Manaies de Blanes-Legió V Macedònica. El seu pas marcial i pausat obre des de l’any 2003 el recorregut de la processó de divendres sant. El rítmic caminar dels soldats romans, acompanyat de la banda de percussió, tan sols s’atura en diversos trams perquè els armats dibuixin figures i formacions militars com ara l’aspa o molinet, el pop, la fila índia o la cremallera. També va ser una nova ocasió per poder veure en acció la nova capitana, Sònia Moreno.
En l’àmbit musical, cal afegir-hi dos components. D’una banda, les intervencions de la Capella de Santa Cecília, dirigida pel músic i compositor blanenc Mario Ros. Interpreten peces religioses, entre elles el popular Miserere escrit pel blanenc d’adopció Mossèn Joan Batlle. D’altra banda, el segon ingredient musical el van aportar novament els intèrprets de la Banda i Cobla del Col·legi Santa Maria, que tancaven la comitiva amb un repertori que també contribueix a que l’atmosfera sigui solemne.
