Blanes protegeix d’actes vandàlics un destacat vestigi del Palau Vescomtal del segle XIV

Es tracta d’una clau de volta de l’antiga fortificació amb l’escut senyorial dels vescomtes de Cabrera, que recentment ha estat motiu d’una pintada i cops que l’han erosionat

Aquests dies l’Ajuntament de Blanes ha muntat l’operatiu necessari per poder retirar la clau de volta del seu lloc original, on feia temps que estava dipositada. L’objectiu és protegir-la i custodiar-la perquè estigui en lloc segur perquè sigui netejada i restaurada. L’acció l’han dut a terme efectius dels Serveis Municipals –més coneguts com les brigades- amb el suport de la Policia Local. Una tasca laboriosa que ha requerit la perícia dels operaris que l’han dut a terme per no malmetre-la.

La clau de volta és una pedra cilíndrica de 70 x 55 centímetres i d’un considerable pes –prop d’una tona-, per la qual cosa no es podia moure només amb tracció humana. En la seva cara visible mostra esculpit en relleu l’escut senyorial dels Vescomtes de Cabrera, i originàriament coronava una de les voltes del Palau, per la qual cosa se li suposa una antiguitat que data del segle XIV, més de sis segles.

El Palau Vescomtal està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, i actualment les úniques parts conservades, a banda de l’actual Església Santa Maria, són la base que salva el desnivell, les restes de murs meridionals i orientals, la sagristia i la façana occidental. Per tant, aquest vestigi té un doble interès: com a antiguitat i com a testimoni de la història de Blanes.

Protegir la clau de volta d’actes vandàlics

Des de fa dècades, la pedra havia estat dipositada en un parterre de la Plaça de l’Església Santa Maria, sota una olivera accessible per a tothom. A banda del desgast causat per la intempèrie, darrerament la clau de volta ha sofert diverses agressions incíviques. El passat mes de maig va aparèixer una pintada que es va retirar en part, i posteriorment cops contundents que l’han erosionat encara més.

Per això la Parròquia Santa Maria, en nom del Bisbat de Girona, ha estès una autorització a l’Ajuntament de Blanes perquè s’encarregui de la seva retirada, protecció i custòdia. Més endavant, un cop s’hagi netejat i restaurat, es tractarà quina serà la seva ubicació definitiva, perquè pugui ser contemplada i gaudida per blanencs i visitants. Durant l’operatiu de retirada i trasllat de la clau de volta s’ha comptat amb l’assistència de l’arxiver municipal, Toni Reyes, qui des del servei que encapçala s’encarrega de vetllar per la guarda i protecció del patrimoni de la vila.

L’Escut Senyorial dels Vescomtes de Cabrera

L’escut de pedra que hi ha a la clau de volta de l’antic Palau Vescomtal, custodiada ara per l’Ajuntament de Blanes, és un element d’interès cultural ja que aquest escut ha estat motiu de diversos estudis sobre el llinatge dels Cabrera. Martí de Riquer i Morera –un dels membres fundadors de la Societé Rencesvals, d’estudiosos de l’èpica, i membre de la Hispanic Society of America, entre d’altres institucions estrangeres- va apuntar la idea que l’element heràldic original havia estat modificat.

Segons Martí de Riquer, amb el matrimoni de Bernat de Cabrera amb Timbor de Prades, el primer hauria modificat l’escut dels Cabrera, incorporant-hi les armes del llinatge de la seva esposa. L’eminent investigador es basa en l’existència d’un escut partit amb les armes de Cabrera i Prades al mateix palau de Blanes, tallat en la clau de volta que ara s’ha traslladat del lloc on havia restat dipositada durant tants anys.

La seva opinió ha estat seguida per la histografia posterior, com per exemple per Ernesto Fernández-Xesta, doctor en Història de l’Edat Mitjana i membre de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, entre d’altres mèrits. Ara bé, per la seva banda, Joan Valero –doctor en Història de l’Art- apunta tanmateix que també hi ha determinades evidències heràldiques i documentals que certifiquen de manera irrefutable que Bernat i els seus descendents van continuar adoptant les armes tradicionals dels Cabrera.

En aquest sentit, Joan Valero defensa a l’estudi La Font Gòtica de Blanes publicat l’any 2009 que l’escut al qual feia referència Martí de Riquer en realitat pertanyia a Timbor de Prades. Sigui com sigui, doncs, no hi ha cap dubte que la clau de volta que en el seu dia formava part del Palau Vescomtal és un interessant vestigi històric, cultural i patrimonial que cal preservar.

Originàriament el Palau Vescomtal estava estructurat en planta i pis, sustentats en volta de creueria, al voltant d’un pati d’armes, i dotat de quatre torres de defensa a cada cantonada. L’Església de Santa Maria era llavors una petita construcció inclosa al fort, i el campanar una de les torres. A les parts interiors dels murs i la façana es conserven encara en l’actualitat restes escultòriques a les diverses arrencades de volta amb decoració humana i heràldica. Alguns dels capitells i elements escultòrics es poden veure reaprofitats a la veïna església. La part desapareguda era la més important i de més alçada.