Blanes celebra la festivitat dels copatrons, Sant Bonós i Sant Maximià

Després de la Xocolatada Popular que s’ha fet al matí per encetar els actes del dia central de la Festa dels Copatrons de Blanes, cap al migdia s’han celebrat els de caràcter més oficial i tradicional. A 2/4 de 12 s’han donat cita sota l’Arc dels Copatrons del Carrer Ample on hores abans s’havia fet l’esmorzar popular, diversos representants de l’Ajuntament de Blanes.

L’alcalde accidental, Joan Felip, acompanyat d’altres regidores i regidors del consistori blanenc, ha encapçalat l’Ofrena Floral que s’ha dipositat davant les imatges de Sant Bonós i Sant Maximià protegides per una fornícula. Aquesta tradició es va començar a fer fa pocs anys, i cal dir que al 2012 encara va lluir més després que les imatges dels dos sants van ser restaurades per una veïna del municipi.

Missa en honor de Sant Bonós i Sant Maximà, copatrons des del s. XVII

Poc després, bona part de la comitiva oficial s’ha traslladat a l’Església Santa Maria per assistir a l’ofici solemne en honor als dos sants. Novament, l’acte l’han encapçalat l’alcalde accidental acompanyat de regidors i regidores del consistori blanenc. La missa l’han oficiat Mossèn Martirià Brugada, rector de Lloret de Mar, acompanyat del pare Pere Vilanó, del Col·legi Santa Maria.

Durant la celebració de l’ofici solemne una de les tradicions que ha anat perdurant amb els anys és la veneració de les relíquies dels copatrons que, segons la tradició que també podria ser llegenda, estan dipositades dins d’una caixeta que presideix l’altar durant la jornada del 21 d’agost, i també s’han cantat els Goigs a Sant Bonós i Sant Maximià, amb lletra del poeta blanenc Pere Puig i Llensa, i música de Mossèn Miquel Ayats, exrector de Blanes.

Com en altres episodis de la cronologia blanenca, sovint la realitat es confon amb la llegenda quan es parla de la història dels copatrons, a l’estil del qual en l’actualitat s’anomenen llegendes urbanes. El frare blanenc Roig i Gelpí va potenciar al segle XVII que Sant Bonós i Sant Maximà fossin nomenats copatrons de la ciutat on comença la Costa Brava, ja que va contribuir força a promoure la història d’aquests dos màrtirs de família noble.

La història documental de Sant Bonós –dit també ‘Bonosi’- i Sant Maximià es remunta a l’1 de juliol de 1663, quan Blanes decideix fer-los una promesa i inaugurar a l’església parroquial un altar lateral per a la seva generació. Un dia com avui, 21 d’agost, el dia en què el calendari celebra la festa dels ‘santets’ –com també se’ls coneix popularment- es convertí també en festa de precepte.

Aquest decret el va aprovar qui llavors era el Bisbe de Girona, Josep Fageda. Mesos més tard, el 12 de desembre d’aquell mateix any, el bisbe Josep de Ninot concedí la llicència perquè fossin venerats com a copatrons, títol que ratificà la Sagrada Congregació de Ritus del Vaticà dos anys més tard, l’any 1968. Comparteixen el patronatge amb Santa Anna, la patrona principal que des del 1470 té una capella en el que fou l’antic Convent de Blanes, actualment en mans privades.

Els actes d’aquest dilluns es tancaran a les 9 de la nit amb la IX Cantada d’Havaneres que enguany estrena nou escenari més a prop de la platja. Està situat al Passeig Pau Casals, a tocar del Monument a la Formiga. Actuaran els grups ‘Cabotatge’, ‘Son de l’Havana’, i ‘Port Bo’, sobre un doble entarimat enclavat a la sorra, mentre que el públic estarà disposat al passeig, o bé a l’espigó del Club de Vela que hi ha molt a prop. Quan acabi el concert, se servirà cremat popular per a tots els assistents.