Blanes celebra avui el Dia Internacional de la Visibilitat Trans

Fidel al seu compromís amb la lluita per la igualtat i contra tota mena de discriminacions, l’Ajuntament de Blanes celebra aquest dimecres 31 de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Visibilitat Trans, reafirmant-se en aquesta fita. D’una banda, els Serveis Municipals han penjat una pancarta a la façana principal de l’edifici consistorial per fer visible una realitat de la nostra societat entre la ciutadania blanenca.

De l’altra, el ple ordinari d’aquest mes de març –celebrat dijous de la setmana passada- va aprovar amb la unanimitat dels 21 regidors i regidores que formen l’arc plenari una moció a favor de la diversitat de gènere i per la igualtat de drets de les persones trans. La proposta d’acord la va defensar la regidora d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat, Marian Anguita. No és la primera vegada que l’Ajuntament de Blanes reafirma públicament aquest compromís.

El juny de l’any passat, coincidint amb el Dia Mundial de l’Orgull LGTBI, es van estrenar dos ‘Bancs per la Diversitat Sexual i de Gènere’ a la Plaça Bru Centrich. Un estava pintat amb els colors de l’arc de Sant Martí, que simbolitza la lluita LGTBI, i l’altre amb els que identifiquen al col·lectiu Trans. Aquests dos bancs es van afegir al què ja s’havia inaugurat el febrer del 2018, que també es va pintar amb els colors de lluita del col·lectiu Trans.

Dia per reivindicar la visibilitat i versatilitat de les persones transsexuals

El Dia Mundial que es commemora aquest 31 de març, impulsat per l’activista Rachel Crandall, vol reivindicar la visibilitat i versatilitat de les persones trans. Fins al 2009 només es commemorava el Dia Internacional de la Memòria Trans en record de les víctimes de crims d’odi. En aquest sentit, el col·lectiu de dones i homes trans és un dels què pateix més agressions físiques arreu del món.

Els drets d’aquestes persones són vulnerats tant per la societat en forma de ridiculització, agressions físiques i verbals, com per les lleis que no donen respostes a les discriminacions dels drets laborals, de salut i legals. Segons l’informe elaborat al 2019 per la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB), un 42% de les persones trans van patir amenaces o maltractaments psicològics, incloent el rebuig a l’accés laboral.

L’Organització Mundial de la Salut va excloure al 2018 la transsexualitat de la llista de malalties mentals. Però, malgrat aquest avenç, la implantació de la Llei 3/2007, que feia referència al canvi de nom i menció del sexe de les persones transsper fer coincidir el seu dret a l’autodeterminació de gènere, continua sent insuficient. Això és perquè marca uns requisits per obtenir el canvi registral difícils de complir: exigeix un diagnòstic mèdic de disfòria de gènere i haver realitzat un tractament hormonal, així com ser major d’edat i espanyol.

Aquests darrers requisits fan que ni els menors d’edat trans ni els migrants trans no puguin accedir a tenir una documentació que estigui d’acord amb la seva identitat de gènere. A Catalunya, la Llei 11/2014 per garantir els drets de les lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals i per a l’eradicació de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, recull moltes de les reivindicacions històriques dels moviments socials catalans d’alliberament sexual i de gènere.

Ara bé, aquesta llei catalana està mancada de recursos econòmics que permetin poder-se desenvolupar tal com caldria. Per últim, des de l’Ajuntament de Blanes es considera que la diversitat enriqueix la societat i totes les persones han de contribuir a crear consciència i sensibilitat envers les persones trans per aconseguir una societat on tothom tingui els mateixos drets i llibertats.