Ja se sap que quan una persona juga a casa ja té guanyat almenys un públic que afavorirà les teves evolucions, encara que només sigui perquè coneix qui se l’està jugant en un escenari, un camp d’esports o en altres situacions de la vida. Ara bé, si a sobre de conèixer el o la protagonista s’hi afegeix a l’equació comptar amb una envejable expertesa i qualitat, el resultat pot ser espectacular.
Això és el què va passar al concert de presentació del primer disc publicat pel jove músic i compositor blanenc Luis Relucio Galdeano, un esdeveniment que va tenir lloc al Teatre de Blanes el divendres 17 de febrer. Titulat ‘La Promesa’, el treball està farcit de peces evocadores, nostàlgiques i plenes de sentiment, com de fet ja ens tenia acostumats aquest pianista que ja havia protagonitzat amb anterioritat diversos esdeveniments.
Aquesta vegada, però, el concert va anar desentrellant composicions que s’anaven desenvolupant sota els dits del compositor i intèrpret amb la fluïdesa onírica que té la seva música. Són temes com ara ‘Cuando estoy contigo’ –que va rebatejar com ‘Cuando estoy con vosotros’ durant el concert-, ‘Amor de Primavera’, ‘Hojas Muertas’, ‘Tren de Sueños’ o ‘Maribel’, dedicada a la seva mare. De fet, la mateixa raó pel títol triat pel seu primer disc carrega encara amb més emoció tot plegat.
Aquest disc va ser una promesa que li va fer Luís Relucio al seu avi abans que morís, per això té tant e significat tant emotiu per a ell. En agraïment a tant sentiment bolcat en les seves composicions -que va interpretar al Teatre de Blanes allò que es diu comme il faut, amb un piano de cua que encara li donava més profunditat a l’esdeveniment-, els aplaudiments del públic van ser constants, uns espectadors entre els quals s’hi comptava el tinent d’alcalde de Cultura i Festes, Albert Sanz. Per la seva banda, Aitor Roger es va encarregar de fer de mestre de cerimònies.
Luis Relucio: passió per la música i el piano
Nascut a Blanes fa 24 anys, Luis Relucio és pianista i compositor autodidacta des dels set any. Fill d’un soldador i d’una treballadora de la llar, és el petit de de tres germans, i no prové de cap nissaga musical ni compta amb cap familiar que també es dediqui a la música. Sempre s’ha sentit atret per aquest art –una qüestió que es pot notar poderosament tant en les seves composicions com en les interpretacions-, i de petit ja va començar a experimentar amb un petit teclat.
Als 16 anys va començar els seus estudis musicals amb una professora particular, Irina Bronnikova, que el va acompanyar al Conservatori Professional del Liceu de Barcelona. Quan encara no sabia ni llegir una partitura, ja feia les seves pròpies composicions que majoritàriament eren peces de piano i algunes instrumentals fetes amb un sintetitzador. En aquests primers anys va guanyar un concurs internacional amb l’obra ‘Stella’ per a piano, que va dedicar a una persona molt especial. També compta amb dos altres guardons d’interpretació.
Amb la seva música, el jove pianista blanenc intenta extreure l’essència de les petites coses que ens envolten, i l’ha interpretat en diferents escenaris com l’Auditori de Girona, el Teatre de Blanes i Lloret o a l’Escola Ventijol, on ha pogut er alguna sessió de musicoteràpia com a voluntari. El què en un principi era un joc ha passat a ser una gran vocació. Però encara més i millor: intenta ajudar les persones, i per fer-ho cal tenir la ment neta i oberta a la creació.
Precisament seguint aquesta filosofia, quan es va quedar sense feina a causa de la pandèmia, va fer un curs de cures auxiliars d’infermeria en un moment en què s’estava vivint –i, de fet, continua- una situació crítica per la manca de personal sanitari. Avui dia treballa a la Fundació Aspronis amb persones amb discapacitat intel·lectual i física, que li permet viure i emprendre treballs que li agraden, una feina que també és motiu d’inspiració a l’hora de compondre.