.gif)
Aquest passat cap de setmana Blanes ha acollit la primera Trobada de Vela Llatina, organitzada pel Club de Vela Blanes, formant part dels actes commemoratius dels 80 anys que celebra enguany l’entitat. L’esdeveniment es va organitzar amb el suport de l’Associació de Vela Llatina La Cala de l’Ametlla de Mar, i va suposar una ocasió única de poder veure de prop i navegant vaixells que són autèntiques peces històriques en el món de la navegació.
La trobada es va encetar al matí amb una sortida de les embarcacions participants des del port del Club de Vela Blanes, navegant durant unes hores per la badia de Blanes i els seus entorns. Algunes d’elles ja havien arribat dies enrere al municipi on comença la Costa Brava, mentre que d’altres ho van fer el mateix dissabte o bé durant les darreres hores del divendres.
Participació d’emblemàtiques embarcacions de vela llatina
Entre les embarcacions de vela llatina que van participar a la trobada, destacava la presència del ‘Quetx Ciutat de Badalona’ (1929), així com dels llaüts ‘San Ramon’ (1904) i ‘Sant Pau’ (1909). Aquesta darrera embarcació és una rèplica del Saint Pierre, un sardinal de principis del segle XX, un dels projectes de l’associació ‘A Tot Drap’ que va començar l’any 2005 i es va fer realitat el 2008 amb la seva botadura.
Per la seva banda, el vaixell procedent de Badalona compta amb una interessant història que va ser narrada per l’Associació d’Amics del Quetx Ciutat Badalona durant una visita a les seves interioritats que es va fer a la tarda. El seu capità, Juanjo Navarro, va explicar que l’entitat està formada exclusivament per voluntaris, i inclou un programa de formació de tripulants i joves com una de les eines per mantenir vius i transmetre els coneixements.
De Dinamarca a Badalona passant per mares i oceans d’arreu del món
La història del Quetx està farcida de peripècies i singularitats, des que va néixer l’any 1929 a la ciutat danesa de Faaborg i va ser batejat com a ‘Marie’, passant pel seu rebateig com a ‘Johanne Regina’ l’any 1966. Finalment, un grup de ciutadans entusiastes de les arts marineres va veure l’any 2006 l’ocasió de comprar-lo i convertir-lo en un vaixell escola, com a símbol de la marítima ciutat de Badalona.
Els assistents a la visita, entre els quals s’hi comptava el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Blanes, Joan Felip, qui també forma part de la junta del Club de Vela Blanes, van poder conèixer in situ aquesta història, a l’antiga bodega de càrrega transformada ara en dormitori. Aquí hi ha diverses fotografies i documents que testimonien aquesta història, com per exemple que durant la segona guerra mundial transportava blat, ordi, ciment, carbó i turba com a combustible de calefacció.
Quan el vaixell va passar a nomenar-se ‘Johanne Regina’, va ser trobat per un jove de 23 anys, John Letton, mig abandonat en algun lloc del Tàmesi. El noi va comprar-lo i se’n va anar al Carib, on va establir la seva base, dedicant-se al transport pels seus mares. L’any 1973 va ser trobat de nou abandonat i mig enfonsat a la zona portuària de St. John’s, la capital d’Antigua. Tot i que el motor ja no funcionava i l’obra viva estava plena de cucs, una dona emprenedora de l’illa, Edith Matthew, el va comprar per seguir amb el transport de mercaderies amb els seus fills com a tripulants.
Al cap d’un temps el va vendre a Edward Allcard, conegut navegant en solitari i arquitecte naval anglès. El Johanne Regina es va convertir en la llar d’Edward i Claire Allcard, així com de la filla del matrimoni, la Katy, durant 34 anys. El van restaurar i van navegar per mig món. Després de tot aquest temps, la família va perdre la casa que tenien a les Seychelles després d’un canvi de règim polític, i van decidir tornar a Europa.
El seu vaixell va estar amarrat deu anys al port de Torredembarra, on l’arquitecte naval va fer amistat amb Marcel Mongay, patró major de cabotatge, i Maria del Mar Mascareñas. Entre tots tres van convèncer l’Ajuntament de Badalona i la societat Marina Badalona –que explota el port- per convertir el Johanne Regina en un vaixell escola. Aquí va començar la seva darrera etapa des de l’any 2006, amb el nom ‘Ciutat Badalona’.
Va ser llavors quan va sorgir l’Associació Amics del Quetx Ciutat de Badalona, que s’encarrega del seu manteniment, forma la tripulació i fa tota mena d’actes divulgatius com el què van protagonitzar a Blanes. La visita a l’històric vaixell va tancar-se quan el seu capità, Juanjo Navarro, va lliurar a Joan Felip un exemplar del llibre que recull un dels trams de la seva singladura.
Christian Pétron, del llegendari ‘Titanic’ al ‘The Big Blue’ de Luc Besson
Poc després de la visita comentada al Quetx Ciutat de Badalona va arribar un altre interessant ingredient de la 1a Trobada de Vela Llatina. El catedràtic degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona, Agustí Martín Mallofré, es va encarregar d’introduir una inèdita xerrada a càrrec d’una llegenda viva del món de la fotografia cinematogràfica.
Es tracta de Christian Pétron, un dels màxims especialistes mundials del cinema submarí, fruit d’una llarga experiència professional que l’ha dut a participar en alguns dels rodatges més espectaculars de les darreres dècades. Per ajudar-lo a traduir les seves paraules al nombrós públic assistent, se’n va encarregar Andrés Clarós Blanch, un metge aficionat i amant de la biologia que, des de ben petit, es va enamorar del mar.
Christian Petron es va allistar a la Marina Francesa l’any 1961, on es va especialitzar en busseig. Al 1975 va crear la seva pròpia companyia, Photomarine, i l’any 1988 Luc Besson li va demanar que fos el director de fotografia d’una pel·lícula emblemàtica: ‘The Big Blue’, i més tard a ‘Atlantis’ rodada al 1990. Va ser entre els anys 1996 i 1998 quan va ser el director tècnic per a quatre documentals del Discovery Channel sobre la campanya d’exploració de les restes del naufragi del llegendari Titanic.
Christian Petron va dissenyar unes torres de llum submarines inèdites per poder il·luminar les restes del naufragi a una profunditat de 4.000 metres per sota del nivell del mar. La seva experiència al cinema submarí en grans profunditats va provocar que el director de l’emblemàtica pel·lícula sobre el ‘Titanic’, James Cameron, l’oferís col·laborar amb ell al projecte Deep Rover l’any 2002.
L’accident del submarí Titan aquest estiu
A la part final de la seva conversa, Christian Petron i Andrés Clarós van parlar sobre la pèrdua de Paul-Henri Nargeolet, un seu amic comú que va morir aquest estiu a l’accident del submarí Titan, el submergible que anava a visitar les restes del Titanic. Considerat un dels experts més grans a nivell mundial de l’explotació submarina, Nargeolet es va guanyar a l’edat de 77 anys el sobrenom de ‘Mister Titanic’ perquè, entre d’altres motius, va visitar més de 30 vegades les restes del transatlàntic enfonsat, i va ser el primer en portar a la superfície objectes rescatats.
Sobre els possibles motius de l’explosió, Petron i Clarós van explicar que podria ser perquè el submergible estava fet amb fibra de carbó, un material la resistència del qual encara no consideren que s’hagi comprovat amb prou garanties. D’altra banda, també van remarcar que una implosió, a diferència d’una explosió, és 10 vegades més virulenta, i es produeix quan s’esbotza sobtadament de fora a dins, en cedir les parets d’un recipient sotmès a una pressió exterior.
Val a dir que al llarg de la xerrada es van projectar diverses imatges dels documentals filmats sobre el Titanic, així com d’altres interessants documents gràfics. Entre el públic assistent, a banda del gerent del Club de Vela Blanes, Héctor Espadas, i els participants a la 1a Trobada de Vela Llatina, també s’hi van comptar el primer tinent d’alcalde de Promoció de la Ciutat i Turisme, Joan Felip, així com el tinent d’alcalde de Medi Ambient i Mobilitat, Jaume Frigola.
