Miquel Noguer: “Hem de remar tots junts per agafar velocitat de creuer”

Banyoles és la capital de la comarca del Pla de l’Estany, a Girona. Es tracta d’una població de 21.000 habitants a la qual, el seu llac, el més gran de Catalunya, ha convertit la població en una celebritat i també en un destí perfecte per practicar activitats esportives i de lleure. Aquells que no estan interessats en l’esport, segurament es poden sentir atrets per la seva àmplia oferta cultural, comercial i de serveis, amb motivacions paisatgístiques i històriques de primer ordre.

El seu alcalde, Miquel Noguer, fa un balanç de la primera meitat llarga de la legislatura a l’Ajuntament que presideix.

Ja hem travessat la llinda de la meitat d’un mandat extraordinari, fortament marcat per la pandèmia. Com valora aquests dos primers anys de govern a Banyoles?

Començàvem la legislatura amb un programa per Banyoles i amb moltes ganes de posar-lo en pràctica, però el que ha passat ha obligat a replantejar-ho tot. Vam canviar l’ordre de prioritats, perquè sempre les persones i les seves necessitats han de passar per davant de tot, sempre.

Per tant, a inicis de la legislatura vam posposar els projectes i replantejar-los molt ràpidament perquè al març de 2020, a causa de l’epidèmia, el món es va quedar palplantat. Això ens ha de fer reflexionar, perquè no era el que esperàvem.

Malgrat això, hem continuat treballant. Alguns projectes no tindran el mateix ritme que teníem previst a causa de l’aturada pandèmica, però és igual, ens toca remar (i més aquí a Banyoles, que el rem ens ha fet olímpics), remar sense parar recuperar el ritme i la velocitat que teníem.

L’ajuntament és la primera porta a la que la ciutadania truquem i per tant, els ajuntaments són les entitats que menys han pogut parar…Els projectes que teníem sí que han hagut de parar i canviar-los per altres prioritats. Vam passar de fer carrers a comprar gel i mascaretes i hem fet el millor que hem pogut. Ara no estem passant un bon moment tampoc, però en tot cas, hem pogut aprovar un pressupost que adequat a aquesta velocitat de creuer.

L’Ajuntament de Banyoles ha aprovat el seu pressupost superior als 23 milions i mig d’euros. Quines són les principals inversors que es faran i com anirà distribuït aquest pressupost?

D’aquests 23,5 milions d’euros hi ha 2.5 milions destinats a inversions, que és el ritme que podem seguir. Alguns projectes importants i ja programats són l’acabament del Museu Arqueològic, millores a la via pública, a les voreres, mesures d’estalvi energètic, equipaments esportius, culturals, de lleure, socials, carrils bici, totes aquestes qüestions que són les que els ajuntaments hem de procurar fer d’una manera ràpida.

Quin és el projecte clau per Banyoles que l’Ajuntament ha decidit que d’aquesta legislatura no passa?

En tenim diversos. En destaco tres. El primer és acabar el Museu Arqueològic, obra que s’està licitant en aquests moments, on es mostraran les troballes dels jaciments de Banyoles i de la comarca.  El segon, que ja està fet, és aprovar definitivament el Pla General d’Urbanisme; i el tercer és tenir disponibles els terrenys on ha d’anar la nova biblioteca. Aquest és un altre projecte molt interessant per Banyoles. El terreny ja està disponible i en el decurs del 2022 es posarà a licitació i es contractarà. Per tant, aquests objectius tan importants jo crec que, si no estan acabats, estaran molt avançats i ben encarats a l’acabament de la legislatura. De fet, el Museu d’Arqueologia estarà acabat i la biblioteca estarà molt ben encarada.

I de cara a la segona meitat del mandat, quins altres aspectes de la gestió pública veuran els banyolins i les banyolines?

La gestió dels carrers sempre és important. El dia 1 de gener va entrar en vigor el nou contracte per a la recollida d’escombraries. El tema de la neteja sempre és fonamental. A banda, també veurem la millora de diferents carrers i indrets de la ciutat, com el Carrer Sant Antoni, el Passeig de la Indústria i la plaça davant l’Ajuntament, el desenvolupament del pla de voreres pels barris o el pla d’asfalt.

A nivell econòmic, quines mesures prenen per reactivar l’economia, especialment en el cas d’autònoms, empreses i comerços que han hagut d’aturar la seva activitat?

A l’Ajuntament, des de l’any 2020 vam establir unes línies d’actuació procurant suplir allò que enteníem que no quedava prou ben arreglat, amb una sèrie d’ajuts. Vam aprovar una partida de més de 150.000 euros destinats a dues actuacions. La primera va amar encarada disposar de material com mascaretes i gel hidroalcohòlic per als comerços, residències, tot tipus d’establiments, i fins i tot vam comprar test d’antígens.  La segona línia van ser ajudes econòmiques de diversa quantia a establiments que havien de tancar: comerços, restauració, gimnasos, perruqueries. Allà on no arribava el Govern de la Generalitat vam haver d’arribar nosaltres. També vam ajornar els impostos uns mesos.

I en aquest moment, què estan fent?

Doncs estem fent campanyes per afavorir el comerç local i la gent de Banyoles.

Juntament amb l’Associació de Comerciants de Banyoles hem fet una campanya que ha tingut un gran èxit, en la que hem repartit vals de 20€ per gastar-los als establiments de Banyoles, amb la condició que la compra mínima fos de 40 euros.

Prop de 2.000 persones han utilitzat aquest paquet de vals, i això ha fet que el comerç local hagi tingut un cert impuls. Volem provocar i facilitar que la gent gasti a casa nostra, i consumint el doble del que se li dona, afavorim el comerç local.

A nivell social, Banyoles té un nivell d’immigració altíssim, gairebé un 22% de la població. Com es viu aquest creixement de la immigració a la ciutat?

Aquest augment de la població va començar fa uns quants anys. Ara ja està consolidat i el nombre d’immigrants no creix. Fa temps que va venir molta gent a treballar, especialment per la celebració de les olimpíades del 92. Amb el temps s’ha produït el reagrupament familiar. És veritat que encara tenim pisos ocupats, com a tot arreu, però jo diria que la immigració a casa nostra està molt integrada.

A nivell de Serveis Socials, fins ara es gestionaven d’acord amb l’Àrea de Benestar del Consell Comarcal del Pla de l’Estany però ara en aquest moment això s’està canviant i la gestió l’assumeix l’Ajuntament. Com ho valora?

En el moment que vam passar de 20.000 habitants ja sabíem que podíem disposar d’aquest servei. Som conscients que el conjunt de la comarca del Pla de l’Estany, Banyoles té una realitat molt diferent i per tant, estem fent un projecte de Serveis Socials propis, la gestió del qual l’hauríem de poder assumir dintre d’aquest any. Per descomptat, això no es pot fer de cop i per tant, hem de tractar-ho amb calma amb el Consell Comarcal, amb la cautela necessària i amb el temps que calgui, perquè aquí no s’ha de trencar res. Al contrari, ha de ser fent-ho tot molt bé i sense oblidar que som la capital de comarca i per tant, hem de fer les coses sense trencar cap plat.

En un altre ordre de temes, quines mesures energètiques i anti canvi climàtic prenen des de l’Ajuntament?

Bàsicament tres actuacions concretes. Es tracta d’anar canviant el model energètic de forma gradual. Per exemple, a una escola hi hem instal·lat una caldera de biomassa, plaques solars al pavelló esportiu, i als carrers substituïm el mercuri pel sodi, i després el sodi pels leds.

Ara, però, estem fent una cosa encara més important, que és estimular la gent perquè posi plaques solars a casa seva. Ho fem oferint-els-hi una bonificació del 95% en l’impost de construcció, una altra del 50% de l’IBI, amb un marge de 300 euros, pels propers 3 anys i també el 75% de bonificació per als cotxes elèctrics i híbrids. Ja fa temps que estem posant en pràctica aquestes mesures. Penso que l’Ajuntament ha de servir d’exemple de les coses que es poden fer i que la ciutadania ho pugui anar seguint, per un bé per a tothom.

Un missatge d’optimisme i esperança. És possible en aquests temps estranys?

Sempre és possible. Jo crec que l’esperança és el que més hem de mantenir. Si ens vacunem tots, si tothom pren consciència, si vacunem els infants, si ens posem la tercera dosi de reforç, si finalment els negacionistes també decideixen vacunar-se, jo crec que podrem deixar de banda aquest virus.

Mantenir l’esperança vol dir fer el possible perquè aquesta situació actual es vagi acabant i anem agafant una velocitat de creuer en la qual tots siguem capaços de remar per tirar endavant.

Tirar endavant les famílies, les empreses, els comerços, els bars, els restaurants, els gimnasos, tota l’activitat econòmica i cultural i mentre ho fem, procurar que ningú quedi enrere. Aquesta normalització és fonamental, agafar velocitat de creuer en tots els aspectes de la ciutat i tirar endavant. Jo crec que aquest és el gran repte que tenim tots plegats, més enllà d’una obra concreta. Hem de ser capaços de tornar a agafar una velocitat de creuer en tots els aspectes. La ciutadania ho mereix.