Banyoles reivindica l’arquitectura en una nova edició del Cinc cèntims de creació local

L’obra de Francesc Figueras, Jordi Masgrau, Jeroni Moner i Josep Riera protagonitzarà el cicle

L’arquitectura local centrarà la tercera edició del cicle Cinc cèntims de creació local que es farà  a partir de demà dimarts i durant tots els dimarts d’aquest mes de febrer a l’Auditori de  l’Ateneu. El cicle, organitzat per la Biblioteca de Banyoles i el Centre d’Estudis Comarcals,  analitzarà l’obra de quatre arquitectes locals a partir de converses entre persones que els han  conegut o que han treballat la seva obra.  

Cinc cèntims de creació local vol reivindicar la producció cultural de Banyoles i comarca en  diferents àmbits. Autors i autores, artistes o personatges vinculats a Banyoles centren  anualment el cicle, que arriba aquest any a la tercera edició. El cicle es vertebrarà a partir de  les converses que es faran cada dimarts de febrer a les 8 del vespre a l’Auditori de l’Ateneu,  que, per primera vegada, acollirà el cicle, que fins ara s’havia celebrat a l’Ateneu Bar. Les  restriccions d’aforament per la Covid-19 han condicionat el canvi d’emplaçament del cicle.  

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Banyoles, Miquel Cuenca ha destacat el pes de la  creació cultural a la ciutat “el que ens assegura que tindrem cicle per anys perquè la creació  local a Banyoles és ingent és diferents arts”. 

Per la seva banda, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, Roser Masgrau, ha recordat  que el Cinc cèntims de creació local es va crear amb l’objectiu de donar a conèixer els autors  locals per potenciar-los i reivindicar-los i difondre’n l’obra més enllà del coneixement dels  experts”. Després de dedicar les dues primeres edicions a l’escriptura i a la pintura, aquesta  tercera edició se centra en l’arquitectura “amb l’objectiu també de reivindicar-los”, com ha  explicat el responsable de la Biblioteca de Banyoles, Xavier Garcia

Converses sobre arquitectura 

En aquesta tercera edició, l’arquitectura serà l’eix vertebrador del cicle i se centrarà en quatre  arquitectes destacats de la història més recent de Banyoles. Les xerrades seran conduïdes pels  també arquitectes Marc Riera i Pau Sarquella, co-comissaris d’aquesta edició. Marc Riera ha  agraït que “en l’any en què més reflexionem sobre els edificis, els habitatges i, en definitiva,  sobre la qualitat de vida de les persones, el cicle es dediqui a l’arquitectura”. Per la seva banda,  Pau Sarquella ha afegit que el cicle “permetrà reivindicar i posar en valor la mateixa ciutat,  coneixent els autors de les obres arquitectòniques”.  

La primera sessió serà demà dimarts i se centrarà en l’obra de Francesc Figueras de  Ameller, que va ser arquitecte municipal des de 1928 a 1972. Francesc Figueras va realitzar  la planificació urbana de Banyoles i va inspirar i ajudar a executar molts projectes de la ciutat  del segle XX com el nou cementiri, els banys públics, l’escorxador municipal o un gran nombre  d’habitatges unifamiliars. En la xerrada que tindrà lloc a l’Auditori de l’Ateneu parlaran de la  seva obra Josep Maria Figueras, Joan Falgueras i Joan Antón Abellán.  

El dimarts 9 de febrer Cinc cèntims de creació local parlarà de l’arquitecte Jordi Masgrau  Boschmonar, que va dur a terme una gran quantitat de projectes a les comarques gironines.  A Banyoles i al seu entorn en destaquen equipaments com l’edifici del Club Natació Banyoles,  la Clínica Salus Infirmorum i la fàbrica de l’empresa Xocolates Torras, a més de blocs  d’habitatges unifamiliars i plurifamiliars. Conversaran sobre la seva obra Xavier i Roser Masgrau  i Josep Maria Birulés.  

Cinc cèntims de creació local continuarà el dimarts 16 de febrer amb una xerrada sobre l’obra  de l’arquitecte Jeroni Moner i Codina que continua treballant com a arquitecte en molts  projectes relacionats amb el patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic de Banyoles. Les  instal·lacions olímpiques de rem, el Museu Arqueològic, l’Arxiu Comarcal i el Claustre del  Monestir són alguns dels exemples de les seves obres. En la xerrada, parlaran de l’obra de  Jeroni Moner Rosa Lluch, Arcadi Pla i Lluís Pau.  

La darrera sessió del cicle se centrarà en l’obra de l’arquitecte Josep Riera Micaló. Arquitecte  i activista cultural, va formar part del Tint i va tenir sempre una gran vocació de servei per a  la seva ciutat. L’estudi olímpic, amb la consegüent transformació de Banyoles, alguns edificis  de la Vila Olímpica, l’escola i el pavelló de Can Puig, la rehabilitació dels museus o l’adequació de l’entorn de l’Estany són alguns dels seus projectes més destacats. Parlaran sobre la seva  obra Doli Guix, Frederic Cabré i Joan Solana.  

Marc Riera ha explicat que “les sessions se centraran en una conversa al voltant de cadascun  d’aquests arquitectes entre tres persones que ens permetran aprofundir en la seva vessant tan  personal com arquitectònic com social i cultural”.  

La tercera edició del Cinc cèntims de creació local es tancarà amb una visita guiada per conèixer  els principals projectes que els quatre protagonistes van desenvolupar a Banyoles i, a la  vegada, descobrir el ric patrimoni arquitectònic de la ciutat.  

Retirada d’entrades 

El cicle se celebrarà a l’Auditori de l’Ateneu i l’entrada serà lliure, però caldrà retirar prèvia  entrada a través del web cultura.banyoles.cat o a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament,  demanant cita prèvia a www.banyoles.cat. També, en cas que es quedin, es podran retirar el  mateix dia de la sessió, una hora abans de l’inici de les xerrades a la taquilla de l’Auditori de  l’Ateneu.  

Per a les persones que no puguin accedir-hi o que vulguin consultar posteriorment les xerrades,  les sessions s’enregistraran i es compartiran tant pels canals de l’Àrea de Cultura de  l’Ajuntament de Banyoles, el Centre d’Estudis Comarcals i el mateix Col·legi Oficial  d’Arquitectes de Girona.  

Cinc cèntims de creació local està organitzat per l’Ajuntament de Banyoles, el Centre d’Estudis  Comarcal del Pla de l’Estany, la Biblioteca de Banyoles i l’Auditori de l’Ateneu i compta amb la  col·laboració de la delegació de Girona del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Girona, la Xarxa  d’Arxius Comarcals i el Consorci per la Normalització Lingüística.