Diverses activitats de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa pels seus 40 anys

L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa celebra els 40 anys d’història amb diverses activitats programades per a les pròximes setmanes. Entre les activitats destaquen l’exposició d’aquests 40 anys de l’equipament i també una vitrina amb documentació diversa recopilada durant aquestes quatre dècades.

 

EXPOSICIÓ

• 40 anys de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa
• Del 14 d’abril al 30 de juny, Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa

 

El 31 de gener de 1983 l’Ajuntament d’Olot i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya van signar el conveni de creació de l’Arxiu Històric Comarcal d’Olot. La seu oficial, a la planta baixa de l’Hospici, al centre d’Olot, s’inaugurà el setembre de 1987. L’octubre del 2005, en aplicació de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents, l’arxiu va passar a denominar-se Arxiu Comarcal de la Garrotxa (ACGAX).

 

L’any 2009, es va signar un conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Garrotxa i l’Ajuntament d’Olot per a la cogestió de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Aquest conveni va implicar la creació d’un arxiu de nova factura, al puig del Roser, que es va inaugurar el 16 de març de 2012.

 

Ara, amb motiu de la celebració del 40è aniversari del naixement de la institució s’ha organitzat una exposició commemorativa del naixement de la institució.

 

LA VITRINA DEL TRIMESTRE

• 40 anys de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa / 1
• Del 14 d’abril al 30 de juny, Sala de consulta de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa

 

A través d’una mostra de la diversitat documental dels fons i col·leccions que custodia l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa es commemora els 40 anys de vida d’aquest equipament cultural.

 

ITINERARI PERSONAL

• L’Olot de David Santaeulària
• Plaça del Puig del Roser, 15 d’abril, 11 h

 

Mirar la ciutat a certa alçada i arran de terra amb la voluntat de fixar-se en elements que hi són, però no sempre veiem, de fer atenció en aquells objectes que no trobarem a faltar fins que hagin desaparegut, de plantejar-se coses que donem per sabudes i potser no ho són tant, de qüestionar-se, fins i tot, si allò que donem per normal o habitual no podria ser d’una altra manera.

David Santaeulària Serra (la Vall d’en Bas, 1970) ens proposa un itinerari personal que és el compendi d’una sèrie d’observacions i preguntes –algunes transcendents, d’altres aparentment anecdòtiques– que en el seu conjunt revelen aspectes substanciosos sobre el nostre entorn i, sovint, ens passen inadvertits.