L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí comença a treballar pel repoblament i l’arrelament de la gent jove al municipi, una de les prioritats estratègiques de l’equip de govern municipal. La regidoria d’Habitatge i Urbanisme i la de Ciutadania han impulsat la redacció del Programa d’Actuació Municipal d’Habitatge que està redactant la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV.
L’objectiu principal d’aquest projecte és revertir la situació de despoblament i desarrelament que pateix l’Espluga de Francolí, i es fa a través de la redacció d’aquest estudi que tindrà dues fases diferenciades. La primera fase servirà com a estudi previ i anàlisi de la situació actual i la segona fase, que es realitzarà a principis del 2021, tindrà com a objectiu determinar quines accions concretes s’impulsaran des de l’Ajuntament per incentivar l’oferta d’habitatge a l’Espluga de Francolí.
El Programa d’Actuació Municipal d’Habitatge (PAMH) és un instrument de planificació no reglada, de contingut tàctic i operatiu, pel qual es programen actuacions locals en matèria d’habitatge en un escenari temporal concret amb l’objectiu de donar eines als ens locals per a planificar globalment el disseny de les polítiques d’habitatge.
Objectiu del PAMH
A l’actual equip de govern li preocupa la problemàtica de que marxin joves, doncs estem en un entorn rural amb despoblament i envelliment però també es detecta que hi ha joves que poden/volen tornar i per tant hi ha una necessitat d’habitatge al municipi. Des de les regidories d’Habitatge, Urbanisme i Ciutadania s’aposta per traçar les línies per revertir aquesta tendència, així com unes línies d’actuació per solucionar la problemàtica d’habitatges buits (concentrats al centre del poble). L’Ajuntament es proposa recuperar la centraliltat del poble.
Primera fase: anàlisi
La primera sessió de treball va fer-se, de manera telemàtica, el 30 d’octubre d’enguany. En aquesta sessió es va posar sobre la taula la necessitat de fixar el rumb plantejant quin model de municipi es vol per l’any 2050. També va servir per programar les diferents sessions de treball i sessions participatives, així com el calendari de seguiment de la redacció del PAMH. La segona fase s’impulsarà en funció dels resultats obtinguts en aquesta primera fase.
Procés participatiu
Durant la redacció de la primera fase del projecte, que es fa de manera coordinada amb l’Ajuntament i la Càtedra UNESCO d’Habitatge, s’han programat tres sessions de treball (amb l’equip de govern, tècnics municipals i comarcals i els investigadors de la Càtedra UNESCO d’Habitatge) que serviran per anar valorant les dades i obtenir la fotografia de l’estat actual a nivell d’habitatge. També s’han programat tres sessions participatives per tal d’obrir aquest procés amb els agents, professionals i entitats implicades. Les sessions participatives s’han plantejat en els àmbits social (entitats i col·lectius relacionats amb l’habitatge), professional (amb la participació de diferents agents relacionats en la construcció) i sectorial (amb representació del teixit productiu del municipi) i es realitzaran durant la primera setmana de desembre.
A més a més, la ciutadania podrà participar en l’elaboració del PAMH responent una enquesta que es donarà a conèixer el dijous 3 de desembre a la qual s’hi podrà participar fins el dijous 17 de desembre.
Els resultats d’aquesta primera fase d’anàlisi i diagnosi es donaran a conèixer a principis d’any.
La Càtedra UNESCO d’Habitatge
La Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (http://housing.urv.cat/) és la primera al món del seu tipus i és soci de Nacions Unides per a implementar la seva Nova Agenda Urbana. Acull els treballs elaborats els darrers 25 anys d’investigadors interdisciplinaris i compta amb 12 socis públics i privats. La Càtedra ha impulsat l’elaboració de 6 normes sobre habitatge, ha assessorat entitats públiques i privades i lidera o ha participat 31 projectes de recerca competitius nacionals i internacionals, compta amb 18 investigadors i ha format en habitatge a més de 10.000 professionals. La seva recerca ha impactat en més de 47 milions de persones. Des del 2013, els investigadors de la Càtedra han publicat 200 treballs a 15 països i han impartit 356 conferències a d’altres 32.
La seva recerca cobreix tots els àmbits de l’habitatge i del dret de l’habitatge, des de el sensellarisme fins el mercat hipotecari, passant per les tinences de l’habitatge (propietat, lloguer, tinences intermèdies), l’organització de l’habitatge (propietat horitzontal, cooperativisme), el seu finançament (hipoteca), l’habitatge com a dret humà, habitatge i noves tecnologies, habitatge col·laboratiu, professionals immobiliaris, habitatge social i drets del consumidors.
