Està al capdavant de l’alcaldia de Montblanc des de 2007 de manera continuada. La que estem vivint la considera una de les legislatures més complicades per la pandèmia?
Totes les legislatures tenen moments complicats. Certament, però, des del 2019 que anem superant diferents crisis de grans magnituds. L’octubre del 2019 vivíem un dels pitjors aiguats que es recorden en aquestes contrades. Sis persones perdien la vida, altres dotzenes veien afectats els seus habitatges, negocis, masos, séquies… I els danys continuen ben presents. Cinc mesos més tard, la pandèmia ens obligava a prendre mesures extraordinàries, com mai abans ens haguéssim pensat. Una pandèmia que ens tornava a portar morts, infectats, veïns amb problemes econòmics i socials…
Les principals diferències entre ambdues crisis és que la pandèmia és una qüestió mundial i, per tant, les solucions són globals. Tanmateix l’aiguat va ser un fenomen local i, per això hem de redoblar esforços per poder recuperar els danys encara presents.
Tanmateix, tinc la sensació, que les darreres setmanes es tornen a moure molts temes. No som a la situació de la prepandèmia, però veiem la llum al final del túnel.
Com valora aquests dos primers anys de mandat?
Malgrat tots aquests entrebancs, com a Ajuntament no hem parat. Cada dia hem estat al peu del canó, afrontant les grans crisis, però també estant al costat dels nostres veïns.
Les prioritats com a ajuntament ha estat acompanyar el CAP i residències en tots aquests moments. En aquest sentit, agraeixo la tasca del regidor Santi Porta. També seguim pressionant les administracions per tal de començar a licitar les obres per recuperar els ponts perduts pels aiguats. Finalment, no hem deixat de treballar en altres àmbits com en noves peces urbanístiques, recuperació de patrimoni, adaptació dels actes culturals i festius, elaboració d’un nou pla de mobilitat, arranjaments de carrers, millora d’instal·lacions, noves campanyes turístiques i comercials…
Quins són els temes que han quedat pendents i que té previst desenvolupar durant els propers dos anys de mandat?
En aquests dos anys que tenim per davant hi ha reptes il·lusionants. Si som capaços de picar pedra, podrem cloure una gran legislatura. En primer lloc, revertint els efectes de les dues crisis viscudes. Per una banda, seguint ajudant el CAP i els afectats per la COVID-19 i, com ja va sent hora, poder revertir els efectes de la riuada. Així, poder recuperar el Pont Vell, el pont de la Font del Bolovi i del Molí del Pas. A més, estem esperançats amb CIMALSA. Aquesta ha de ser la legislatura d’aquest gran projecte que ens aporti treball i prosperitat a tota la comarca.Per altra banda, estem treballant per un Montblanc cultural d’altes expectatives. En aquest sentit, la Fundació de l’Art Ibèric ha adquirit el Palau del Castlà. Seguirem treballant per aquest Montblanc cultural, una nova fase en l’esdevenir del Montblanc medieval. En aquesta legislatura, també s’ha d’acabar el túnel del Coll de Lilla, una porta oberta al Camp de Tarragona.
I al costat dels grans projectes, no podem oblidar les coses més ordinàries. Per això, cal seguir arreglant voreres, prestant bons serveis públics, per exemple a la llar d’infants o la biblioteca, tenir unes instal·lacions esportives adequades, impulsar nou habitatge, promocionar l’art local, acompanyar els comerciants i restauradors…
A finals d’abril es van fer pal·leses les diferències internes de l’equip de govern i quatre regidors es van desvincular d’Agrupament Catalanista de Montblanc. Com estan les relacions dins el govern municipal?
Hi ha cordialitat, però és evident que la sotragada ha estat forta. A vegades em costa entendre els motius pels quals van prendre aquesta decisió. Fins ara sempre havíem treballat conjuntament, sense desavinences substancials. En cap junta de govern o ple municipal s’havia mostrat la més mínima discrepància. I de cop, em demanen que plegui o, si no, prendran decisions severes. Costa de comprendre, malgrat que podem intuir certs motius. Fa dos anys, quan van decidir formar part de la llista que encapçalava, sabien perfectament qui era, què pensava i quin model de Montblanc defensàvem. Per altra banda, també estic content de la reacció dels altres companys de l’equip de govern. Malgrat les pressions que hem rebut a l’ajuntament, però també al consell, la nostra posició sempre ha estat la mateixa: intentar minimitzar els seus efectes sobre la gestió de la vila i treballar fort.
Com preveu que seran aquests dos propers anys, tenint en compte les desavinences dintre del mateix govern?
Per part meva només puc assegurar una qüestió: treball, treball i treball. Com he fet sempre i com no he deixaré de fer mai. Hi ha projectes molt importants que no podem deixar perdre. Per tant, no ens queda cap altra que treballar intensament per fer-los possible i entendre’ns. No podem perdre el temps en qüestions partidistes. Montblanc no s’ho mereix i menys encara amb la situació en què ens trobem.
Com veu el futur del Montblanc? Com se l’imagina d’aquí uns anys?
Montblanc és una vila amb molt futur, il·lusionador i esperançador. A més, en el si de la Conca de Barberà té un paper vital per al progrés de la comarca. Si aquests dos anys que tenim per davant som capaços d’arribar a consensos i treballar fort, aquest futur començarà a ser una realitat ben aviat.
Coratge, treball i il·lusió!
