La zona de baixes emissions (ZBE) de l’àrea metropolitana de Barcelona ha aconseguit reduir de manera significativa els nivells de diòxid de nitrogen (NO₂), però el seu impacte sobre les partícules en suspensió és molt més limitat. Així ho conclou un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
CAIGUDA DESTACADA DEL NO₂
Segons la recerca, aplicada entre el 2020 i el 2022, la ZBE ha permès reduir fins a un 15,8% els nivells de NO₂ a les zones amb més trànsit, l’equivalent a 7,6 micrograms per metre cúbic.
Aquest descens confirma que restringir els vehicles més contaminants és una eina efectiva per millorar la qualitat de l’aire en entorns urbans.
En canvi, la reducció de les partícules PM10 i PM2,5 ha estat molt menor i, en alguns casos, poc significativa. Els experts expliquen que aquestes partícules no depenen només del trànsit, sinó també d’altres fonts com l’activitat agrícola, processos industrials o factors naturals.
L’estudi ha analitzat dades entre el 2015 i el 2022 a 29 estacions de mesura, tenint en compte factors com la pandèmia, el teletreball, els canvis en la mobilitat o la meteorologia.
Per fer-ho, els investigadors han utilitzat un model estadístic que simula què hauria passat sense la ZBE per comparar els resultats reals.
CALEN MÉS MESURES
“Els nostres resultats suggereixen que la ZBE de l’àrea metropolitana de Barcelona és una eina eficaç per mitigar la contaminació atmosfèrica, tot i que els seus efectes depenen del tipus de contaminant”, explica Xavier Basagaña, investigador d’ISGlobal i coordinador de l’estudi.
Els autors, doncs, conclouen que la ZBE és una eina útil, però insuficient per si sola. Per assolir els nivells recomanats per l’OMS, apunten que caldrà reduir encara més el trànsit i actuar sobre altres fonts de contaminació.
Barcelona va implantar aquesta zona el 2020, convertint-se en la primera ciutat catalana en aplicar una ZBE permanent dins d’una xarxa que ja suma centenars d’àrees similars a Europa.