Xavier Garcia Albiol carrega contra TV3: "Per a ells nosaltres som fatxes del PP"

Albiol acusa TV3 de manipulació i de blanquejar la realitat

01 d'octubre de 2025 a les 11:41h
Actualitzat: 01 d'octubre de 2025 a les 11:44h

Una nova tempesta política sacseja Badalona després de la piulada publicada aquest dimecres pel seu alcalde, Xavier Garcia Albiol (PP), en què acusa TV3 de manipulació i de blanquejar la realitat del recinte ocupat il·legalment per prop de 400 persones, majoritàriament migrants, a l’antic institut B9 del barri del Gorg.

Tot parteix d’un reportatge emès pel Telenotícies Vespre de TV3, on es feia un retrat humà de la situació de les persones que viuen en aquest espai, tot recollint testimonis directes dels ocupants, que explicaven que no tenen altra opció d’habitatge i demanaven alternatives reals abans d’un possible desallotjament.

La piulada d’Albiol: una acusació directa

En una publicació a la xarxa social X, Albiol va esclatar contra la cadena pública catalana: “Ahir TV3 va emetre un reportatge sobre el recinte ocupat il·legalment per 400 persones a Badalona. La desocupació, per a TV3, és un ‘desnonament’ de l’Ajuntament, i dos dels ocupants que semblen bona gent expliquen que no tenen on anar. Jo entenc que TV3 no demani la versió del govern municipal, ja que per a ells nosaltres som fatxes del PP, però potser si també haguessin preguntat als veïns de la zona o al mateix Departament d’Interior de la Generalitat, veurien que les drogues, la prostitució, l’extorsió i la delinqüència són el dia a dia d’aquest espai.”

Les paraules d’Albiol han generat una forta reacció a les xarxes, ja que alguns acusen l’alcalde de “criminalitzar la pobresa i la migració”, mentre que des del govern municipal defensen que l’ocupació del B9 suposa un greu problema de seguretat i salubritat, opinió recolzada per molts altres usuaris a les plataformes.

El contingut del reportatge de TV3

El reportatge de TV3 se centrava en la presumpta realitat interna de l’antic institut B9, ocupat des de fa dos anys per centenars de persones, moltes d’elles en situació irregular, que hi viuen en condicions precàries. S'hi abordaven qüestions com la manca d’alternatives d’habitatge, la salut pública i les tensions socials.

La cadena exposava que aquest estiu hi va haver una baralla al recinte que va acabar amb una persona morta, i que s’hi han detectat casos de tuberculosi, segons fonts del Departament de Salut. Situació ja controlada. 

Els testimonis entrevistats reclamaven alternatives reals abans de ser desallotjats. Un dels ocupants entrevistats, explicava: “Pensen que la gent desapareixerà i no, la gent seguirà existint. Nostres el que demanem són alternatives. Si hi ha alternatives, ningú voldrà estar aquí". 

El reportatge indicava que hi viuen unes 400 persones, principalment migrants subsaharians dedicats a la ferralla, que sobreviuen en condicions molt difícils. Un d’ells, Haji Dukuray, afirmava: “No puc dir que estic en aquesta situació perquè em fa vergonya". Un altre home afegia: "Hi ha moltíssima gent que ha entrat sense papers. Què han de fer sense papers?"

El periodista de TV3 mostrava les condicions de vida dins l’edifici. Totes les aules on abans s’hi feia classe, ara són vivendes precàries, sovint compartides per 6 persones que fan tota la vida allà dins.

Ibrahim, un altre dels entrevistats, relatava: “És trist veure com ens tracten. Estem buscant la manera de sobreviure. Ens agradaria estar en un lloc millor, però és el que tenim.” Sobre la delinqüència, matisava: “Delinqüents, jo en conec, però la majoria d’aquí no són delinqüents, són gent honrada que es vol guanyar la vida.”

Finalment, es recollia el testimoni d’Ibrahima, un jove que va aconseguir sortir de la nau després de tres anys i amb l’obtenció dels papers: “Jo he sortit, però m’ha costat molt perquè he trigat tres anys des que m’han donat els papers.” Ara diu que està content perquè té feina, pis, cotxe i un sou digne: “És el que busca tothom.”

El debat: desallotjar o integrar?

Amb l'amenaça d’un desallotjament imminent, el cas del B9 torna a posar sobre la taula el debat sobre com gestionar les ocupacions de grans espais urbans per part de persones vulnerables, i fins a quin punt les administracions estan oferint solucions estructurals o només actuacions policials.

Per ara, el govern local insisteix en la necessitat de desallotjar l’edifici per raons de seguretat i salubritat, mentre que les entitats socials reclamen temps, diàleg i alternatives.