Molins de Rei és un municipi situat al Baix Llobregat que aquest mandat patirà una gran transformació en l’àmbit urbanístic i sobretot en el cultural, amb l’arribada del Museu del Renaixement. A més, l’Ajuntament també treballa en una mobilitat sostenible i un nou contracte de brossa. De tots aquests temes ens en parla el seu alcalde, Xavi Paz, en una entrevista per La Ciutat.
La covid ha marcat aquest mandat. Com l’heu gestionat?
Quan comença un mandat ple d’il·lusió i de projectes per transformar Molins de Rei, l’últim que t’imagines és haver d’afrontar aquesta situació. Ho vam fer estant al costat dels veïns i veïnes: en el moment en què vam tenir informació miràvem de transmetre-la en clau local, hem tractat de fer tot el possible en aquelles primeres setmanes de desconcert, i hem implementat mesures d’acompanyament als diferents actors econòmics per mitigar les conseqüències.
En aquest acompanyament primer vam atendre la gent més vulnerable amb un programa potent i vam crear una xarxa social amb una mostra de voluntaris molt important. Amb relació a les mesures econòmiques, vam estar pel sector de la restauració amb la suspensió de determinats impostos i vam aprovar un paquet d’ajudes valorat en més de 300.000 euros.
L’any passat es va iniciar la segona fase d’urbanitzacions del barri de les Guardioles i també s’ha ampliat l’arbrat a altres parts del municipi. Quins canvis s’han pogut fer en l’àmbit d’urbanisme?
El que sempre hem explicat era que es tractava d’un mandat per continuar amb una profunda transformació a la vila. La covid no ha representat cap fre en aquesta transformació perquè l’hem impulsat encara més decididament, entenent que l’obra pública també era un impulsor de l’economia. Són molts els exemples com la naturalització dels espais públics o la creació de places verdes.
Ben aviat, al setembre començaran a fer-se les obres de la plaça 1 d’octubre i s’està redactant el projecte del Parc de les Palmeres. En paral·lel, és el mandat municipal en què acabarem de rehabilitar tot el patrimoni històric del municipi amb la finalització de les obres de l’edifici del Molí i la recuperació Palau Requesens per ubicar-hi l’únic museu del renaixement de Catalunya. Altres canvis seran la reforma del Passeig Pi i Margall, la de l’Avinguda Barcelona i València, i la restauració de la Riera Vallvidrera, un corredor imprescindible entre el parc Collserola i el riu Llobregat.
En quin estat es troba la rehabilitació del Palau Requesens i quina importància tindrà en el municipi?
És un dels projectes significatius d’aquest mandat. Està molt ben valorat per les administracions supramunicipals i l’han subvencionat per la qualitat del projecte. Ens projecta en l’àmbit nacional en el marc d’un turisme cultural de qualitat. Ha avançat molt en el mandat i el novembre està previst que acabin les obres. En paral·lel, ja s’ha adjudicat el projecte per bastir les obres d’art. A partir del desembre del 2022 s’han de signar els convenis amb les institucions culturals del país i començar els trasllats. Pel segon semestre del 2023, tenim previst obrir aquest museu del Renaixement. La importància és cabdal.
En l’àmbit de la mobilitat, també s’ha ampliat la freqüència horària dels busos. Quin model de mobilitat té Molins de Rei?
La mobilitat de Molins de Rei no pot ser una illa deserta aïllada de la mobilitat de l’àrea metropolitana. En aquest sentit, en alguns aspectes anem en paral·lel amb les millores de l’AMB i mirem de ser-hi a primera línia. Era un compromís ferm ampliar el servei del bus municipal, que és dels més ben valorats per la ciutadania. Era el moment de millorar el seu servei els caps de setmana i a l’agost per potenciar aquesta mobilitat. També volem estar en primera línia amb el nou projecte de Bicing elèctric metropolità.
D’altra banda, entenem que s’ha de millorar la mobilitat pública més enllà de Molins, per això són tan importants les obres per aconseguir la plena accessibilitat a l’estació de Renfe. És la major inversió de l’Estat a Molins dels últims 30 anys. Finalment, és notori que també demanem unes millores als accessos de l’autopista, per tal d’aconseguir una humanització del pont de Quatre Camins i un nou accés a l’alçada de la gravera.
Representa un problema el fet que el bicing metropolità no arribi a Barcelona?
Aquesta pregunta s’haurà de respondre amb el temps i entenc que hauria de preocupar molt més als municipis limítrofs amb Barcelona. De forma egoista, podria dir que a Molins de Rei no afectarà tant. El bicing elèctric ha de servir per crear aquest servei dins del municipi i amb els municipis immediats. Per això, demanem també el TramBaix. No són tant per anar a Barcelona, que ja tenim la Renfe, sinó per relacionar-nos amb l’Hospital d’en Broggi i amb el polígon que compartim amb Sant Feliu. Són trajectes pels quals un bicing elèctric són competitius respecte al transport públic o al cotxe.
Com valora la situació de la recollida de residus amb l’intent de vaga del maig, tenint en compte que es tracta d’un contracte prorrogat amb una empresa amb qui ja havíeu tingut problemes?
S’han de distingir dues coses. La primera és la situació del contracte. En el moment en què es produeix una vulneració d’aquest, l’administració vetlla pel seu compliment i si s’ha d’obrir un expedient sancionador, s’obre. La pròrroga ja la contemplava el mateix contracte i ara l’objectiu de l’Ajuntament és treure al més aviat possible la nova licitació de concurs per poder incorporar millores tant en la recollida de residus com la neteja de la via pública.
La comunicació dels treballadors per fer una vaga l’entenem en un moment en què hi ha un encariment de la vida i una voluntat que la crisi no recaigui sobre els treballadors. L’Ajuntament ha hagut d’intercedir per donar resposta a la seva demanada i que el servei no es vegi aturat.
Quin model de recollida de residus volen aplicar en aquesta nova licitació?
Ho estem analitzant. Els models no són bons i dolents per si mateixos. Si hi hagués un únic model idoni, tots els ajuntaments l’aplicarien. Els hem analitzat tots i creiem el porta a porta pot funcionar a alguns barris, però som escèptics que ho faci en barris amb edificis de 10 alçades. Considerem que hem d’anar a models mixtes. En l’anterior plec vam introduir una millora molt ben valorada com les illes emergents. Era una alternativa que es començava a aplicar als centres urbans, on era difícil trobar espai.
Amb la mateixa sensibilitat hem d’analitzar possibles millores. Podem fer la prova del porta a porta en alguns barris amb habitatges unifamiliars. En altres, hem d’anar cap a contenidors de més qualitat i que a la llarga haurà de tenir targeta. A més, hem de fer un esforç en l’orgànica, que és on estem pitjor, i en la comercial.
Quines coses queden pedants per aquest últim any?
Al final del mandat s’acumulen tots els grans projectes i Molins de Rei ara ha de veure una eclosió d’aquests. Queden accions molt importants en polítiques d’habitatge. Per exemple, en la urbanització de les Guardioles haurem comercialitzat 62 habitatges de lloguer que s’entregaran el primer semestre del 2023. D’altra banda, hem de finalitzar el projecte de pressupostos participatius, treballar en el pla educatiu i finalitzar el pla jove. Aspectes cabdals del dia a dia de la vila.
I la nova residència de gent gran?
L’altre gran objectiu era aconseguir avançar en tenir una nova residència de la gent gran a Molins de Rei. Ha estat aturat durant molt de temps. Vull llençar un missatge prudent alhora que optimista per ser capaços de desencallar la situació i permetre que Molins de Rei tingui una residència adaptada als nous temps: més humana, més preparada i amb més capacitat d’acollir. La covid ha aturat aquest projecte, però ens dedicarem en cos i ànima per tal de tirar endavant aquest tema.
Es podria posar la primera pedra aquest mandat?
Posar la primera pedra potser no, però com a mínim escollir qui l’ha de posar. L’important és treure les bases per un concurs. El problema és engegar la maquinària.
