.gif)
La xarxa de subministrament d’aigua regenerada procedent de pous freàtics de Viladecans compleix, en aquests dies de sequera, el seu quinzè aniversari. La xarxa, que permet assolir les necessitats de reg de zones verdes i d’aigualeig dels carrers de la ciutat, va començar a funcionar el març del 2008, sent cofinançada en un 80 % pels Fons de Cohesió de la Unió Europea i en l’altre 20 % per l’Ajuntament. Va ser un projecte pioner a Catalunya per abastar tot un municipi i un dels primers d’aquestes característiques que es van posar en marxa a Espanya.
El cost de l’obra va ser de més de tres milions d’euros, que van servir per construir 7,5 quilòmetres de canonades, dos dipòsits, noves connexions a pous i la separació de la xarxa de reg i de consum humà en diferents parcs de la ciutat.
Des de llavors, l’Ajuntament ha anat desenvolupant-la i en l’actualitat ja té 26,7 km de canalitzacions, que abasteixen prop del 70 % del reg de parcs i jardins públics (49 hectàrees de les 62 totals) i el 100 % de la neteja viària (escombradores i neteja a pressió).
Aviat es veurà incrementada amb 8,1 km més al nou barri de Llevant i es connectarà un altre pou de Can Calderon. El volum extret de pous freàtics el 2022 va ser d’uns 150.000 m³.
La xarxa, que en aquests moments s’abasteix exclusivament d’aigua freàtica, està preparada per connectar-se amb facilitat al retorn d’aigua regenerada de l’EDAR Gavà-Viladecans, mitjançant un dipòsit ja disponible construït en el procés d’urbanització del sector de Ca n’Alemany.
L’aigua prové de tres pous municipals –amb boca de reg al parc de la Marina, el carrer de Balmes i l’avinguda dels Germans Gabrielistes. Per l’aigualeig de carrers es disposa de tres hidrants o punts de connexió (al carrer de Jaume Balmes cantonada amb el passeig de la Marina, al parc de Mas Ratés i al parc del Torrent Ballester). Aviat es farà un altre a Jaume Balmes cantonada amb el carrer d’Antonio Machado.
La xarxa evita el consum de gran quantitat d’aigua potable i ofereix més fiabilitat i regularitat en el subministrament perquè no depèn de la climatologia que, en èpoques de sequera important com l’actual, altera les possibilitats de reg.
