L’Audiència de Barcelona ha absolt un home acusat d’haver agredit sexualment tres nebots seus, un nen i dues bessones, entre l’any 1989 i el 1997. Les víctimes van denunciar l’home quan ja eren adultes, l’abril de l’any 2017, just 20 anys després dels últims fets denunciats.
El jutge instructor, però, no li va atribuir formalment la responsabilitat criminal fins a l’any 2018. En aquell moment ja havien passat 21 anys dels delictes i, per tant, segons el Codi Penal de l’any 1995 —que és el que aplica en aquest cas perquè els fets van produir-se quan aquest estava en vigor—, els delictes pels quals se l’havia de jutjar ja havien prescrit. Com que el jutjat no va demanar cap diligència en el moment de rebre la denúncia, un fet que podria haver paralitzat el temps de cara a la prescripció, l’acusat ja no pot ser jutjat.
La Fiscalia dona veracitat al relat de les tres víctimes. El nen tenia 6 anys en el moment de la primera agressió, l’any 1989. Eren en una casa familiar a Montserrat quan l’acusat, que va dir que volia fer una becaina, va agafar la víctima i el va forçar a tocar-li els genitals. Des d’aquell moment, l’agressor va buscar diferents moments a soles amb el nen per practicar sexe oral i penetració anal mútua.
L’any 1994 van començar les agressions a les dues bessones. L’acusat feia veure que volia jugar amb elles i després començava a tocar les seves parts íntimes. També projecta pornografia i practicava amb elles sexe oral.
A causa del retard en la investigació, la Fiscalia havia demanat l’absolució de l’home pels delictes continuats d’agressió sexual amb penetració i d’abús sexual amb penetració no consentida. El Ministeri Públic acusa el jutjat d’haver allargat la imputació de l’acusat fins al punt en què els crims ja haguessin prescrit.
El text exposa que “si el jutge instructor hagués imputat l’acusat en el moment que les víctimes van denunciar, l’abril del 2017, i no el 2018, no s’haurien complert els anys que marca la llei que estava vigent quan van produir-se els fets”.
La Fiscalia recorda que “fins i tot una providència pot tenir caràcter interruptor de la prescripció —dels delictes— si s’acorden diligències essencials en el procediment, com la declaració en qualitat d’investigat d’una persona i la unió a la causa dels seus antecedents penals”. Però això no va passar i els seus delictes van prescriure, sense possibilitat de jutjar-lo.