Carles Ruiz entoma un nou mandat com a alcalde de Viladecans en coalició amb els comuns. Amb unes dades que secunden la seva feina, l’alcalde socialista remarca que vol continuar centrant l’acció del seu govern en l’educació, l’atenció social, l’ocupació i la sostenibilitat. En parlem en aquesta entrevista amb La Ciutat.
Han pactat de nou amb els comuns, encara que aquesta vegada eren necessaris per arribar a la majoria absoluta. Com és la relació amb els socis de govern?
Fa molts anys que governem junts. Independentment que tinguem majoria absoluta o no, hem governat amb els comuns. Hi ha un programa i un model de gestió que el tenim molt interioritzat. A més, amb les persones hem treballat des de fa molt temps. Més enllà de la correlació de forces, estem d’acord amb els temes estratègics de ciutat. És una relació molt bona.
Viladecans destaca per les seves bones dades en desigualtat i en ascens social. Com arriben a aquest punt?
Fixant-te l’objectiu de voler arribar aquí. Fa molt temps vam decidir que hi havia temes en els quals la ciutat havia de tenir un canvi importat. Un d’aquests era l’educació, que ha sigut un tema estratègic. Hem fet molts esforços a nivell d’inversió i col·laboració amb els centres i la Generalitat. Quan et fixes un objectiu i hi poses recursos, acostumes a tenir resultats. En el cas de l’educació és claríssim. Tant a les xifres d’ascens social com la millora dels resultats educatius. Un altre element important per a nosaltres és l’atur. És a dir, la capacitat de generar ocupació a la ciutat i que sigui de més valor afegit. Per això, hem fet un esforç per atraure empreses. Mentre el Baix Llobregat ha crescut en els últims deu anys un 150%, Viladecans han crescut uns 250%.
Què plantegen en educació aquest mandat, on liderareu la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores?
Portem un temps amb una millora continuada dels centres educatius. Dotant-los de tecnologia i donant suport els equips docents. D’altra banda, ara estem mirant com podem millorar els espais educatius. Per exemple, el projecte d’Smart Classroom, la millora dels patis o la creació de refugis climàtics a les escoles. Millorem els centres educatius per tenir un currículum pensat en el segle XXI.
Han aprovat els primers pressupostos del mandat. Quins serveis reforça?
En primer lloc, els serveis bàsics de la ciutat. Hi ha un increment important del servei de neteja i recollida d’escombraries, on millorarem el sistema adaptant-lo als barris. El que tenim actualment funciona igual a tot arreu i volem adaptar-lo a cada un dels barris perquè són circumstàncies diferents. No és el mateix el barri de l’Alba-Rosa, on hi ha edificis unifiamiliar, que el de Montserratina, amb plurifamiliars i carrers molt estrets. Amb la neteja passarà el mateix als llocs amb més intensitat de pas i ús. El que hem fet és doblar els recursos, tant a nivell de persones com de mitjans.
D’altra banda, estem canviant la manera d’atendre les persones a nivell social. Viladecans ha aconseguit ser la ciutat d’Espanya amb menys desigualtat i això es deu a la feina social que fem. Estem buscant un model apropat a les persones i on la comunitat pugui ajudar. Ho hem vist molt amb la covid i volem continuar amb aquesta línia. Que l’ajuda de la comunitat i la mirada atenta dels nostres treballadors els permeti millorar la seva situació.
Quines són les inversions més destacades?
En tenim algunes que ja venen de la passada legislatura. La covid va suposar un parèntesi i va endarrerir algunes inversions. En matèria esportiva, estem fent un pla d’equipaments. Hem fet una pista nova a l’escola garrofer, estem treballant per adjudicar un complex de dues pistes poliesportives i una de futbol a Can Sellarès, la transformació del camp de futbol i la piscina descoberta.
A nivell de parcs, estem fent un projecte importat de renaturalització de la ciutat. Hem tingut l’ajut de fons Next Generation per a retransformar la zona de Can Palmer i fer que la muntanya entri al barri. Per descomptat, també moltes més actuacions de posar verd i transformació de places com Saint Herblain.
I en mobilitat?
En transport públic, hem acabat relativament aviat la transformació de la C-245 que ens ha permès guanyar en autobusos, amb dues línies exprés millorades i la M5 que va amb prioritat per la via. El canvi més important de Viladecans en l’últim any ha sigut el transport públic. Per una part, ja paren tots els trens de renfe i, d’altra banda, les línies de bus noves i el reforç de les existents.
Quin és el següent pas en transport públic?
A banda de la transformació de l’estació de rodalies, l’obra més important que ha de canviar la mobilitat a la zona és el metro del Delta. La línia de tren des de Cornellà fins a Castelldefels que ens permet interconnectar amb tots els modes de transport de l’Àrea Metropolitana.
El metro del Delta és una reivindicació de fa anys. Hi veu un horitzó factible?
Sí, ja està dins de tot el planejament estratègic d’inversions, el Ministeri ha reprès el projecte que s’havia aturat amb el PP i ara és imparable. És una nova entrada ferroviària a Barcelona molt necessària.
Hem parlat d’algunes transformacions urbanístiques de Viladecans. Quin mapa de canvis preveu per aquest mandat?
Una de les transformacions més importants és la de l’antiga carretera de Sant Climent en un espai ciutadà. Això suposa la peatonalització de la rambla, la transformació del tram de la carretera de Sant Climent des de la rambla fins a l’avinguda Roureda i l’accés a Sant Climent a través del carril bici. Aquesta obra alliberarà una part del tràfic de la zona amb el vial de cornisa i transformarà un carrer més agradable pel passeig. A més, continuem amb les reformes a Montserratina, que fa anys que tenim en marxa. Com hem dit, aquest mandat doblarem la capacitat de pistes poliesportives de la ciutat i la renaturalització dels espais.
En col·laboració amb l’AMB i la Generalitat crearem una borsa d’habitatge de lloguer. Teníem una borsa de lloguer que feia d’intermediació i per fi en tindrem una amb més de 700 habitatges públics que es construiran a Llevant i al carrer Balmes.
Les obres de la biblioteca seran aquest mandat?
Començar les obres de la nova biblioteca és un objectiu molt important. Estem acabant el projecte amb la Diputació i la idea és començar l’adjudicació d’obres i la rehabilitació de la masia de Can Ginestar quan la tinguem. Aquest projecte seria similar a Can Calderon. Mantenir la masia i fer un edifici adjacent al costat.
Una de les inversions dels pressupostos és l’ampliació del Parc de Negocis. Quin horitzó empresarial té la ciutat?
Viladecans és una ciutat que no ha crescut en habitatge, sinó en activitat econòmica, que era el dèficit que teníem. La majoria de gent treballava fora de la ciutat. El que volem és generar prou llocs de treball pels de Viladecans i que tinguin més diversitat i valor afegit. Per això, és molt important portar empreses diferents com Ideaded, que fabrica microxips, o Vueling. Això genera molts nivells de negocis diferents i volem continuar per aquesta línia. L’avantatge que té Viladecans és que és una de les reserves de sol per activitat econòmica més important de l’AMB. La línia de futur és continuar amb la diversitat, el valor afegit i la quantitat.
Abans parlava de la implicació de la comunitat en els serveis socials. Quin paper té ‘Viladecans em cuida’?
Volem que la cura a les persones no sigui només a través dels serveis públics, que també han de ser-hi. Pensem que si poguéssim implicar les persones del voltant, la feina seria més eficaç i podríem detectar els problemes més ràpidament. El ‘Viladecans em cuida’ pretén que l’ajut no només vingui dels serveis públics, sinó que posa el focus també en la relació que les persones tenen amb algú de risc. Té a veure amb combatre la desigualtat. És clau la situació social i l’educació. Per això, el nostre repte és tenir un abandonament escolar 0, tot i que som un dels municipis amb l’abandonament escolar més baix. Estem en un 7% i Catalunya està en un 14%.
Parla de crear comunitat com una primera xarxa per abordar els problemes socials, però seguim amb una societat cada vegada més individualista. Com es crea aquesta comunitat?
Implicant tothom en els processos de cura i atenció comunitària. Això ens ho va demostrar una iniciativa amb la Confederació d’Associacions de Veïns que es deia ‘A porta’. Es tractava d’anar a la casa de la gent amb l’excusa de parlar de l’energia i veure què hi havia a la llar. Vam aixecar més de 600 persones que no estaven dins del radar dels serveis socials i necessitaven ajuda. Només pots detectar-ho si tens ajuda més enllà dels serveis públics. A la pandèmia va ser així i encara ho tenim a la memòria. És veritat que hi ha un cert egoisme, però aquest record afavoreix a fer ‘clic’ per generar aquesta xarxa.
El 2025 Viladecans serà European Green Leaf. Què suposa el reconeixement?
Estem satisfets de rebre aquest reconeixement. Encara tenim problemes, però es valora l’estratègia com a ciutat i el que ja hem fet. El repte és la neutralitat climàtica el 2030 i estem posant tots els esforços per introduir la sostenibilitat en tot el que fem. Estem aconseguint que tots a l’Ajuntament tinguem la cultura de la sostenibilitat, tant polítics com tècnics. El Green Leaf vol transformar Viladecans durant un any en l’aparador de les polítiques de sostenibilitat d’Europa per a les ciutats mitjanes. Hem de ser capaços de demostrar que hi ha estratègies possibles i són pràctiques.
De quina manera?
Una és la renaturalització. L’objectiu és doblar el nombre d’arbres de la ciutat perquè tan important és no produir CO2 com capturar-lo. La millora de les emissions és també un esforç col·lectiu de l’Àrea Metropolitana. Pensem que hem d’incorporar la Zona de Baixes Emissions de manera progressiva perquè la gent es pugui adaptar. Hi ha persones que no tenen recursos per canviar-se el vehicle i ho hem de tenir en compte. A través de moltes mirades estem caminant cap a la sostenibilitat.
Com està el tema del centre sociosanitari Federica Montseny i les seves places de residència?
Estem lluitant amb la Generalitat i amb el consorci perquè assumeixin una realitat. Aquest centre va ser pioner a ajuntar residència i atenció sanitària. Amb el temps s’ha vist que possiblement és millor separar la part sanitària de la residencial, però també el problema és que coexisteixin dos convenis: el dels treballadors sanitaris i el dels socials. El problema és que la Generalitat paga menys a uns que als altres. Per tant, demanem que en aquest tipus de centres -que són pocs a Catalunya- la Generalitat se’n faci càrrec. La solució no és tancar places residencials o empobrir els treballadors.
Està oberta la Generalitat a assumir-ho?
Ho estan estudiant.
