VÍDEO | Desallotjada l’acampada de plaça Catalunya després de mes i mig de protesta per l’habitatge

La Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra han executat un operatiu de més de tres hores i mitja a Barcelona

16 de novembre de 2026 a les 07:57h

La Guàrdia Urbana, amb el suport dels Mossos d'Esquadra, ha desallotjat l’acampada instal·lada a la plaça de Catalunya de Barcelona després de més d’un mes i mig de permanència. El dispositiu, que s’ha allargat durant més de tres hores i mitja, també ha comptat amb efectius de Serveis Socials, equips de neteja i ambulàncies, entre altres serveis municipals.

L’actuació ha començat minuts després de la mitjanit, quan la plaça ha quedat completament envoltada pel desplegament policial. Tot seguit, agents de la Guàrdia Urbana han començat a accedir a l’interior de l’espai i els primers acampats han començat a abandonar-lo. Els accessos han quedat tancats i només hi han pogut entrar els equips de neteja i el personal municipal de Serveis Socials.

En línies generals, el desallotjament s’ha produït sense incidents rellevants. Les persones que encara dormien a la plaça han estat identificades i conduïdes fora del perímetre pel carrer Bergara.

A la confluència de Bergara, Pelai i Balmes, però, s’han anat concentrant persones desallotjades i altres simpatitzants. En un moment de tensió, s’han produït cops entre dos grups i agents antiavalots han hagut d’intervenir i carregar per separar-los.

Vídeo del desallotjament de la policia a la plaça Catalunya de Barcelona

El relat de l’Ajuntament de Barcelona

Fonts de l’Ajuntament de Barcelona han assenyalat que l’operació “respon a la necessitat de recuperar aquest espai per al conjunt de la ciutadania, un cop celebrades les principals mobilitzacions que en van motivar la convocatòria i constatada una disminució progressiva de l’activitat vinculada als seus objectius inicials”.

Les mateixes fonts han remarcat que el consistori ha garantit “en tot moment” el dret de protesta i manifestació, i que això ha permès que l’acampada es mantingués des del 29 de setembre. De fet, l’Ajuntament sosté que “aquesta ha estat l’acampada vinculada al moviment per l’habitatge que més temps s’ha mantingut de totes les que es van impulsar arreu del país”.

En aquest sentit, el govern municipal ha defensat que la decisió d’acabar amb l’ocupació “s’emmarca en la responsabilitat municipal per garantir l’ús compartit, l’accessibilitat i el manteniment de l’espai públic, compatibilitzant aquests principis amb el ple respecte al dret de protesta”.

L’activista Kiara Monroy: “Avui ens desallotgen de plaça de Catalunya, però demà podem ocupar Plaça Sant Jaume”

En una atenció als mitjans, l’activista Kiara Monroy ha assegurat que, fins que no tinguin “solucions reals”, seguiran “ocupant les places”. “Avui ens desallotgen de plaça de Catalunya, però demà podem ocupar Plaça Sant Jaume”, ha afirmat.

Monroy també ha explicat que, segons la seva versió, l’ordre de desallotjament no l’ha donada l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, sinó “per un regidor de l’Eixample”.

Per la seva banda, Acampada Habitatge ha difós vídeos a les xarxes socials en què una portaveu rebutja el desallotjament i reclama la presència de la mediació. Des del moviment han demanat suport ciutadà i han acusat l’administració de ser "responsables directes que més de 50 persones no tinguin una alternativa d'habitatge garantida". Entre els acampats encara presents hi havia persones sense llar.

Una mobilització que va néixer al carrer i va créixer durant setmanes

L’acampada de Barcelona va seguir l’exemple de la Puerta del Sol de Madrid, que va començar el 26 de setembre i va ser desallotjada el 3 de novembre. A la capital catalana, l’embrió de la mobilització es va gestar el 28 de setembre, després d’una concentració de protesta davant del Palau de Congressos aprofitant la presència del president espanyol, Pedro Sánchez.

La gent va començar a acampar l’endemà, el 29 de setembre. El moviment va néixer sense l’impuls d’una organització concreta, tot i que el Sindicat de Llogateres va fer una crida a sumar-s’hi l’1 d’octubre. Més tard, el 9 d’octubre, l’entitat va anunciar que deixava de participar-hi directament per centrar els esforços en la preparació de la vaga general.

Del suport inicial a la decisió de retirar l’acampada

En un primer moment, tant l’Ajuntament de Barcelona com el Govern van assegurar que no tenien intenció de desallotjar l’acampada. La consellera d’Interior, Núria Parlon, va afirmar l’1 d’octubre que tocava “ser respectuosos” amb la mobilització i va afegir que “socialment no s’entendria” que el Departament d’Interior o la Guàrdia Urbana no respectessin aquest dret de protesta.

Per la seva banda, Jaume Collboni va defensar a principis de novembre que es tractava d’una “protesta democràtica i pacífica” i va explicar que el consistori mantenia interlocucions amb els participants. Llavors va assegurar que, mentre l’acampada conservés aquest caràcter, l’Ajuntament no tenia motius per intervenir-hi.

Dijous passat, però, l’alcalde ja havia avançat que la plaça es recuperaria i que l’objectiu del consistori era “celebrar Nadal amb normalitat al centre”. “La plaça Catalunya és de tothom, és de la gent de la ciutat i la recuperarem i tornarem a la normalitat”, va dir en una entrevista al programa El Món a RAC1.

El pols pels llums de Nadal i les crítiques del comerç

La impossibilitat de muntar els llums de Nadal a plaça Catalunya ha estat un dels punts que ha encès les crítiques, tant des de l’oposició com des dels sectors del comerç i la restauració.

Quan es va acostar el moment d’instal·lar la il·luminació, l’Ajuntament va admetre que, a causa de l’acampada, no podia col·locar els llums previstos a la plaça. Preguntada per aquesta qüestió en la roda de premsa de presentació de la il·luminació nadalenca, la tinenta d’alcaldia Raquel Gil va dir que el consistori treballava amb diversos escenaris, però no en va concretar cap.

Entre les veus crítiques hi havia Pimec Comerç, que havia exigit mantenir els llums i les activitats de Nadal previstes a l’espai “per evitar perjudicis al comerç de proximitat”, en paraules de la seva presidenta, Mònica Gregori.

En una línia similar s’havien expressat Barcelona Oberta i el Gremi de Restauració de Barcelona. El president d’aquesta última entitat, Roger Pallerols, havia sostingut que l’acampada hauria d’estar ja desallotjada i que no hi havia explicació per mantenir-la.

En l’àmbit polític, el líder de Junts al consistori, Jordi Martí Galbis, havia lamentat la “manca d’autoritat” de Jaume Collboni per no garantir els llums de Nadal a la plaça. Des del PP, Daniel Sirera havia denunciat la “incapacitat” de l’alcalde per desallotjar l’acampada i havia qualificat de “vergonya” que Barcelona es pogués quedar sense llums de Nadal a la seva plaça principal.

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara