Els veïns poden triar: Barcelona inicia el procés participatiu per dissenyar el Parc Central de La Clota

El barri de La Clota impulsa la creació d’un parc urbà que preservarà el patrimoni agrícola i natural amb la col·laboració veïnal

17 de juliol de 2026 a les 09:38h
Imatge de com podria quedar el parc de La Clota a Barcelona

El projecte per desenvolupar el Parc Central de La Clota, una demanda històrica del districte d’Horta-Guinardó, ha començat a prendre forma gràcies a l’impuls de l’Ajuntament, que ha posat en marxa un procés participatiu amb la ciutadania. Aquest procés, que va iniciar la seva sessió prèvia aquest mateix dia, busca establir un espai de diàleg estructurat entre els diferents col·lectius i entitats del barri, així com experts en la matèria, amb l’objectiu d’incorporar el coneixement local en el desenvolupament del futur parc.

Les trobades obertes es realitzaran a partir d’aquesta tardor i es preveu que durant el primer trimestre del 2027 es puguin concretar les propostes derivades dels debats ciutadans. L’àmbit territorial sobre el qual s’actuarà és una zona singular on encara es conserven elements vinculats al passat rural i agrícola de La Clota. L’Ajuntament pretén integrar aquests vestigis en el nou espai verd tot escoltant les aportacions tant dels veïns com de les entitats locals.

Declaracions institucionals

Sara Belbeida, regidora d’Horta-Guinardó, ha subratllat la importància del procés: “Obrim un procés important per al futur de la Clota, que ha de permetre avançar en la definició del Parc Central i en la revisió del planejament de l’àmbit de La Clota-Conservació. Ho volem fer amb diàleg amb el veïnat, preservant la memòria agrícola, paisatgística i patrimonial del barri, i incorporant criteris actuals de sostenibilitat, inclusió i qualitat urbana”.

Característiques territorials i objectius

Dins dels límits marcats per les avingudes Cardenal Vidal i Barraquer, Estatut i carrer Lisboa existeix un gran espai sense urbanitzar que destaca per una orografia complexa però molt característica. Aquesta àrea conserva elements naturals rellevants com rieres, horts tradicionals, arbrat autòcton i camins medievals; també compta amb edificacions singulars —masies històriques, pous o murets— que podrien ser integrats dins el parc mantenint així la memòria històrica.

L’espai lliure previst ocuparà aproximadament unes 4,6 hectàrees, configurant-se com una gran zona verda pendent a Barcelona. El projecte vol convertir aquesta àrea no només en un lloc ordenat sinó també en un eix vertebrador capaç d’enllaçar diferents sectors del barri actualment separats per l’orografia accidentada. Per això es treballarà especialment en definir una trama viària peatonal adequada per facilitar aquesta connexió interna.

Eixos temàtics per al desenvolupament del parc

  • Parc aterrassat: estructura basada en terrasses i murs relacionats amb l’entorn agrícola existent.
  • Xarxa de recorreguts: diversitat d’itineraris des d’un eix principal fins a senders més naturals.
  • Aprofitament actiu: zones destinades a jocs infantils, esports i usos híbrids adaptats a la topografia.
  • Aigua i sostenibilitat: integració de sistemes hídrics com elements ambientals i confortables.
  • Biodiversitat: creació d’espais destinats a fauna autòctona i vegetació gestionada extensivament.
  • Zones d’estada: espais variats incloent-hi amfiteatres verds grans i hivernacles educatius.

Més enllà del parc: revisió urbanística

A més dels treballs centrats al parc mateix, aquest grup impulsor revisarà també els plans urbanístics corresponents a l’àrea coneguda com “La Clota Conservació”, situada propera al carrer Lisboa. Aquesta zona fa més de vint anys que disposa d’una proposta urbanística pendent, però ara necessita ser actualitzada per adaptar-se als requisits socials contemporanis.

L’entorn presenta una topografia abrupta amb desnivells propers als 20 metres entre punts oposats; conserva encara cases antigues pròpies d’un teixit urbà tradicional. En paraules institucionals: “l’Ajuntament vol compartir amb el territori les decisions sobre el futur d’aquestes construccions” buscant preservar el que és significatiu per als residents mentre s’integren criteris moderns relacionats amb sostenibilitat ambiental, urbanisme inclusiu —amb perspectiva de gènere—i possibilitats tant per habitatge protegit com lliure.