A tocar de la plaça de Sants, el carrer de Salou conserva encara l’esperit d’un antic passatge obrer amb casetes baixes i edificis de finals del segle XIX. Al número 7 d’aquesta via tranquil·la, una finca datada del 1877, famílies hi han fet vida durant dècades. Algunes, com la Rosa Rosa i la Yolanda Vidal, hi resideixen des de fa més de trenta anys. Però el que havia estat un refugi estable es troba ara en el punt de mira de l’especulació immobiliària.
De la calma a l’amenaça de desnonament
Durant anys, els contractes de lloguer es van renovar de manera automàtica sense grans incidències. La relació amb la família propietària històrica, els Punsola, era mínima i els inquilins assumien pràcticament totes les reparacions. Fins i tot l’edifici va funcionar durant dècades amb dipòsits d’aigua al terrat en comptes de comptadors. Tot va canviar el setembre del 2023, quan les famílies van rebre notificacions amb pujades de lloguer i, poc després, la notícia que l’immoble passava a mans de gestors externs.
En qüestió de mesos, l’edifici va ser venut al fons Second House, un grup amb més d’una desena de blocs repartits per Barcelona i assenyalat per entitats veïnals i pel Sindicat de Llogateres per la seva estratègia de compra, buidatge i revalorització d’edificis sencers. Els nous gestors han estat clars amb els inquilins: volen l’edifici buit abans d’acabar el 2025.
Obres i pressió sobre els inquilins
Les primeres actuacions han estat visibles: reforma de la façana posterior, instal·lació de nous baixants i remodelació d’un pis ja buit. Malgrat la millora de la xarxa d’aigua corrent, els veïns denuncien manca de transparència i el fet que encara no disposen de comptadors. Paral·lelament, dos contractes ja han vençut i un tercer expira aquest octubre, amb l’amenaça de desnonament sobre la taula.
La propietat rebutja negociar de manera col·lectiva i només ofereix solucions individuals: compra del pis “per sota de preu de mercat”, indemnitzacions d’entre 5.000 i 10.000 euros o reallotjaments que, segons els afectats, no s’adapten a les seves necessitats. “Ens demanaven 255.000 euros per un pis sense reformar; és inviable”, lamenta públicament i davant els mitjans de comunicació Vidal.
Un front veïnal que s’organitza
Els veïns han trobat suport al Grup d’Habitatge de Sants, que els assessora en la seva lluita. Han penjat pancartes a la façana i denuncien públicament l’operació especulativa. La situació recorda els casos dels blocs del carrer de Tapioles (Poble-sec) i d’en Cortines (Ciutat Vella), també en mans de Second House. En aquells immobles, després de dos anys de resistència, els llogaters van aconseguir forçar la propietat a renovar contractes i a signar lloguers socials.
Aquest precedent alimenta l’esperança dels afectats del carrer de Salou, que aspiren a replicar aquella victòria col·lectiva. “Resistirem fins al final”, assegura Vidal, convençuda que la pressió i l’organització veïnal són l’única via per frenar l’expulsió.
Una història que reflecteix una tendència
El cas del carrer de Salou no és aïllat. L’entrada de fons d’inversió al mercat residencial de Barcelona continua generant conflictes i mobilitzacions veïnals. La tensió entre la lògica financera i el dret a l’habitatge torna a fer-se visible en un petit carrer de Sants que, malgrat el seu aire tranquil i allunyat del trànsit, s’ha convertit en nou escenari d’una batalla per la permanència.
