L'Hospital Universitari Vall d'Hebron ha dut a terme el primer trasplantament de ronyó de l'Estat entre dues persones amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH). La intervenció, feta a partir d'un donant viu i mitjançant cirurgia robòtica, ha estat un èxit i tant el donant com el receptor evolucionen favorablement.
Els protagonistes són dos homes de mitjana edat i amics entre ells. El receptor patia una glomerulonefritis crònica que l'havia obligat a sotmetre's a hemodiàlisi des de feia uns mesos. El gerent de Vall d'Hebron, Albert Salazar, ha destacat el simbolisme de la fita i ha recordat que el 1981 l'hospital va diagnosticar el primer cas de VIH de l'Estat i que, "45 anys més tard", ha protagonitzat aquest nou avenç.
El cap de secció de la Unitat de Trasplantament Renal de Vall d'Hebron, Francesc Josep Moreso, ha explicat que tant el donant com el receptor complien els criteris habituals per sotmetre's a un trasplantament. L'element innovador del cas no era el receptor, ja que el centre fa cada any un o dos trasplantaments renals a persones amb VIH, sinó que el donant també estigués infectat pel virus.
Moreso ha atribuït el retard en l'autorització d'aquest tipus de donacions al "tabú" que ha envoltat històricament el VIH i a una legislació que les prohibia. "Els professionals ja feia temps que havíem reclamat a l'ONT que es canviés la normativa", ha assegurat. De fet, Vall d'Hebron ja havia intentat fer una intervenció d'aquestes característiques fa tres anys, però la regulació vigent aleshores no ho permetia.
Després de l'operació, el receptor ja ha rebut l'alta hospitalària, no ha presentat complicacions, manté una funció renal normal i segueix tractament amb medicació antiretroviral i immunosupressora. El donant també evoluciona favorablement, tot i que va patir una petita acumulació de líquid al llit quirúrgic que va requerir un drenatge, una complicació que els professionals consideren pròpia d'aquest tipus d'intervencions.
Els facultatius han explicat que alguns fàrmacs antiretrovirals poden interferir amb la medicació immunosupressora que s'administra per evitar el rebuig de l'òrgan. Tot i això, Moreso ha assenyalat que actualment existeixen prou opcions terapèutiques per trobar combinacions que permetin controlar tant el risc de rebuig com la infecció pel VIH.
El metge del Servei de Malalties Infeccioses, Jordi Navarro, ha remarcat que l'èxit d'aquests trasplantaments depèn d'una acurada selecció del donant i del receptor i de l'estudi de l'historial dels seus tractaments antiretrovirals. Aquesta anàlisi permet detectar possibles resistències del virus i adaptar el tractament del receptor perquè sigui eficaç tant davant del seu VIH com del que podria transmetre l'òrgan trasplantat.
Navarro també ha explicat que el risc de superinfecció, és a dir, que el receptor adquireixi una variant diferent del virus, existeix però és "bastant excepcional". Així mateix, ha descartat que la immunosupressió necessària després del trasplantament hagi de provocar una reactivació del VIH.
Des del punt de vista quirúrgic, el cap del Servei d'Urologia, Enric Trilla, ha assenyalat que la intervenció no difereix d'un trasplantament renal convencional entre persones vives. L'extracció del ronyó es va fer amb tècniques mínimament invasives i la implantació es va dur a terme mitjançant cirurgia robòtica per afavorir una recuperació més ràpida i reduir l'impacte de l'operació.
Més enllà de l'àmbit mèdic, Navarro ha destacat que aquesta nova possibilitat també representa un avenç en drets. Segons ha afirmat, permet equiparar les persones amb VIH a la resta de la població pel que fa a la possibilitat de donar òrgans. A Catalunya hi viuen unes 35.000 persones amb el virus i cada any se'n diagnostiquen entre 400 i 500 casos nous. El metge ha explicat que el donant i el receptor han preferit mantenir l'anonimat, una decisió que, segons el seu parer, evidencia que encara persisteix l'estigma associat al VIH.
La normativa que prohibia utilitzar òrgans de persones amb VIH estava vigent des del 1987. L'Estat la va derogar el 2025 i el protocol nacional que regula aquestes intervencions es va aprovar el maig del 2026. La directora general de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Beatriz Domínguez-Gil, ha estimat que cada any es podrien fer uns 17 trasplantaments amb òrgans de donants morts amb VIH, tot i que ha advertit que la xifra real probablement serà inferior per la dificultat de trobar receptors compatibles en el moment adequat.
Domínguez-Gil ha subratllat que la importància principal del canvi normatiu no és tant el nombre d'intervencions que es puguin fer com el fet de garantir que les persones amb VIH també puguin donar els seus òrgans si així ho desitgen. Actualment, una cinquantena de persones amb el virus esperen cada any un trasplantament a Espanya, principalment de ronyó.
Fins ara, Vall d'Hebron ha realitzat cinc trasplantaments de pulmó, 23 de ronyó i 35 de fetge a receptors amb VIH. En aquests moments, el centre té set persones amb el virus en llista d'espera: una per rebre un pulmó, dues un ronyó i quatre un fetge.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
