Una recerca conjunta de la UAB i la UB ha detectat diferències entre homes i dones en els efectes del risc genètic de l’esquizofrènia. La investigació ha analitzat la relació entre el risc genètic de patir aquesta malaltia i els trets subclínics lleus que pot experimentar la població general, i determina que la manera com el risc genètic de patir la malaltia afecta aquests trets subclínics és diferent segons el sexe. La recerca ha estat publicada a ‘Progress in Neuro-Psychopharmacology & Biological Psychiatry’, i posa de manifest la importància de considerar les diferències de sexe en aquesta relació.
La investigació detalla que segons la visió dimensional dels trastorns mentals, la psicosi s’expressa en un continu que va des de trets i experiències subclíniques lleus presents en la població general fins a símptomes clínics en pacients diagnosticats de la malaltia. Nombrosos estudis han explorat el vincle genètic entre l’esquizofrènia i les seves expressions subclíniques, però els resultats han estat inconsistents.
Un equip de recerca col·laboratiu i interdisciplinari liderat per les doctores Neus Vidal-Barrantes (UAB) i Araceli Rosa (UB), totes dues investigadores del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM), ha abordat aquesta qüestió i ha analitzat també el paper del sexe en aquesta relació entre genètica i expressions subclíniques de l’esquizofrènia. Ho han fet sobre una mostra de gairebé 1.200 estudiants universitaris.
L’estudi no va trobar una associació clara entre la càrrega genètica relacionada amb l’esquizofrènia i els trets subclínics, però va observar que en els homes el risc genètic d’esquizofrènia s’associa específicament amb la dimensió positiva de l’esquizotípia, que inclou. Això inclou tenir creences estranyes i experiències perceptives inusuals, un patró no detectat en les dones.
Els resultats destaquen la necessitat de considerar les diferències de sexe en futurs estudis genètics i clínics. Tot i que no es va trobar una evidència concloent d’una forta base genètica compartida entre l’esquizofrènia i els seus fenotips subclínics, aquest estudi obre noves preguntes i direccions per investigar com les variants genètiques i els factors ambientals interactuen de manera diferenciada segons el sexe.
El treball amplia la comprensió sobre el continu de la psicosi i posa en relleu la importància d’abordar l’impacte del sexe en la investigació genètica.
