“Això inclou la cirurgia, quan fos precisa, en qualsevol moment de l’embaràs, i també la quimioteràpia amb antraciclines i/o taxans, a partir del segon trimestre”, explica Saura. “El que si cal desaconsellar és l’ús de radioteràpia o fàrmacs biològics, i aquells dels quals no es disposi d’informació pel que fa a interaccions possibles durant l’embaràs”, afirma.
Saura arriba també a la conclusió que “l’ús de quimioteràpia no produeix cap alteració neuropsicològica posterior del nounat, ni tampoc cardiològica, pel fet d’exposar els fetus a la quimioteràpia intrauterina”.
L’any 2006 es va posar en marxa un protocol per tractar aquestes pacients d’una manera integral, que compatibilitzés l’embaràs i el tractament per al càncer. A data d’avui s’han atès més de cinquanta dones gestants amb càncer de mama, amb resultats equiparables a pacients joves no embarassades, segons s’indica des de l’hospital.
El càncer de mama es pot desenvolupar tant en homes com en dones, tot i que el masculí és molt poc freqüent. Tanmateix, entre les dones és el càncer més prevalent a Espanya, i la causa principal de defunció, amb una mitjana de mil morts anuals. És el tipus de tumor més diagnosticat en la franja d’edat compresa entre els 25 i els 69 anys.
L’endarreriment progressiu en l’edat del primer embaràs als països desenvolupats i l’increment del càncer entre les dones amb edats compreses entre els 30 i els 45 anys ha provocat un augment progressiu dels càncers de mama que es diagnostiquen durant l’embaràs.
Les xifres mostren que, en la franja d’edat compresa entre els 25 i els 29 anys, un de cada cinc casos de càncers d’aquest tipus diagnosticats, s’esdevenen associats a un embaràs, sia durant aquest o en l’any posterior a aquest.