Un estudi confirma que la covid afecta més els barris desfavorits i les dones fins a 65 anys

L'informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona també destaca "patrons diferents" en les dues primeres onades

Un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) confirma l’impacte desigual que ha tingut la covid a la ciutat per raons de gènere i socioeconòmiques. El treball recull dades de les dues primeres onades i revela que els barris més desafavorits de la capital catalana són els que van registrar una major incidència de la malaltia i un risc més elevat de contagi.
També assenyala que les dones de fins a 64 anys presenten una incidència acumulada més alta que no pas els homes, que això sí, són els que es mostren més vulnerables amb una mortalitat més alta. L’estudi de l’ASPB també posa al descobert “patrons diferents” de comportament de la malaltia durant en cadascuna de les dues primeres onades de la pandèmia a Barcelona.
En concret, en la primera onada s’observa que les persones més grans van ser les més afectades pel coronavirus i es comença a evidenciar un patró desigual segons els ingressos registrats a l’àrea de residència. Per contra, en la segona onada, la malaltia va afectar la població més jove, especialment el grup de 15 a 34 anys, sense “diferències significatives” segons el sexe. Cal tenir en compte, però, que el nombre de diagnòstics – entre PCR i antígens – que es realitzaven a la segona onada era més elevat que no pas a la primera.

A més, aquesta segona onada va accentuar el patró de desigualtat econòmica. Les àrees de la ciutat amb menys ingressos van ser les més afectades. L’excés de mortalitat va ser major en la primera onada (al voltant de 3.400 morts) que no pas en la segona (al voltant de 700). Destaca, en qualsevol cas, que tant en l’una com en l’altra aquest excés va ser més elevat en els homes.

En aquest sentit, cal tenir en compte que en relació a l’impacte major en barris empobrits, l’estudi destaca el seu vincle amb les condicions de vida i treball que se sumen a les desigualtats en salut ja existents. Les persones amb menys recursos tenen habitatges i feines més precàries, així com una pitjor salut, sovint associada a trastorns crònics. A més, l’accés i comprensió de la informació sobre les mesures, diu l’estudi, “pot ser més limitada”.

Afecta més les dones

Pel que fa a les diferències per sexe, l’estudi argumenta que les dones són “especialment vulnerables” a patir la malaltia perquè estan més exposades a la infecció. El motiu principal es deu a que hi ha més dones que treballen a l’àmbit social i de la salut, a més que solen assumir el rol de cuidadores de familiars malalts, especialment de nens i persones grans.

Per contra, segons s’exposa a la publicació, la incidència de casos greus i mortalitat és més alta en els homes a causa de diversos factors. D’una banda, hi ha diferències biològiques entre els dos sexes. Mentre que les dones tenen un sistema immunitari més fort, el dels homes és més dèbil. També està vinculat amb el fet que algunes malalties relacionades amb la covid-19 són més comunes en els homes, així com alguns hàbits associats a l’augment de risc, com el consum de tabac o alcohol.