El text de la Declaració institucional és el següent:
“Després de més de 9 mesos de negociacions, el 22 de desembre de 2021 es tancava un acord en matèria laboral que ha derogat aquells aspectes centrals de la reforma laboral del 2012 que va dur a terme el Partit Popular, que han tingut una major incidència a la devaluació dels drets laborals i sobretot dels salaris al nostre país. La reforma laboral va tenir com a objectiu ocult aprofitar la crisi per produir canvis en una direcció triple: devaluar de manera estructural els salaris, desequilibrar la negociació col·lectiva a favor de la patronal i substituir la flexibilitat pactada per la imposició unilateral de les empreses.
El nou acord laboral ha integrat els sindicats CCOO i UGT i el comitè de la CEOE i CEPYME i ha estat liderat per la Vicepresidenta del Govern i Ministra de Treball Yolanda Díaz.
El Consell de Ministres del passat 28 de desembre de 2021, va aprovar el Reial Decret llei 32/2021 de 28 de desembre de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat de l’ocupació i la transformació del mercat de treball. Per la nova llei es restableixen els equilibris perduts en la negociació col·lectiva que recuperarà, novament, el seu paper central en les relacions laborals i fonamentarà un mercat laboral on la temporalitat se situï, per primera vegada, a l’entorn dels estàndards europeus.
El text, a més, dóna compliment tant a l’acord de Govern com als compromisos adquirits amb la Unió Europea plasmats al Component 23 i estableix les bases en matèria laboral per a una recuperació justa i inclusiva.
La nova norma, per tant, deroga la reforma laboral del Partit Popular i incorpora nous paradigmes, desterrant la precarietat i impulsant nous drets en el marc d’un nou estatut del treball digne, que redunden en una sortida social de la crisi a través de més i millor ocupació i l’aprofundiment en els instruments d’igualtat social.
Els principals canvis són:
1.-Es recupera la ultraactivitat dels convenis col·lectius, de manera que els convenis que hagin arribat a la fi de la seva vigència es prorroguen fins que siguin substituïts per altres de nous. Amb això s’evita, d’una banda, haver de negociar amb la pressió que no arribar acord suposa que el conveni es perd i, de l’altra, evita que desapareguin els drets aconseguits al llarg de la vida del conveni col·lectiu.
2.-El conveni sectorial torna a ser prevalent, per tant els convenis d’empresa només podran negociar condicions que millorin el que recull el conveni sectorial. S’estableix un conveni sectorial d’aplicació per als qui treballen en contractes i subcontractes, de manera que no hi hagi persones treballadores sense conveni d’aplicació com fins ara existia.
3.-El contracte de treball s’entén com a indefinit.
4.-Es redueixen a dues les modalitats de contractació: per causes productives i per substitució amb dret a reserva del lloc de treball. Desapareix el contracte per obra o servei, font de frau i precarietat permanent. Es passa d’una durada possible màxima de 4 anys a una durada de 1 any.
5.-Es redueix el període d’encadenament de contractes, passant d’un període de 24 mesos en 30 mesos, a 18 en 24 mesos per considerar-se com a contractes indefinits. Els límits d’encadenament operen tant sobre la persona treballadora com sobre el lloc de treball.
6.-Passen a considerar-se indefinits els contractes en frau de llei i a més tots els que incompleixin el que estableix aquesta regulació.
7.-El contracte per circumstàncies de la producció serà d’un màxim de 6 mesos, ampliable a 12 per conveni, amb la possibilitat de fer-se per 90 dies per a activitats estacionals previsibles, prèvia planificació, notificació a la representació sindical l’any anterior, i sense possibilitat d’encadenament consecutiu.
8.-S’opera un canvi de model respecte del contracte formatiu que tindrà dues modalitats: formació en alternança i obtenció de la pràctica professional. La retribució s’adaptarà al conveni i no podrà baixar del 60% (el primer any i del 75% el segon any). Mai no serà menor a l’SMI proporcional a la jornada.
9.-Es redissenya dels desincentius als contractes de molt curta durada. A més, en l’àmbit de la contractació s’han redissenyat desincentius per penalitzar l’excessiva rotació als contractes de durada molt curta.
10.-A més, la reforma inclou la posada en marxa dels nous mecanismes per afavorir la flexibilitat interna a les empreses, amb l’objectiu de fomentar la continuïtat de les relacions laborals estables, evitant el trànsit per la desocupació, cosa que beneficia tant a treballadors i treballadores com empreses. . D’aquesta manera, es revisa el model d’ERTO i es crea el mecanisme RED, cridat a jugar un paper de “nou ERTO”, que permeti l’adaptació temporal de jornada de treball, el cobrament d’una prestació social que no consumiria atur del treballador o treballadora, i la restricció a l’acomiadament quan l’empresa s’aculli a aquest mecanisme.
Aquesta reforma és una fita indiscutible. Però, a més, és una reforma pactada. I és una reforma el guió de la qual ha estat des del primer moment induït pels agents socials. I és una reforma que per primera vegada canvia la lògica evolutiva de la legislació laboral de més d’una dècada. Aquesta legislació es transformava a través de reformes successives, per facilitar la precarització de l’ocupació, la descausalització de la contractació, l’externalització de riscos des de les empreses als treballadors i a la societat, l’eliminació de barreres a la lliure disposició de l’empresariat. Ara, per primer cop transitem en direcció diferent. S’intervé per internalitzar responsabilitats a les empreses principals respecte a les que treballen per a elles; se situen incentius diferents a abaratir salaris mitjançant la garantia de l’aplicació del conveni col·lectiu i la pujada de l’SMI; s’exploren fórmules de flexibilitat interna a les empreses dignes de tal nom: la flexibilitat no negociada sinó imposada no és flexibilitat, és precarització.
Per tot això exposat, i des de la certesa que la nova lleva en matèria laboral impulsada pel Govern de l’Estat és la millor eina per combatre la precarietat laboral, recuperant els elements de negociació col·lectiva perduts en els darrers anys, i la millor eina perquè les treballadores i els treballadors d’aquest país recuperin drets laborals després de molts anys, el Grup Municipal d’En Comú Podem Mataró proposa a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró l’adopció dels següents acords:
PRIMER.- Instar els Grups polítics del Congrés dels Diputats a donar suport a la nova llei en matèria laboral impulsada en el marc del diàleg social i després l’acord assolit amb els agents socials i la patronal el passat 23 de desembre.
SEGON.- Instar el Govern de l’Estat a continuar la consolidació del creixement i la creació de l’ocupació estable i de qualitat, amb especial atenció a joves i dones, situant aquest objectiu en el centre de les mesures dels Plans de recuperació, transformació i resiliència.
TERCER.- Instar el Govern de l’Estat a seguir impulsant el diàleg social per aconseguir nous acords en matèria de reducció de la desigualtat amb els agents socials i la resta de forces polítiques amb representació al Congrés dels Diputats.
QUART.- Donar trasllat dels presents acords al President del Govern de l’Estat, al Ministeri de Treball i Economia Social, als sindicats CCOO i UGT als grups polítics del Congrés, Senat, Parlament Europeu i Parlament de Catalunya, a la Federació Española de Municipios y Provincias (FEMP) i a les entitats municipalistes de Catalunya”.
