La Universitat de Barcelona (UB) i l’Hospital Clínic de Barcelona estan en ple desenvolupament de diversos projectes estratègics a la Zona Universitària, amb inversions milionàries i objectius que combinen docència, recerca i assistència sanitària. Tot i els beneficis que les institucions prometen, alguns veïns alerten dels possibles impactes urbanístics, patrimonials i mediambientals de les noves instal·lacions, que afecten un dels espais més emblemàtics de la ciutat.
La UB ha activat recentment un concurs d’idees arquitectòniques per construir un nou edifici docent de 14.000 metres quadrats que acollirà la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, l’Institut de Matemàtiques de la UB (IMUB) i diversos grups de recerca de la Facultat d’Economia i Empresa. L’objectiu és dotar la universitat de nous espais docents i de recerca, en un moment en què la demanda d’innovació i formació científica creix a la ciutat.
El pressupost base del concurs és de 40.656 euros, destinats a premiar i compensar les propostes arquitectòniques seleccionades, mentre que el valor estimat global del contracte associat a la redacció i planificació del projecte pot arribar a 1,5 milions d’euros. D’aquesta xifra, 6.000 euros es destinen a tasques prèvies d’enderroc, 970.080 euros als serveis d’arquitectura i 271.746 euros a serveis d’enginyeria, amb una dotació addicional de 249.565 euros per cobrir modificacions durant el desenvolupament del projecte.
El jurat del concurs comptarà amb representants de les facultats implicades, l’arquitecte de la UB, un arquitecte designat per l’Incasòl, l’arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Buhigas, i tres professionals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
El futur campus Clínic-UB: un projecte metropolità
Segons el president de la Generalitat, Salvador Illa, el campus “serà capdavanter en salut i innovació” i situarà Barcelona “entre els principals hubs biomèdics d’Europa i del món”. Les obres del complex començaran, en principi, el 2030 i l’entrada en funcionament està prevista pel 2035.
El campus inclourà el nou hospital del Clínic, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, la nova Facultat de Farmàcia (valorada en 152 milions, amb 17,5 milions subvencionats per la Generalitat) i altres equipaments científics i assistencials. El director general del Clínic, Josep Maria Campistol, ha subratllat que l’actual edifici del centre a l’Eixample no desapareixerà, sinó que continuarà funcionant com a CAP amb especialistes, cirurgia major ambulatòria i zona diagnòstica. També es preveu habilitar-hi un espai sociosanitari per atendre la població de l’Eixample davant l’envelliment demogràfic.
Connexió amb transport i urbanisme metropolità
El projecte del campus va vinculat a la perllongació de la línia L3 del metro des de la Zona Universitària fins a Esplugues, amb dues noves estacions —Sant Joan de Déu i Esplugues Centre— i un cost estimat de 500 milions. La construcció, que començarà el segon semestre de 2028, és considerada clau per garantir la connectivitat metropolitana i l’accés ferroviari al campus de salut.
També està previst l’elaboració d’un Pla Director Urbanístic (PDU) i un pla funcional d’espais, que definiran les necessitats assistencials, docents i de recerca i asseguraran la coherència global del projecte. El futur campus ocuparà una superfície de 300.000 m² i combinarà assistència sanitària, docència, recerca, habitatge, espais verds i activitat econòmica vinculada a les ciències de la vida.
Controvèrsies i preocupacions veïnals
Malgrat els avantatges i la magnitud del projecte, l’Associació de Veïns de Zona Universitària ha expressat un rebuig frontal. Els residents denuncien que el projecte incrementarà la densitat constructiva, reduirà espais oberts i verds i podria tenir un impacte irreversible sobre el Palau de Pedralbes, patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic de la ciutat.
Segons Núria Trilla, veïna del barri, “el problema no és només un edifici més, sinó un model de ciutat que ens passa per sobre”. Laura Expósito, també veïna, afegeix que “la UB hauria de ser exemplar en la protecció del territori, no un actor que contribueixi a la seva degradació”. En aquest sentit, els veïns han presentat recursos judicials i al·legacions contra l’aprovació del planejament urbanístic i la reparcel·lació derivada del projecte, reclamant la suspensió cautelar. També alerten de possibles afectacions mediambientals, com la pèrdua d’espais verds, l’augment de la impermeabilització del sòl i l’impacte sobre la biodiversitat urbana. “Cada metre quadrat que es construeix en aquesta zona és un metre menys de verd i de respir per al barri”, sosté una resident, que prefereix mantenir-se en l’anonimat. Segons ella, la construcció entra en contradicció amb els discursos institucionals sobre sostenibilitat i emergència climàtica.
Equilibri entre interessos institucionals i socials
Els responsables institucionals defensen la magnitud dels projectes com a “estratègics” per a la ciutat i el país. Illa ha subratllat la necessitat de “confiança en nosaltres mateixos” i de “col·laboració i entesa” per executar un projecte que combina salut, recerca i educació. Segons la Generalitat, el campus permetrà situar Barcelona “entre els hubs biomèdics més rellevants a escala global”.
Per la seva banda, el veïnat reclama més transparència, participació i alternatives que minimitzin l’impacte sobre l’entorn, insistint que la discussió no és només urbanística, sinó també social, patrimonial i ambiental.
La UB i la Generalitat es troben, per tant, davant d’un doble repte: portar a terme inversions estratègiques i modernitzar les infraestructures, alhora que han de gestionar les tensions amb el veïnat i preservar un entorn històric i sensible. El desenllaç d’aquest debat marcarà la transformació de la Zona Universitària durant la pròxima dècada.