El parc metropolità de Can Buxeres, el parc metropolità de les Planes i el parc de l’Alhambra formen part aquest estiu de la xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC), una iniciativa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en col·laboració amb els ajuntaments, que té per objectiu proporcionar condicions de confort tèrmic en episodis de temperatures extremes.
Es tracta d’una de les estratègies posades en marxa per intentar pal·liar els efectes negatius que les onades de calor, una de les conseqüències del canvi climàtic, tenen sobre les persones.
Aquesta xarxa, que aplega diversos municipis metropolitans, serveix per facilitar a la ciutadania, i en especial a la població més vulnerable a la calor extrema —gent gran, nadons, malalts crònics…—, espais adequats, accessibles i segurs per recuperar-se de l’estrès tèrmic que provoquen les altes temperatures sobre el cos humà.
Als espais exteriors, com els tres parcs de L’Hospitalet que són refugis climàtics, la temperatura de confort es pot assolir per mitjà de mètodes naturals, com punts d’aigua o una elevada presència de vegetació que ajuda a termoregular la temperatura, donant un ambient més fresc i reconfortant.
Els tres parcs estan senyalitzats com a refugis climàtics. Concretament, el parc de Can Buxeres en té tres zones específiques, ubicades als extrems i la part central amb una superfície total de 25.470 m2, que tenen elevada presència d’agrupacions d’arbres —on hi destaquen els plàtans, a més del xiprer, l’arbre de la vida i el pi pinyoner—, i compta amb set fonts d’aigua potable.
Al parc de les Planes la zona de refugi és a la franja est, situada entre el carrer de Sant Rafael i el carrer del Teide, de 19.479 m2 i més arbrada, amb presència de pins, garrofers, acàcies i pollancres, i de fonts d’aigua potable. I al parc de l’Alhambra, a Santa Eulàlia, la zona ocupa tota l’àrea de 9.193 m2, que té una vegetació arbòria densa i dues fonts d’aigua potable.
L’Ajuntament també està treballant en una proposta ampliada per a l’any que ve que inclogui una xarxa secundària de refugis climàtics a altres exteriors i a equipaments municipals, com algunes biblioteques, en la línia encetada d’impulsar accions davant l’emergència climàtica, com la naturalització de patis escolars, l’increment d’espais d’ombra i la plantació de nou arbrat.
