Aquest dissabte, diverses treballadores dedicades a l’atenció a la drogodependència s’han reunit a la plaça Sant Jaume de Barcelona en una concentració per reivindicar la dignificació del seu àmbit laboral i reclamar millores en les seves condicions de feina.
Les manifestants assenyalen que el principal problema rau en l’externalització dels serveis, fet que provoca que siguin considerades com una versió «low cost» dels cuidadors destinats a persones vulnerables. La Laia Lázaro i la Marina Tort, educadores socials del Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) Lluís Companys, expliquen a l’ACN que ja porten 43 dies de vaga amb l’objectiu de posar el focus en la Creu Roja, entitat que acusen de precaritzar les seves condicions laborals i mantenir-se «absolutament immobilista» davant les reiterades reclamacions.
Dins les demandes principals hi ha l’equiparació salarial amb altres centres, un reconeixement explícit dels riscos laborals associats al sector, així com un servei d’assessorament psicològic i jurídic per fer front a possibles situacions violentes durant el desenvolupament de la feina. Lázaro lamenta especialment que el seu centre depengui d’un conveni d’acció social mentre que altres centres tenen «convenis sanitaris» malgrat realitzar tasques similars.
Aquestes treballadores subratllen que «nosaltres protestem perquè el centre on treballem, el de Creu Roja, és l’únic que penja d’un conveni d’acció social», tal com afirma Lázaro. Per part seva, Tort considera igualment greu que el Departament de Salut —responsable d’externalitzar aquests recursos— tingui coneixement de la situació però no intervingui: «És veritat que Creu Roja executa una discriminació laboral damunt nostre, però la Generalitat ho permet».
Aquesta vaga prolongada genera una càrrega emocional i física significativa entre les treballadores. Segons Lázaro, «les companyes estan suportant un pes emocional i físic bastant gran, però hem arribat a un punt en què hem considerat que era l’eina que teníem per poder canviar les coses, mostrar al món que les nostres condicions no són dignes i que la nostra feina és essencial».
Tort afegeix que aquesta problemàtica afecta també els usuaris atesos: «Són persones amb històries de vida complicades i moltes violències; el nostre moviment defensa aquestes persones i la seva dignitat lluitant perquè tinguin una millor qualitat de vida».
L’acte convocat a la plaça Sant Jaume ha comptat amb diverses persones participants portants pancartes amb lemes com ara «Vocació no és explotació», «Treball digne», «Més drets i menys prejudicis» o bé «L’estigma mata».
