“Aquest llibre l’hem escrit a quatre mans amb el meu avi. L’hem fet entre tots dos, però no al mateix temps. Ell va començar-lo l’any 1936, quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, i jo l’he acabat el 2024, vint anys després de la seva mort”. Així és com comença el pròleg de la novel·la ‘Aprendre a esquivar les bales’, del periodista Xavi Coral i publicat per l’editorial La Campana.
Un relat íntim, emotiu i basat en fets molt reals que retrata els horrors de la guerra i les relacions d’amistat i d’amor que van quedar estroncades o més forjades durant aquella època tenyida de negre. Una novel·la que, tal com s’hi plasma en el seu inici va dedicada “a tots els que van viure la mateixa història que el seu avi Josep, però no van poder explicar-la”.
‘Aprendre a esquivar les bales’ ha pogut materialitzar-se per un conjunt de factors, però dos d’ells han estat absolutament essencials. D’una banda, la inquietud i talent periodístic i literari del seu autor, Xavi Coral. De l’altra, l’entrega que va fer el seu avi, Josep Trullàs, de quelcom valuosíssim: unes memòries que va escriure durant la guerra civil, l’exili a França i la posterior repressió franquista que el va obligar a fer un servei militar a Melilla durant tres anys.
“El meu avi va morir fa 20 anys i jo sempre havia tingut la inquietud de fer alguna cosa amb aquell material. Com una manera de correspondre a la seva obsessió per escriure-ho tot. Ell volia que se sabés tot el que havien viscut els de la seva generació, les penúries i els sacrificis, i vaig pensar que jo podia donar-li un altaveu perquè més gent conegués la seva història“, explica Xavi Coral.
Una història, que tal com afirma “segurament és molt semblant a la de molts altres avis”. Escriure aquesta novel·la, pel periodista Coral ha estat també terapèutic i, d’alguna manera, “ha sigut com mantenir un diàleg permanent amb el seu avi“. Així doncs, ha estat gràcies a les memòries detallades del que Josep Trullàs va viure que ara, el seu net, a partir de posar-hi pensament, emoció, reflexió i conversa ha recreat aquelles vivències que el seu avi va deixar escrites.
“Hi ha algunes cartes, però la base del llibre són les notes que ell va anar prenent sobre el terreny, dins de la trinxera, a la platja del camp de concentració de Saint Cyprien i al camp de treball de Melilla on el van castigar després de fer-li un consell de guerra”, detalla Coral.
Pel que fa a les cartes, el periodista ha pogut treballar amb les que enviava i rebia la seva àvia. Una comunicació via carta que li ha permès conèixer i contrastar la vivència de la guerra des de la rereguarda. “Quan el meu avi va marxar a la guerra no eren ni nòvios, però la relació es va anar enfortint en la distància. Ella el va esperar i quan va tornar es van casar“, explica el periodista Coral.
Per tant, Coral ha treballat amb múltiples fonts documentals: notes originals que va escriure el seu avi al front, les cartes que Trullàs enviava i rebia de l’àvia del periodista i, inclús, les memòries que el seu avi va deixar poc abans de morir.
En suma, tot aquest puzle de documents li ha permès al periodista Xavi Coral construir una novel·la que, tal com expressa “és una història d’aventures, moltes d’elles dramàtiques i sagnants, però també una història d’amistat amb els companys de batalles i també d’amor. No es pot aprendre a esquivar les bales, però la generació dels nostres avis en van haver d’esquivar moltes, de físiques i de metafòriques“.
