Terrassa col·loca les primeres stolpersteine en memòria de les víctimes dels camps de concentració nazis

Terrassa ja compta als seus carrers amb les tres primeres llambordes stolpersteine en record de les persones que van ser deportades als camps d’extermini nazis. Aquest matí, la Casa Alegre de Sagrera ha acollit un acte amb els parlaments institucionals de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró; i la regidora de Memòria Democràtica, Ona Martínez; i la benvinguda a càrrec de la tinenta d’alcalde Lluïsa Melgares. A l’acte han assistit també membres del Govern municipal; portaveus dels Grups Municipals; el director de Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro; familiars de les víctimes; persones que han dut a terme la recerca històrica vinculada al projecte i alumnes participants al projecte educatiu que es desenvolupa a la ciutat relacionat amb les stolpersteine. Posteriorment, les autoritats han col·locat dues llambordes juntament amb familiars, i han anat a veure una tercera, que ja estava instal·lada perquè no es coneixen familiars de la víctima.

Les stolpersteine (en alemany, “pedra que et fa ensopegar”), són petites llambordes recobertes amb una placa de llautó que porta inscrit el nom i altres dades de persones que van ser víctimes del nazisme, i que s’instal·len a la vorera, davant llocs vinculats amb aquella persona, com ara la casa on va viure. La funció d’aquestes llambordes és fer aturar els vianants, provocar el seu l’interès i promoure el record. El projecte stolpersteine el va iniciar l’artista alemany Gunter Demnig als anys 90, i actualment hi ha instal·lades desenes de milers d’aquestes llambordes per tot Europa. Terrassa s’hi va adherir el 2018, mitjançant un acord de Ple, en virtut del qual es preveu la instal·lació progressiva d’aquestes llambordes, en coordinació amb el Memorial Democràtic de la Generalitat i en funció del desenvolupament dels estudis històrics a la ciutat.

Durant l’acte institucional, la regidora de Memòria Història, Ona Martínez, ha destacat que «el projecte de les stolpersteine ens ajuda a mantenir viva la memòria de la deportació als camps de concentració nazis, ens ajuda a recordar com els discursos d’odi vers qualsevol persona que es consideri diferent pel seu color de pell, per la seva forma de pensar, d’estimar o de pregar, per les seves capacitats, per la seva condició de gènere o per qualsevol altre motiu pot acabar derivant en l’horror». En aquest sentit, la regidora ha fet referència al valor d’aquesta iniciativa per despertar consciències i ha cridat a «treballar per evitar que es repeteixi la cara més fosca de la història i arraconar aquells que alcen la veu amb discursos que banalitzen o simpatitzen amb ideologies com el nazisme».

Les persones homenatjades a la primera sèrie de llambordes programada són les següents:

∙ Josep Cirera Mayol

∙ Joan Gras Puigmartí

∙ Félix Izquierdo García

∙ Josep Julià Bruguera

∙ Antonio Bernardo Martínez Castillo

∙ Ángel Olivares Gallego

∙ Ramon Pere Moragues

∙ Martí Puig Ferrer

∙ Joaquim Sala Prat

∙ Agustín San José Calasanz

∙ Juan Sánchez Martínez

La primera llamborda instal·lada avui ha estat la dedicada a Agustín San José Calasanz, nascut el 1897 a Segòvia. Deportat el 1940 a Mauthausen, en va sobreviure. La stolpersteine corresponent s’ha ubicat al carrer de Francesc Oller, 81, davant del lloc on va viure. La segona llamborda, ubicada al número 360 del passeig del Vint-i-dos de Juliol, correspon a Joaquim Sala Prat, nascut el 1915 a Terrassa. Igual que l’anterior, va ser deportat el 1940 a Mauthausen i en va sobreviure. Finalment, la tercera llamborda, instal·lada prèviament, recorda a Martí Puig Ferrer, nascut el 1907 a Terrassa, deportat el 1940 a Mauthausen i assassinat el 5 d’abril de 1943 a Gusen. Es troba al carrer de Bartomeu Amat, davant del 107.

Durant les properes setmanes està previst instal·lar les vuit llambordes corresponents a la resta de la llista inicial, i més endavant està previst afegir-ne més.