Segons les recents dades fetes públiques per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i corresponents al 2021, la ciutat de Terrassa presenta una tímida millora del seu nivell socioeconòmic, malgrat que aquest se situa per sota de la mitjana de Catalunya. És a dir, Terrassa té un índex socioeconòmic territorial (IST) de 97,8, el qual està lleugerament per damunt del que tenia l’any 2020 (97,6). No obstant això, és cert que encara està per darrere del valor de referència de Catalunya, que és de 100.
En aquest sentit, és important recordar que l’IST és un índex relatiu, amb un valor de referència per a Catalunya igual a 100, que resumeix diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències dins de Catalunya. Aquestes dades són clau per a saber de forma empírica i contrastada aspectes com la situació laboral, el nivell educatiu o la renda de totes les persones que resideixen en cada unitat territorial.
Així mateix, és particularment important el desglossi de resultats que ofereix l’Idescat per comarques i municipis, ja que Terrassa és un dels municipis de Catalunya que presenta més diferències entre barris. Per tant, dins el mateix municipi hi podem trobar agrupacions censals amb un dels nivells socioeconòmics més elevats i d’altres que estan dins el grup de nivell socioeconòmic més baix.
En aquest sentit, Terrassa se situa a la part baixa de la seva comarca, el Vallès Occidental; tot i que amb un IST de 97,6, té per sota a municipis com Sabadell (97,2), Montcada i Reixac (95), Ripollet (95,4) i Badia del Vallès (85,1).
Diferències extremes entre barris
Fent referència al que apuntàvem anteriorment, podem veure com els 3 barris més rics de Terrassa no estan gaire lluny del IST que mostren alguns dels municipis més rics de Catalunya, com poden ser Sant Just Desvern i Tiana (124,6 tots dos) o Sant Cugat del Vallès (124,5). Així, constatem com el barri amb major riquesa de Terrassa és el Centre, concretament la zona de l’estació del Nord, amb un IST de 121,9. El segueix la zona del Centre de la Plaça Vella, amb un IST de 121,7, i el barri de Vallparadís – Antic Poble de Sant Pere (índex del 112,7).
En el cantó oposat, trobem dues agrupacions censals amb un índex molt per sota, sent així els barris amb més pobresa de la ciutat. Aquests són el barri de Ca n’Anglada i Sant Llorenç, amb un IST de 63,4 i 67,5 respectivament. Els segueix el barri d’Ègara, tot i que a més de 10 punts de distància.
Finalment, analitzant els resultats per municipis en l’àmbit català, cal dir que aquelles localitats de Catalunya de més de 500 habitants que tenen l’índex socioeconòmic territorial més elevat el 2021 són Matadepera (IST 131,8), Castellolí (126,0), Sant Just Desvern (124,6), Tiana (124,6) i Sant Cugat del Vallès (124,5). A l’altre extrem, els municipis de més de 500 habitants amb l’índex més baix són Barbens (52,9), Salt (60,2), Seròs (65,5), Sant Pere Pescador (65,9) i Ullà (66,0).
