Aquest matí, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, acompanyat de la regidora de Seguretat, Patri Reche, i de la presidenta de l’Associació “Niños Desaparecidos”, Anna Martínez, han presentat les accions que durà a terme el consistori per a esclarir les causes, els fets i les conseqüències de la riuada de 1962 i reparar el dany als milers de víctimes que va deixar la catàstrofe en el conjunt de la ciutat de Terrassa i el Vallès.
La roda de premsa ha tingut lloc en un escenari especialment significatiu, al costat de la Riera de les Arenes, un dels llocs més castigats per la riuada. Una zona que, segons l’alcalde, “s’ha considerat idònia per donar a conèixer el nou enfocament que volen donar a la commemoració del 62è aniversari dels fets“.
En aquest sentit, l’alcalde Ballart ha expressat que “Terrassa té un deute amb les víctimes de la riuada del 62” i, per aquest motiu, reconeixia que “ha arribat el moment d’afrontar les veritats sobre la riuada, fer una investigació històrica en profunditat, oferir un acte institucional d’homenatge a les víctimes i a les seves famílies i reconèixer definitivament tot el dolor acumulat al llarg de tantes dècades”. Un treball que segons ha afirmat “només es pot fer des de la veritat i sensibilitat i des del màxim respecte a totes les víctimes, amb noms propis i anònimes”.
D’entre les accions destaca la posada en marxa d’un cens el més exacte possible sobre el nombre de víctimes mortals, no identificades i de persones ferides i desaparegudes. Així mateix, també s’encarregarà un estudi al centre d’estudis històrics de Terrassa per tal de recollir els noms i cognoms d’aquestes persones. Tal com ha explicat Ballart “és fonamental investigar a tot arreu, ja que han passat 62 anys i la documentació existent té moltes mancances“.
En aquesta direcció també s’obrirà un procés de recerca d’infants desapareguts després de la riuada. Si bé l’entitat “Niños desaparecidos” hi ha treballat intensament durant anys, ara també comptarà amb la implicació de l’Ajuntament per tal de fer recerca de testimonis i determinar el nombre de casos de nens i nenes desaparegudes. Aquesta informació es posarà a disposició de les famílies implicades i se’ls hi facilitarà portar a terme processos d’investigació i reclamació, a més d’iniciar processos legals, sempre hi quan ho vulguin, amb les autoritats competents.
Des de l’Associació “Niños Desaparecidos“ celebren aquesta iniciativa i, tal com ha defensat la seva presidenta, Anna Martínez, “l’única feina de restitució que pot fer l’ajuntament és trobar respostes sobre els nens i nenes que van desaparèixer“. Una reparació del dolor a la gent que va viure la riuada que, en paraules de Martínez és “un deute de ciutat i cap ajuntament democràtic havia pres iniciativa pròpia“.
En la línia d’aquest treball de reparació també s’impulsarà un procés d’identificació de víctimes no identificades de la riuada. Únicament es permetrà l’accés a l’arxiu fotogràfic de víctimes no identificades als familiars directes o a les persones amb interès acreditat. Així mateix, l’accés es farà garantint la privacitat i amb la màxima sensibilitat.
Finalment, també es donarà impuls a la divulgació i la informació recollida estarà disponible en un nou espai monogràfic que es crearà a la web municipal. Més endavant, s’establirà un espai temàtic propi al museu de Terrassa a partir el 2025.
Tot això es portarà a l’aprovació del ple del mes de març i té una dotació pressupostària inicial de 6.000 euros. Un conjunt d’accions que, segons l’alcalde Ballart “permetran construir un relat de ciutat i treballar per allò que no es va fer en el règim franquista, en la transició, ni en els prop dels 45 anys de democràcia: curar les ferides“.
