Terrassa perd el control de l'aigua: la factura es podria disparar l'any vinent

Taigua gestiona la planta des del 2018, quan l’Ajuntament de Terrassa va municipalitzar el servei que fins aleshores explotava Mina Pública d’Aigües de Terrassa

12 de novembre de 2025 a les 18:00h
Actualitzat: 12 de novembre de 2025 a les 18:30h

L’empresa municipal Taigua portarà al seu Consell d’Administració aquest divendres 14 de novembre la proposta de traspassar la gestió de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) d’Abrera a l’Ens d’Abastament Ter-Llobregat (ATL) per un import de 6,1 milions d’euros. Si el consell hi dona llum verda, la decisió es debatrà al ple municipal de finals de novembre per a la seva aprovació definitiva.

Taigua gestiona la planta des del 2018, quan l’Ajuntament de Terrassa va municipalitzar el servei que fins aleshores explotava Mina Pública d’Aigües de Terrassa. Segons la regidora de Cicles de l'Aigua, Patricia Reche, la Generalitat reclama des de fa temps la reversió de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) d’Abrera, argumentant que per llei la competència d’abastament d’aigua en alta correspon a ATL. La proposta respon a aquesta petició del Govern català i a la necessitat d’adequar les inversions del servei. Tanmateix, l’Ajuntament no està obligat a cedir la planta, ja que la concessió d'aprofitament del riu Llobregat no venç fins al 2060.

La venda suposaria un increment en la factura de l'aigua per als veïns i veïnes 

La venda comportaria un canvi profund en l’estructura de costos. El 2025, Taigua preveu gastar 1,86 milions d’euros en la compra d’aigua, però el 2026, si s’aprova la reversió, la despesa pujaria fins als 8,19 milions, un increment del 341%. D’aquesta quantitat, més de 5 milions serien una quota fixa de reserva que s’hauria de pagar independentment del consum que es realitzi. 

Tot i que la companyia calcula estalvis d’1,2 milions en personal i 1,83 milions en energia, les xifres no compensen l’augment de la factura. El preu final dependrà de les tarifes d’ATL, que encara no s’han fet públiques.

Taigua només ha realitzat un terç de la inversió prevista 

Taigua no ha pogut executar un terç de la inversió prevista per al sistema de captació i tractament durant el 2025, fet que posa en dubte la seva capacitat per mantenir les instal·lacions. Una jugada mestra de l'Ajuntament de Terrasa que traspassaria a l'Ens del Ter-Llobregat el cost de les inversions no realitzades mentre que el consistori finançaria despesa corrent amb la venda. A més, la gestió per part de TAIGUA permet que aquesta pugui optar a les diferents línies de subvencions, sense haver de repercutir-ho a les tarifes que paguen els ciutadans, que es convoquen a través de l'Agència Catalana de l'Aigua. En canvi, si es materialitza la venda, serà ATL qui executa les obres tot repercutint la despesa en pujades en la factura de l'aigua que paguen tots els terrassencs i terrassenques. 

Pel que fa al pressupost de 2026, TAIGUA preveu destinar els ingressos de la venda, 6,15 milions, a despeses ordinàries i a un pla d’inversions de 5,7 milions. El que més sorprèn d'aquestes dades és que tot i que la companyia preveu tancar l'exercici amb un superàvit de més de 8 MEUR, no amortitza el préstec de més de 3,2 milions d'euros, un fet que suposa 384.000 euros anuals en interessos. 

Pujada de tarifes de l'ATL: el 2024 ho va fer un 30% i es preveu que l'any 2026 ho faci un 7,5%

La incorporació d’ATL com a proveïdor principal tampoc està exempta de polèmica. Un informe de la Sindicatura de Comptes del 2022 advertia que les tarifes d’ATL no cobrien els seus costos, i que això obligaria a pujades importants. De fet, ATL ja va apujar les tarifes un 30% el 2024 i preveu un increment addicional del 7,5% el 2026.

La mesura afecta altres municipis del Vallès Occidental 

El procés de reversió de la planta potabilitzadora d’Abrera s'està fent en un context marcat per l’opacitat i la manca de transparència, tant envers la ciutadania com envers els ajuntaments veïns de Viladecavalls, Ullastrell i Matadepera, que també es veuen afectats per les concessions d’aigua gestionades pel municipi al riu Llobregat. El futur de l'aigua està en joc amb una operació que reduiria el patrimoni municipal i augmentaria la dependència de Terrassa a l'ATL, amb possibles repercussions directes en la factura de l’aigua per a la ciutadania.