Terrassa impulsa una Guia de Comunicació Inclusiva per afavorir la igualtat i evitar estereotips

Avatar photo

El document se centra en els eixos de discriminació per gènere, racialització, capacitats diverses, salut mental, edat i classe social

L’Ajuntament de Terrassa ha elaborat una Guia de Comunicació Inclusiva amb la voluntat de fer reflexionar sobre el llenguatge que utilitzem en uns certs eixos de discriminació i afavorir la igualtat, evitar estereotips i prejudicis entorn a certs col·lectius o persones diverses i adaptar les polítiques a la realitat social.

Aquest document ha estat redactat a partir d’un procés participatiu en què han intervingut els serveis municipals de Capacitats Diverses i Accessibilitat, Ciutadania, Comunicació, Salut, Serveis Socials, Polítiques de Gènere, LGTBI+, Joventut i Gent Gran amb la col·laboració dels seus òrgans i taules de participació.

Aquesta Guia està pensada per a tota la ciutadania en general, però, especialment, per al personal de l’Ajuntament, per als agents educadors i per a professionals de la comunicació que els pugui ser d’interès.

Segons la regidora de Presidència, Premsa i Comunicació i LGTBI+, Jennifer Ramírez, «per entendre aquesta guia i l’objectiu que persegueix, hem de partir de la base que les discriminacions o desigualtats també es generen de forma inconscient en el llenguatge que utilitzem, i és per això que pensem que aquesta guia pot arribar a generar petits canvis en el nostre llenguatge quotidià i en la manera en què interactuem en el nostre dia a dia, que poden significar un gran canvi en la nostra realitat social».

Eixos de discriminació
El document se centra en els següents eixos de discriminació:
· Gèneres: el llenguatge que utilitzem està farcit d’estereotips i prejudicis vers les dones i el col·lectiu LGTBI, ja que vivim en una societat en què el sexisme, el masclisme i l’LGTBI-fòbia són estructurals i formen part del sistema des de fa molt de temps, i és per això que en moltes ocasions poden arribar a passar desapercebuts.

· Racialització: les races no existeixen, però el racisme sí, i és per això que es parla de racialització, que vol dir menysprear o discriminar algú pel seu color de pell, el seu origen nacional o ètnic, els trets culturals o la religió. D’aquesta manera, parlar de raça negra o raça gitana, per exemple, seria discriminatori, i és que genèticament, el terme raça no pot ser aplicat a poblacions humanes.
De raça només n’hi ha una i aquesta és la humana.

· Capacitats Diverses: la discriminació basada en el desconeixement i la sobreprotecció està present en moltes activitats de la vida diària de les persones amb discapacitat. Les capacitats diverses sempre generen molts dubtes pel que fa al llenguatge i és precisament per la sobreprotecció de la que parlem, ja que sempre intentem no ferir l’altre i sempre estem buscant la paraula adequada. A la guia hi ha moltes propostes de llenguatge inclusiu, clar i concís que ens permet superar la barrera i adreçar-nos a les persones amb capacitats diverses d’igual a igual.

· Salut Mental: les persones que tenen algun diagnòstic de salut mental sovint pateixen una forta discriminació social que es veu accentuada en el nostre llenguatge quotidià. Aquest eix de discriminació s’evidencia sobretot en la nostra manera d’expressar els nostres estats d’ànim, amb metàfores molt quotidianes, que estigmatitzen i frivolitzen la salut mental.

· Edat: la discriminació per edat és una de les que més s’evidencien diàriament i que sovint es passa per alt. Es discriminen les persones grans, el jovent i la infància. Moltes vegades, s’associa la figura de la persona gran com a una persona en decadència, a la qual s’ha de protegir o considerar incapaç en prendre decisions que li afecten pel simple fet de tenir una edat. En altres ocasions, s’associa la figura jove amb el risc i l’amenaça, el jovent com un col·lectiu problemàtic, irresponsable, que només pensa en la diversió i el consum de tòxics. I, finalment, sovint es cau en el parany de pensar que infants i adolescents són projectes que han de preparar-se, a través de l’educació, per incorporar-se a la vida adulta.

· Classe social: la pobresa normalment es relaciona amb mancances econòmiques, però la discriminació per classe social va molt més enllà. Les persones no són pobres ‘de facto’, de manera que la pobresa no pot convertir-se en adjectiu qualificatiu, sinó que es tracta d’una situació social. Per tant, parlem de persones en situació o risc de pobresa, precarietat o vulnerabilitat, però no de persones pobres. Hem de tenir en compte que, al cap i a la fi, la
pobresa és un procés vital que pot ser revertit i no un estat natural i intrínsec de segons quines persones o col·lectius.

A banda de trobar la Guia impresa en un format de butxaca, es podrà consultar una versió ampliada d’aquesta a la web de l’Ajuntament de Terrassa, dins l’apartat de Comunicació: https://www.terrassa.cat/guia-de-comunicacio-inclusiva.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

L’Ajuntament de Móra d’Ebre i la Unió de Botiguers reactiven els ‘Bons Comerç’

Notícia següent

El Vendrell, a punt per viure ‘Un Carnaval amb ritme’

Notícies relacionades