Al número 70-72 del carrer de Bailèn, gairebé invisible entre les finques de l’Eixample, s’hi conserva un dels edificis més singulars del patrimoni cultural de Barcelona: el Taller Masriera. Es tracta d’un templet neoclàssic construït a finals del segle XIX que va viure la seva màxima esplendor durant el primer terç del segle XX, quan es va convertir en un centre de creació artística i intel·lectual de primer nivell.
Malgrat la seva discreta presència actual, l’edifici va tenir un paper destacat en la vida cultural barcelonina. Així ho va recordar la historiadora i professora de la Universitat Ramon Llull Montserrat Villaverde en una intervenció divulgativa l’any 2018, en què va posar en valor el Taller Masriera com un espai pioner en la difusió de les arts a la ciutat.
La família Masriera i el “temple de les arts”
El Taller Masriera va ser impulsat pels germans Francesc i Josep Masriera Manovens, membres d’una de les famílies més influents de la Barcelona cultural del segle XIX i inicis del XX. Intel·lectuals, artistes i mecenes, els Masriera van concebre l’edifici com un espai de treball, exposició i trobada creativa.
Per materialitzar el projecte, van encarregar l’obra a Josep Vilaseca Casanovas, un dels arquitectes més reconeguts del moment. El resultat va ser un edifici d’inspiració clàssica, concebut com un temple, que prenia com a referència construccions com la Maison Carrée de Nimes, el temple romà de Vic o el temple d’August de Barcelona.
Així mateix, inaugurat l’any 1884, el Taller Masriera va captar ràpidament l’atenció de la premsa i del món cultural. En un Eixample encara poc edificat, el templet destacava amb força i va ser batejat simbòlicament com “el temple de les arts”.
Un centre de referència cultural
Durant les darreres dècades del segle XIX, el Taller Masriera es va consolidar com un espai de referència cultural. Els germans Masriera hi organitzaven exposicions, hi treballaven de manera habitual i rebien visites constants de figures destacades del món artístic i intel·lectual. La seva influència era tal que les seves opinions marcaven tendència. D’aquell prestigi en va sorgir l’expressió popular “Ho deien els Masriera”, utilitzada com a sinònim d’autoritat i garantia cultural.
El 1902, la mort de Josep Masriera va marcar un punt d’inflexió. El seu fill, Lluís Masriera, va assumir el relleu i va traslladar al Taller Masriera els tallers d’orfebreria que fins aleshores tenia al carrer Ferran. Format a París i Ginebra, Lluís Masriera va destacar per la producció de joies d’alta qualitat i per una concepció moderna de les arts aplicades.
De taller artístic a espai teatral d’avantguarda
Més enllà de l’orfebreria, Lluís Masriera tenia una forta vinculació amb el món del teatre. Durant les primeres dècades del segle XX, va impulsar representacions teatrals d’aficionats i va dissenyar escenografies, fins que l’any 1933 va crear el Teatre Studium, que esdevindria un dels espais escènics més rellevants del país.
Així doncs, el Taller Masriera va acollir dues companyies teatrals clau del segle XX: El Belluguet, una companyia amateur amb ambició professional, i La Barraca, el projecte teatral impulsat per Eduardo Ugarte i Federico García Lorca. El 1935, Lorca va llegir al taller l’obra Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores, un fet que confirma el caràcter avantguardista de l’espai. Tot i això, la Guerra Civil va interrompre tota l’activitat cultural. Després del conflicte, el teatre va reprendre puntualment les representacions fins que, el 1952, la família Masriera va vendre l’edifici a una congregació religiosa, iniciant una etapa de decadència i invisibilització.
Un nou futur com a equipament públic
Ara, més de set dècades després, el Taller Masriera es prepara per iniciar una nova etapa. L’Ajuntament de Barcelona ha donat a conèixer el projecte guanyador del concurs per rehabilitar l’edifici i convertir-lo en un nou equipament sociocultural al barri de la Dreta de l’Eixample.
La proposta, elaborada per Estudi Länk Arquitectes SCP i Dataae, aposta per recuperar l’esperit original del conjunt, retornant-li el caràcter de temple envoltat de jardí. El projecte preveu eliminar afegits i ampliacions posteriors per alliberar l’edifici i accentuar la presència del verd, fins al punt que el jardí d’accés passarà a formar part activa de l’equipament.
Una àgora oberta al barri i la recuperació del teatre
Un dels elements centrals de la rehabilitació serà la transformació del vestíbul històric en una gran àgora oberta, concebuda com un espai de trobada que connecti l’interior de l’edifici amb el carrer. L’objectiu és generar curiositat entre els vianants i convidar el veïnat a descobrir un espai fins ara desconegut.
El projecte també inclou buidatges interiors per recuperar les alçàries originals, millorar l’entrada de llum natural i posar en valor elements arquitectònics originals del templet neoclàssic. A més, es recuperarà el teatre Stadium, que tindrà una capacitat per a prop de 280 persones i funcionarà com a sala polivalent vinculada a la futura Biblioteca Sofia Barat, que també s’ubicarà a l’edifici.
Calendari pendent del proper mandat
Abans d’iniciar les obres, l’equip d’arquitectes redactarà l’avantprojecte, amb la previsió que estigui enllestit el novembre vinent. Tot i això, l’Ajuntament de Barcelona no preveu que els treballs de rehabilitació comencin fins al proper mandat municipal.
Mentrestant, el Taller Masriera espera deixar enrere dècades d’oblit per recuperar el paper que va tenir en el passat: el d’un espai de creació, trobada i difusió cultural en ple cor de Barcelona.